Catedral (districte de València)

Antic districte de València (1940-1979)

El Catedral fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979. El districte de la Catedral ocupava la meitat nord de l'actual districte de Ciutat Vella de València, incloent part o la totalitat dels actuals barris d'El Carme, El Mercat, La Seu, Velluters i La Xerea.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCatedral
Imatge

EpònimCatedral de València Modifica el valor a Wikidata
Localització
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població23.285 (1978) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Dades històriques
Creació1940 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1979 Modifica el valor a Wikidata
SegüentCiutat Vella Modifica el valor a Wikidata

El nom del districte, Catedral, prové la Seu de València, situada a la plaça de la Mare de Déu. L'any 1978 el districte tenia 23.285 habitants.[1]

Geografia modifica

 
Riu Túria des del pont dels Serrans (1950)

Geogràficament, el districte de la Catedral es trobava al bellmig de la ciutat de València, aleshores simple capital de la província de València. El Catedral ocupava la meitat exacta septentrional de l'actual districte de Ciutat Vella de València o Intramurs, aleshores dividida en dos districtes. En concret, ocupava els part o la totalitat dels actuals barris d'El Carme, El Mercat, La Seu, Velluters i La Xerea.

El Catedral limitava amb els districtes de La Saïdia i Exposició al nord; Botànic a l'oest i el Patriarca al sud. Tota la part nord estava banyada pel riu Túria. La línia que separava el ditricte de Catedral del del Patriarca es trobava al carrer de la Pau, la plaça de la Reina, la plaça del Mercat i el carrer de Murillo.[2]

Nomenclàtor modifica

A continuació es presenta un nomenclàtor del districte de l'any 1960.[3] Cal assenyalar que s'hi esmenten carrers actualment desapareguts (representats amb el símbol †), amb altres noms, i amb noms castellanitzats i/o amb grafies corruptes (en aquest cas s'han aplicat els noms actuals sempre que hi existisquen).


