Cati Plana i Cerdà

acordionista catalana

Cati Plana i Cerdà (Figueres, 13 d'agost de 1976) és una etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic catalana.[1]

Infotaula de personaCati Plana i Cerdà
Cati plana.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAcordionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Discogs: 4635039 Modifica el valor a Wikidata

Nascuda a Figueres (Alt Empordà), inicià els seus estudis musicals amb el piano. Als deu anys entrà en contacte amb l'acordió diatònic de la mà d'Artur Blasco, Francesc Marimon [2] i els vells acordionistes del Pirineu aplegats a les trobades d'Arsèguel. Continuà la seva formació instrumental amb Antoine Dénize, Patrick Cadeillan,[3] Alain Floutard, Mario Salvi, Maties Mazarico, Vincenzo Caglioti,[4] Pierre Marie Blajà, Andy Cutting, Brian McNeill, Norbert Pignol i Stéphane Millere. Alhora, complementà els seus estudis musicals amb cursos d'improvisació, harmonia, arranjaments, trombó i informàtica musical al Taller de Músics de Barcelona. Es va diplomar en Magisteri Musical i llicencià en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també cursà estudis d'Etnomusicologia. El 2011 obtingué a l'Escola Superior de Música de Catalunya el Grau Superior en Música Tradicional, especialitat acordió.

Com a acordionista [5] destaca el seu treball amb grups i solistes com Sol de Nit, Marsupialis, Adolfo Osta, Torb, A Granel, La Suegra de King Kong i el duet d'acordió i viola de roda amb Marc Egea. Forma part de Marsupialis,[6] La Viu-Viu,[7] Els Tres Peus del Gat,[8] Tren Seeger [9] i El Pont d'Arcalís (on substitueix Artur Blasco, fundador del grup).[10] Des dels anys noranta ha passat per diverses formacions de música tradicional a Catalunya i a Euskadi, com Les Violines,[11] Marc Egea,[12] Sol de Nit,[13] Tapia eta Leturia,[14] Los Sirgadors i Adolfo Osta.

Des del 2006 és professora d'acordió diatònic a l'Escola Superior de Música de Catalunya,[15] a l'Escola Folk del Pirineu, al Taller de Músics de Barcelona i a l'Aula de Músiques de la Terra de Tortosa, També ha estat docent a l'Aula de Música Tradicional i Popular del Centre Artesà Tradicionàrius i ha realitzat cursos i tallers arreu de Catalunya, al País Valencià i a Holanda.

Els seus treballs d'investigació han estat importants en la catalogació del fons documental del Museu de l'Acordió d'Arsèguel,[16] població que acull la Trobada Internacional d'Acordionistes del Pirineu.[17]

DiscografiaModifica

  • Sol de Nit. Tram. Barcelona 1997.
  • B-91 00-SN. Sol de Nit. Punteiro. Santiago de Compostela 2000.
  • Maravia, Cançons de Mariners, pelegrins i mercaders. Adolf Osta. Ventilador músic. Barcelona 2007.
  • Marsupialis. Marsupialis. Afònix. Barcelona 2011.
  • La vida, anar tirant... Adolf Osta & Ester Formosa. Ventilador músic. Barcelona 2013.
  • La seca, la meca i les Valls d'Andorra. El Pont d'Arcalis. Discmedi. Barcelona 2014.
  • Els 3 peus del gat. Icària edicios. Barcelona 2014.
  • La terra ensomniada. Los Sirgadors. Temps record. Barcelona 2014.
  • Amics. La Viu-viu. Icària edicios. Barcelona 2015.
  • Carnaval Marsupial. Marsupialis. Icària edicios. Barcelona 2015.[18]
  • Fok. Kepa Junkera. Satélite K. Barcelona 2017.[19]

ReferènciesModifica

  1. «Cati Plana i Cerda». Conservatorio de Música Tradicional de Folque de Lalín. [Consulta: 15 juny 2020].
  2. Enderrock.cat. «Francesc Marimon | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. «PATRICK CADEILLAN - Diatomalo - Association Musicale Accordéon Diatonique Saint-Malo» (en francès), 18-05-2016. [Consulta: 9 novembre 2019].
  4. «Vincenzo Caglioti». [Consulta: 9 novembre 2019].
  5. Ràdio, Catalunya. «Companys de viatge 19: Els acordions diatònics de Cati Plana» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  6. Folksons.cat. «Folksons.cat : Marsupialis - Marsupialis» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  7. «La Viu-viu, nàufrags del folk - Tradicionàrius», 24-02-2015. [Consulta: 7 novembre 2019].
  8. «Els 3 peus del Gat, by Els 3 peus del Gat». [Consulta: 7 novembre 2019].
  9. «Pete Seeger, el poder de canviar el món amb la música» (en catalan). [Consulta: 7 novembre 2019].
  10. «La nova formació d'El Pont d'Arcalís es presenta a la Fira de la Mediterrània de Manresa, l'octubre del 2014». [Consulta: Novembre 2017].
  11. Enderrock.cat. «Deu anys de Les Violines als Lluïsos de Gràcia | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 13 novembre 2019].
  12. 20minutos. «Cati Plana & Marc Egea actúan mañana en el Museu de Belles Arts de Castelló» (en castellà), 22-01-2010. [Consulta: 13 novembre 2019].
  13. «Sol de Nit». [Consulta: 13 novembre 2019].
  14. «Tapia eta Leturia - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2019].
  15. «Pàgina del professorat de l'Escola Superior de Música de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-11-13. [Consulta: Novembre 2017].
  16. Plana, Cati «El Museu de l'Acordió d'Arsèguel i la tradició acordionística dels Pirineus». Revista Etnologia, 2010, pàg. 199-203.
  17. «Primera aparició de Cati Plana a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu». [Consulta: Novembre 2017].
  18. «Carnaval marsupial porta els balls de màscares del Liceu del segle XIX». [Consulta: 12 novembre 2019].
  19. Enderrock.cat. «Kepa Junkera: «La cultura dels Països Catalans té un poder increïble i és molt exportable» | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 12 novembre 2019].

Enllaços externsModifica