Catus (cognom romà)
cognomen romà
Catus (llatí: Catus, literalment 'hàbil') fou un cognom romà, originàriament atribuït a personatges astuts, prudents, cautes.[1]
Fou portat pels personatges següents:
- Sext Eli Petus Catus, cònsol el 198 aC
- Sext Eli Catus, cònsol el 4 dC, possiblement descendent de l'anterior
- Firmi Catus, senador en temps de Tiberi, acusador de Luci Escriboni Libó Drus
- Catus Decià, procurador a Britànnia el 60 dC, durant la revolta de Budica
- Quint Egnaci Catus, senador romà, comandant de la Legió XV Apol·linar el 73 dC i de la Legió III Augusta el 76 dC[2]
- Luci Juli Catus, membre del col·legi dels arvals el 118 dC[3]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 656.
- ↑ «Egnatius 15». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Iulius 175». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.