  • C/. Abadia de Sant Nicolau
  • C/. Abaixadors
  • C/. Adoberies
  • C/. Aladrers
  • Pl. Alfons el Magnànim
  • C/. Almirall
  • C/. Almodí
  • Pl. Almoina
  • C/. Alt
  • C/. Altar de Sant Vicent
  • C/. Álvarez
  • C/. Amoroses
  • C/. Àngel[4]
  • Pl. Àngel
  • C/. Aparisi i Guijarro
  • C/. Arabista Ribera
  • Pl. Arbre
  • C/. Archer i Anna Huntington
  • Pl. Arquebisbe
  • C/. Assaonadors
  • C/. Ausiàs March[5]
  • C/. Avellanes[6]
  • C/. Batlia
  • C/. Baix
  • C/. Bany dels Pavesos
  • C/. Banys de l'Almirall
  • C/. Barcella
  • C/. Baró d'Herbers[7]
  • C/. Baró de Petrés
  • C/. Betlem
  • C/. Beneficència
  • Pl. Beneyto i Coll
  • C/. Blanqueria
  • C/. Boix
  • C/. Bosseria
  • C/. Brodadors
  • C/. Burguerins
  • C/. Cavallers
  • C/. Cabillers
  • C/. Cabrit
  • C/. Cadirers
  • C/. Caixers
  • C/. Calatrava
  • C/. Calderers
  • C/. Canvis
  • C/. Campaners (†)[8]
  • C/. Cañete
  • C/. Capelleria
  • C/. Carda
  • C/. Cardona
  • C/. Caritat
  • Pl. Carme
  • C/. Carrasquer
  • C/. Castellvins[9]
  • Pl. Cecs
  • Pl. Cisneros
  • Pg. Ciutadella
  • C/. Cobertís
  • C/. Cobertís dels Brodadors
  • C/. Cobertís de Sant Tomàs
  • C/. Concòrdia
  • C/. Conquesta
  • Pl. Companyia
  • C/. Comte d'Almodòvar
  • Pl. Comte de Bunyol
  • Pl. Comte de Carlet
  • C/. Comte de Montornés
  • C/. Comte d'Olocau
  • Pl. Comte del Reial
  • C/. Comte de Trènor
  • Pl. Comunió de Sant Esteve
  • C/. Cordellats
  • C/. Corona
  • C/. Corredors
  • Pl. Correu Vell[10]
  • C/. Cors (†)[11]
  • C/. Covarrubias
  • Pl. Crespins
  • C/. Creu
  • C/. Cruïlles
  • C/. Cuines
  • C/. Cullereta (†)[12]
  • C/. Damià Forment
  • C/. Danses
  • Davallada de Sant Miquel
  • C/. Drets
  • C/. Doctor Chiarri
  • Pl. Doctor Collado
  • C/. Edeta
  • C/. En Blanch
  • C/. En Borràs
  • C/. En Bou
  • C/. En Colom
  • C/. En Gordó
  • C/. En Llopis
  • C/. En Pina
  • C/. En Roca
  • C/. En Roda
  • C/. Encarnació[13]
  • C/. Entença
  • C/. Ercilla
  • C/. Ermita de Sant Jaume
  • C/. Escalons de la Llonja[14]
  • C/. Escola del Temple
  • C/. Espasa
  • Pl. Espart
  • C/. Estamenyeria Vella
  • C/. Estret de l'Almodí
  • C/. Estret de la Companyia
  • C/. Farina
  • C/. Fenollosa
  • C/. Ferros de la Ciutat (†)[15]
  • C/. Forn dels Apòstols
  • Pl. Forn de Sant Nicolau
  • C/. Fos
  • C/. Frígola
  • C/. Gallines
  • C/. Garcilaso
  • C/. Garrofa
  • C/. Gegant
  • C/. General Palanca
  • C/. General Tovar
  • C/. Generoso Hernández[16]
  • C/. Gil Polo
  • Passatge Giner
  • Pg. Glorieta[17]
  • C/. Governador Vell
  • C/. Guillem de Castro
  • C/. Guillem del Rei[18]
  • C/. Gutemberg
  • C/. Herba
  • C/. Historiador Beuter
  • C/. Historiador Chabàs
  • C/. Horts
  • C/. Hostal de Morella
  • Pl. Ibanyes
  • C/. Impertinències
  • C/. Jardins
  • C/. Jovellanos
  • C/. Joan de Joanes
  • C/. Joan Plaça
  • C/. Juristes
  • C/. Justícia
  • C/. Landerer
