Obre el menú principal

La Catedral d'Ourense (gaèlic irlandès) o Orense (castellà) és el principal monument religiós de la ciutat d'Ourense, a Galícia. Està dedicada a Sant Martí (San Martiño) i es va construir entre finals del segle XII i principis del XIII. Està declarat Monument Nacional des del 3 de juny de 1931 i té honors de basílica des de 1867, segons Breu Pontifici del papa Pius IX, firmat el 30 de juny d'aquell mateix any.

Infotaula d'edifici
Catedral d'Ourense
Cabeceira da catedral de Ourense.jpg
Dades
Tipus catedral
Creació 1160
Data de finalització 1230
Característiques
Estil arquitectònic Romànic i gòtic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaOurense
MunicipiOurense
Localització Ourense
 42° 20′ 11″ N, 7° 51′ 46″ O / 42.33644444°N,7.86286111°O / 42.33644444; -7.86286111
Bé d'interès cultural
Data 3 juny 1931
Identificador RI-51-0000771
Activitat
Diòcesi Diòcesi d'Ourense
Religió catolicisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Se sap que l'any 1188 va ser consagrat el seu altar major. Pertany al romànic tardà, influït pel món cistercenc en alguns aspectes de l'estructura arquitectònica i l'escola mateana compostel·lana quant a l'escultòric (especialment la decoració de les portades).

ArquitecturaModifica

 
Façana occidental

Originalment era un edifici de tres naus amb transsepte i capçalera de triple absis (encara que actualment molt transformada i mutilada per la construcció de la girola). Les naus tenen voltes de creueria senzilla i arcs apuntats que recolzen sobre pilars en forma de creu amb semi-columnes adossades. L'espectacular cimbori gòtic sobre el creuer es va aixecar entre 1499 i 1505.

La catedral disposa de tres belles portes romàniques perfectament conservades. Les portades meridional i septentrional són similars, amb arquivolta interior polilobulada i una riquesa escultòrica d'exquisida qualitat i clara influència compostel·lana del Mestre Mateo.

La gran entrada occidental, coneguda com a Pòrtic del Paradís (Pórtico do Paraíso) reprodueix, de manera simplificada, l'estructura del Pòrtic de la Glòria de la catedral compostel·lana. És posterior a aquest (meitat de segle XIII) però la seva escultura és més romànica que la seva veïna de Santiago. És interessant la policromia conservada.

MoblesModifica

El retaule major és obra de Cornielles d'Holanda. Les reixes del presbiteri i cor, l'autor del qual és Celma, són de la segona meitat del segle XVI. També els dos púlpits són obra seva. El cadirat del cor (1580-1590) està fet en fusta de noguera. Els seus autors són Diego de Solís i Juan d'Angers, amb gran influència de Juan de Juni. Aquest cadirat està repartit en l'actualitat entre la capella del Sant Crist i altres racons de l'edifici.

BibliografiaModifica

  • Camón Aznar, José. La escultura y la rejería españolas del siglo XVI. Summa Artis. Historia general del arte. Vol. XVIII. Espasa Calpe, Madrid 1961.

Enllaços externsModifica