Catedral Saint John the Divine

Catedral anglicana a Nova York

La catedral de Saint John the Divine de Nova York (de la qual el nom complet és Cathedral Church of Sant John the Divine in the City and Diocese of New York, és a dir, catedral de Sant Joan el Diví a la ciutat i diòcesi de Nova York) és l'església catedral de l'Església Episcopal dels Estats Units (una branca de l'anglicanisme) a la diòcesi de Nova York. Està situada al número 1.047 d'Amsterdam Avenue (a l'alçada del carrer 112) al barri de Morningside Heights, a Manhattan.

Infotaula d'edifici
Catedral Saint John the Divine
StJohnTheDivineWilliamPorto.jpg
Dades
Tipuscatedral anglicana o episcopal
Creació1899
Dedicat aJoan Evangelista
Característiques
Estil arquitectònicNeoromànic
neogòtic
Ubicació geogràfica
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatNova York
Ciutat globalNova York
BoroughManhattan
 40° 48′ 13″ N, 73° 57′ 42″ O / 40.8036°N,73.9617°O / 40.8036; -73.9617
Activitat
ReligióEsglésia episcopal als Estats Units
Lloc webLloc web
Modifica les dades a Wikidata
Vista de la torre sud

La catedral és un lloc turístic important, i encara que no hagi estat acabada, constitueix la catedral més gran del món, segons el Llibre Guinness de rècords. Segons uns altres amidaments, serien més grans que ella la catedral de Sevilla i la catedral de Milà. Saint John the Divne ocupa una superfície de 11.200 metres quadrats i la nau central fa 183,2 metres de llargada. L'alçada interior de les naus és de 37,8 metres.

El terreny de 47.000 m² sobre el qual la catedral ha estat construïda (terreny on abans havia estat construït el cèlebre orfenat Leake and Watts Orphan Asylum) va ser adquirit el 1887 i els plànols de l'edifici, realitzats tot seguit pels arquitectes Heins & LaFarge (George Lewis Heins i Christopher Grant LaFarge). La construcció es va iniciar l'any 1892.

Una certa rivalitat amb la comunicat catòlica romana, que a Nova York havia construït la catedral de Sant Patrici, està a l'origen de la construcció d'aquesta catedral de l'Església Episcopal dels Estats Units, que aspirava a representar l'ideal americà d'integració de persones de procedències diverses i, en certa forma, a constituir una mena de catedral nacional. Cal tenir en compte, per entendre el context, que quan es va projectar, la meitat de la població de Nova York era nascuda fora de la ciutat. No és pas casual que la seva construcció comencés el mateix any que entrava en servei un nou centre d'acollida d'immigrants a Ellis Island. Les capelles a l'entorn del deambulatori són anomenades capelles de les llengües perquè estan dedicades a les set grans comunitats d'immigrants arribades a Nova York entre la fi del segle XIX i començaments del segle XXː Escandinàvia, Alemanya, Illes Britàniques, Europa de l'Est i Àsia, França, Itàlia i Espanya.

La construccióModifica

La construcció de la catedral va començar el 27 de desembre de 1892, el dia dels sants Joans, apòstol i evangelista. Les despeses dels fonaments van ser molt elevades, i les feines d'excavació molt oneroses, a conseqüència de la presència de socolades rocoses, que van portar la profunditat de l'excavació a prop de 22 metres. Els primers oficis religiosos van ser celebrats a la cripta d'ençà 1899.

Els plànols originals de Heins i LaFarge, en estil romànic i bizantí, foren canviats després de la construcció de la gran cúpula sobre el transsepte (1909) una obra de Rafael Guastavino feta amb la tècnica tradicional de la volta de maó de pla catalana que Guastavino va importar i expandir als Estats Units i que va permetre realitzar-la tan sols en 15 setmanes.

A partir de 1911 s'adoptà per a la catedral un estil gòtic d'inspiració francesa que és finalment l'estil predominantː la nau i la capçalera són d'inspiració gòtica mentre que el creuer és d'estil romànico-bizantí. Però en conjunt l'estil gòtic es el que predomina i la catedral es considera un exponent destacat de l'arquitectura neogòtica als Estats Units.

 
L'entrada oest de la catedral, acabada el 1997

La direcció de l'obra en aquesta nova fase neogòtica correspon a l'arquitecte Ralph Adams Cram i inclou, sobretot, la construcció de les naus. La rosassa de la façana principal es va instal·lar el 1932. La consagració de la nau va tenir lloc el 1941, just abans dels bombardeigs de Pearl Harbor. Aleshores, la construcció de la catedral va ser interrompuda, d'una banda perquè el bisbe de l'època preferia que els fons es gastessin en obres benèfiques, però també perquè l'entrada en guerra dels americans feia que la mà d'obra disponible fos menys nombrosa.

El reverend James Parks Morton, que va esdevenir degà de la catedral el 1972, va fomentar una recuperació de la construcció i, el 1979, el reverend Paul Moore, aleshores bisbe, va decidir que la construcció havia de prosseguir, en part per perpetuar el coneixement de la maçoneria tradicional, atraient els joves dels barris propers, i donant-los una formació de qualitat.

La construcció de les torres va continuar així de manera irregular fins al començament dels anys 1990, quan la manca de fons va obligar a l'abandonament dels treballs. Inutilitzades i desgastades pel temps, les bastides tenen envoltada des de sempre la torre sud. Gràcies als treballs dels escultors Simon Verity i Jean-Claude Marchionni, la portada central de la façana oest de la catedral i les seves estàtues van ser acabades el 1997.

El 1992 l'arquitecte valencià Santiago Calatrava va guanyar un concurs de projectes per a l'acabament de la catedral (no realitzat)[1]

El mes de desembre de l'any 2001 la catedral va patir un incendi que va requerir una intensa restauració, finalitzada el 2008.

Des de l'any 2017 figura inclosa a la llista oficial de Landmarks (edificis i llocs notables) de la ciutat de Nova York[2]

DescripcióModifica

A la façana, destaquen les grans portes de bronze, amb 60 baixos relleus representant episodis bíblics. Aquestes portes van ser realitzades per la foneria Barbedienne de París.

La volta del creuer és obra de l'arquitecte valencià Rafael Guastavino, feta amb la tècnica tradicional de la volta catalana que Guastavino va expandir als Estats Units.

A l'entorn del presbiteri destaquen vuit imponents columnes de granit, de dimensions colossals. En una de les capelles del deambulatori s'hi troba un tríptic de Keith Haring dedicat a la vida de Jesús (1990).

El gran orgue va ser construït per Ernst Skinner (1910, ampliat el 1954)

La catedral conserva una important col·lecció de tapissos, principalment els anomenats Tapissos Barberini, obra italiana del segle XVII constituïda per dotze peces que representen escenes de la vida de Jesús. La seva conservació és a càrrec d'un laboratori especialitzat que té la seva seu a la mateixa catedral.

A l'entorn de la catedral s'hi troben diversos edificis de serveis relacionats amb ella i un parc on hi destaca un curiós monument de bronze de grans dimensions, la font de la Pau, obra de l'escultor Greg Wyatt (1985) que fa referència al conflicte entre el bé i el mal.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral Saint John the Divine