  • C/. Llenya (†)[19]
  • C/. Llibertat
  • C/. Llíria[20]
  • C/. Llotja
  • Pl. Lope de Vega
  • C/. Lusitans
  • C/. Llimera
  • Pl. Manises[21]
  • C/. Mar
  • C/. Mare de Déu (†)[11]
  • Pl. Mare de Déu
  • C/. Mare de Déu de les Neus
  • C/. Mare Vella[22]
  • Pl. Marqués Busianos[23]
  • C/. Marqués de Caro
  • Pl. Marqués d'Estella[24]
  • C/. Marsella
  • C/. Martín Mengod
  • C/. Medines
  • C/. Mendoza
  • Pl. Mercat
  • C/. Micalet
  • Pl. Micalet (†)[25]
  • C/. Misser Tarazona
  • C/. Miracle
  • C/. Miracle del Mocadoret[26]
  • C/. Misericòrdia[27]
  • C/. Monges
  • Pl. Montcada (†)[11]
  • Pl. Mossén Milà
  • Pl. Mossén Sorell
  • C/. Morella
  • C/. Moret
  • C/. Moro Zeid
  • C/. Muñoz Degrain
  • C/. Murillo
  • C/. Mur de Santa Anna[28]
  • C/. Murtereta
  • C/. Museu
  • C/. Músic Chapí[29]
  • C/. Músic José Iturbi
  • C/. Na Jordana
  • Pl. Na Jordana[30]
  • C/. Nàquera
  • Pl. Navarros
  • C/. Navellos
  • Pl. Negrito[31]
  • C/. Nocturns
  • Pl. Nules
  • C/. Olivera
  • Pl. Olivereta[32]
  • C/. Pare d'òrfens
  • C/. Palma de Gandia[33]
  • C/. Palomar
  • C/. Palomino
  • C/. Pau
  • C/. Perdiu
  • C/. Pes de la Farina
  • C/. Pineda
  • C/. Pintor Fillol
  • C/. Pintor López
  • C/. Pinzón
  • Pl. Poeta Badenes (†)[34]
  • Pl. Poeta Llorente
  • C/. Pollastre
  • Pl. Portal Nou
  • C/. Portal de la Valldigna
  • C/. Pouet de Sant Vicent
  • C/. Pou
  • C/. Presó de Sant Vicent
  • Pujada del toledà
  • C/. Puñaleria (†)[35]
  • C/. Puríssima
  • C/. Quart
  • C/. Raga
  • C/. Rellotge Vell
  • C/. Repés
  • C/. Rei En Jaume
  • Pl. Reina
  • C/. Ripalda
  • C/. Roques
  • C/. Roteros
  • C/. Ruiz de Lihory
  • C/. Sabateria dels xiquets
  • C/. Sabaters
  • C/. Saragossa (†)[36]
  • C/. Sagrari de la Companyia
  • C/. Sagrari del Salvador
  • C/. Salines
  • C/. Salut
  • C/. Salvador
  • C/. Salvador Giner
  • C/. Samaniego
  • C/. Sant Bertomeu[37]
  • Pl. Sant Bertomeu (†)[38]
  • C/. Sant Bult[39]
  • Pl. Sant Bult
  • C/. Sant Calze[40]
  • C/. Sant Cristòfol
  • C/. Sant Donís
  • C/. Sant Esteve[41]
  • Pl. Sant Esteve
  • C/. Sant Jaume[42]
  • Pl. Sant Jaume
  • C/. Sant Llorenç[43]
  • Pl. Sant Llorenç
  • Pl. Sant Lluís Beltrán
  • C/. Sant Miquel
  • Pl. Sant Miquel[44]
  • Pl. Sant Nicolau
  • C/. Sant Ramon
  • C/. Sant Tomàs
  • Pl. Sant Vicent Ferrer
  • Pl. Santa Caterina
  • Pl. Santa Creu
  • C/. Santa Elena
  • Pl. Santa Margarida
  • C/. Santa Teresa
  • Pl. Santa Úrsula
  • C/. Santíssim
  • C/. Sénia
  • C/. Serrans
  • Pl. Serrans[45]
  • C/. Soguers
  • C/. Talega
  • C/. Tapineria
  • C/. Temple[46]
  • Pl. Temple
  • Pl. Tetuán
  • C/. Tint (†)[47]
  • C/. Tossal
  • C/. Tossalet
  • C/. Trinitaris
  • C/. Trinquet de cavallers
  • C/. Unió
  • C/. Valencians
  • C/. Vall de Crist
  • C/. Vergara
  • C/. Verònica
  • C/. Vicente Ximeno
  • C/. Viciana
  • C/. Viriat[48]
  • C/. Zurita

