Caune (Cària)
Caune[1] (grec antic: Καῦνος, llatí: Caunus) era una ciutat que segons Estrabó estava situada a la costa sud de Cària, a l'oest de Calinda, poblada pels caunis. Aquest poble Heròdot el considerava natiu del país, però afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferents dels caris i d'altres pobles i parlaven una llengua diferent del cari.
| ||||
| Tipus | Assentament humà, jaciment arqueològic, polis i fictitious place of publication (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dalyan (Turquia) (en) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2014 | |||
| Identificador | 5906 | |||
| Lloc web | muze.gov.tr… | |||
Caune tenia drassanes i un port tancat, és a dir, un port que es podia tancar. Damunt de la ciutat, sobre un turó, hi havia una fortalesa anomenada Imbrus. Diodor de Sicília parla de dues fortaleses, Persicum i Heracleium. El país era fèrtil, però poc saludable a l'estiu i la tardor, perquè tenia un aire càlid. La descripció que en fa Estrabó no és clara. Després d'esmentar Calinda, diu: "després trobem Caune i un riu proper, Calbis, profund, amb una entrada navegable, i entremig, Pisilis". Segons això, Pisilis es trobaria entre Calbis i Caune. Les antigues descripcions del lloc on estava situada Caune són variades. Pomponi Mela situa Caune vora el riu Calbis. Claudi Ptolemeu diu que es trobava l'est del Calbis, i per altra banda, la seva descripció de la costa de Caria és exacta.
Els caunis van resistir al general persa Hàrpag tal com van fer els seus veïns licis al segle vi aC. Sotmesos a Pèrsia es van unir a la Revolta Jònica el 499 aC. Tucídides parla de l'expedició de Pèricles i de la batalla naval de Tràgia (440 aC) i esmenta Caune com una ciutat separada de Cària. La regió de Perea on era Caune, pertanyia a Rodes, però aquesta no la dominava en aquell moment, però sí que la controlava en temps d'Alexandre el Gran.
Després de la mort d'Alexandre, va acabar en mans de Ptolemeu I Sòter (309 aC) i Rodes la va comprar als generals de Ptolemeu per 200 talents; els rodis van assegurar que havien rebut Estratonice, una altra ciutat de Cària, com a donació d'Antíoc I Sòter.
Els romans els van obligar a retirar-se de Caune i d'Estratonice l'any 190 aC, però més tard van tornar als rodis les dues places i els van donar la Cària l'any 167 aC, però es va confirmar la independència de Caune sota sobirania ròdia.
El 88 aC els caunis van participar en la matança de romans instigada per Mitridates VI Eupator del Pont i en càstig Roma va incorporar Caune al domini directe de Rodes. Els caunis es van revoltar (potser el 81 aC) però sense èxit perquè el 59 aC se sap que sota el domini rodi. Més tard van demanar separar-se de Rodes i quedar directament subjectes a Roma, i encara que primer hom no els ho va concedir sembla que més tard es van convertir en ciutat lliure, tal com l'esmenta Estrabó.
A Caune va néixer Protògenes el pintor.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionari Grec-Català.
- ↑ Smith, William (ed.). «Caunus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 5 juliol 2021].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caune |