Història modifica

 
Plaça de la Seu (1950)

El districte de Catedral fou creat l'any 1940 per la nova administració municipal franquista sorgida després de la guerra civil espanyola.[49] El nom del districte té el seu origen en la Seu de València, consagrada a la Mare de Déu des de temps de Jaume I i sita a la plaça de la Mare de Déu o de la Seu. La plaça de la Seu ha segut el centre neuràlgic de la ciutat de València des de l'imperi romà i ha estat ocupada pel fòrum, la catedral visigòtica i la mesquita de la ciutat successivament. Geogràfica i administrativament, el districte del Patriarca venia a substituir en part o totalment als antics districtes creats el 1887 de Centre (I), Audiència (II), Universitat (III), Misericòrdia (VI) i Museu (VII).[50]

Com ja havia passat amb els anteriors, el nou districte va esdevindre també circumscripció electoral, en aquest cas per a les eleccions al terç familiar a l'ajuntament. Això passà, no obstant, a les darreres eleccions a regidors del franquisme, és a dir, les del 1973, on resultà elegit regidor pel districte Rafael Larruy Mata.[51] Finalment, amb l'arribada de la corporació municipal sorgida de les eleccions municipals de 1979, es va establir una nova divisió administrativa de la ciutat que suposà la dissolució del districte de Catedral i la seua integració (amb el del Patriarca) en el nou districte de Ciutat Vella de València.

Demografia modifica

Població per edat (1970)[52]

  0-21 anys (30.76%)
  22-43 anys (25.06%)
  44-65 anys (29.56%)
  Més de 65 anys (14.62%)
Gràfica d'evolució de Catedral entre 1940 i 1978


Referències modifica

  1. [enllaç sense format] https://www.valencia.es/estadistica/CatPub/files/Els%20Nous%20Districtes%201981.pdf
  2. [enllaç sense format] https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf
  3. Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa
  4. Reanomenada de l'"Àngel Custodi" el 1963
  5. Reanomenada del "bisbe en Jeroni" el 1963
  6. Entre 1922 i 1940 del "Primat Reig"
  7. Abans de 1940 del "comte de Carlet"
  8. Desapareguda dins de la plaça de la Reina. Actualment en altre barri
  9. Abans de l'"Ave Maria"
  10. Entre 1907 i 1940 del "músic Gomis"
  11. 11,0 11,1 11,2 Des de 1977 dels "Cors de la Mare de Déu"
  12. Desapareguda
  13. Des de 1964 de "Lope de Rueda"
  14. També "llonja de la seda" i des de 1996 de "Pere Compte"
  15. Desapareguda dins de la plaça de la Mare de Déu
  16. Abans "travessia dels Abaixadors"
  17. També Glorieta Gómez Ferrer
  18. Abans de 1959 d'"Ibanyes"
  19. Des de 1969 al Forn d'Alcedo
  20. Abans de 1965 de "Burjassot"
  21. Entre 1913 i 1953 del "poeta Liern"
  22. Un tram anomenat "Maravilla"
  23. També coneguda com a "Murcianos"
  24. Des de 1980 "Porta de la Mar"
  25. Desapareguda dins la plaça de la Reina
  26. Abans de 1940 del "miracle de Sant Vicent"
  27. Des de 1969 de "santa Cristina
  28. Entre 1940 i 1944 de "Santa Anna"
  29. Des de 1969 de l'"Almirall". Actualment a la Font de Sant Lluís
  30. Entre 1960 i 2005 del "Centenar de la Ploma". Actualment de "Pere Borrego i Galindo"
  31. Abans de 1940 de "Calatrava"
  32. Des de 1960 de "Tavernes de la Valldigna"
  33. Abans de 1959 "Travessia d'Ercilla" i des de 1972 de l'"Om"
  34. Desaparegida a la plaça de la Mare de Déu. Actualment a Quatre Carreres
  35. Desapareguda dins la plaça de la Reina
  36. Desapareguda dins la Plaça de la Reina
  37. Des de 1960 dels "Borges"
  38. Fussionada amb plaça Manises
  39. Des de 1969 del "poeta Liern"
  40. Antigament "travesía del Micalet"
  41. Des de 1963 dels "Venerables"
  42. Des del 1960 del "Convent de la Puritat"
  43. Des de 1964 dels "Franciscans"
  44. Des de 1970 del "músic López-Chavarri"
  45. Des de 1963 dels "Furs"
  46. Des de 1964, dels "Mestres"
  47. Desapareguda
  48. Actual plaça de Viriat
  49. Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981[Enllaç no actiu].pdf
  50. Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931
  51. COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014.
  52. Teixidor de Otto, María Jesús. Estructura de la población de la ciudad de Valencia en 1970. 1975