Cayo Largo (pel·lícula)

pel·lícula de 1948 dirigida per John Huston

Cayo Largo[1] (títol original en anglès: Key Largo) és una pel·lícula de 1948 amb Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Edward G. Robinson i Claire Trevor. Dirigida per John Huston. És la quarta i última pel·lícula amb la parella mítica Bogart/Bacall. És adaptació d'una obra de 1939 escrita per Maxwell Anderson. Ziggy, un dels gàngsters de la pel·lícula, és interpretat per Marc Lawrence, la carrera del qual ha estat marcada pels seus papers de gàngsters. Les preses exteriors del cicló tropical han estat de fet recuperades entre seqüències de vídeo utilitzades a la pel·lícula Night Unto Night, un melodrama amb Ronald Reagan estrenada el mateix any dels estudis Warner Bros. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaCayo Largo
Key Largo Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Huston Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJerry Wald Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFred M. MacLean Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard Brooks, John Huston i Maxwell Anderson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKarl Freund Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRudi Fehr Modifica el valor a Wikidata
VestuariLeah Rhodes Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1948 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enKey Largo Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, cinema negre i drama Modifica el valor a Wikidata
Temacrim organitzat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorida Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0040506 FilmAffinity: 600727 Allocine: 5700 Rottentomatoes: m/key_largo Letterboxd: key-largo Allmovie: v27130 TCM: 598 TV.com: movies/key-largo-1948 AFI: 25605 Archive.org: key-largo-1948 TMDB.org: 11016 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Frank McCloud (Bogart) arriba a un vetust hotel de l'arxipèlag dels Keys que administra un vell home, James Temple (Barrymore) ajudat per la seva nora Nora (Bacall), vídua d'un amic de guerra de Frank. L'hotel el fa servir Johnny Rocco (Robinson) i la seva banda per blanquejar diners. Rocco i les seves comparses prenen Frank, Temple i Nora en ostatge; el huit-clos es fa opriment amb l'huracà que es desencadena, provocant el nerviosisme de Rocco.[2]

Al voltant de la pel·lícula

modifica

En un determinat moment de la pel·lícula, McCloud (Bogart) explica el seu compromís durant la Segona Guerra Mundial en la batalla de San Pietro (Itàlia); el realitzador John Huston va participar també en aquesta batalla com a realitzador de la pel·lícula documental San Pietro (1945), mentre servia en la divisió «motion picture» de l'exèrcit americà.

A la pel·lícula, Temple (Barrymore) descriu l'huracà de 1935 que va destrossar literalment els Keys. Va ser un dels pitjors huracans de la història dels Estats Units i moltes de les víctimes eren persones ocupades en la construcció de l'autopista U.S. Highway 1 enllaçant les illes dels Keys. Es pot veure aquesta autopista en l'escena d'obertura de la pel·lícula.

Es deia que el personatge de Claire Trevor és calcat del de l'amant Gay Orlova del gàngster Lucky Luciano.

Edward G. Robinson i Claire Trevor van tornar a fer els seus papers de la pel·lícula en versió radiodiofònica en una episodi de la sèrie Lux Radio Theater.

Repartiment

modifica

I, entre els actors que no surten als crèdits :

Premis i nominacions[cal citació]

modifica

Nominacions

modifica

Crítica

modifica

"Un dels títols mítics del cinema negre. Huston va saber envoltar-se d'un repartiment d'altura, capitanejat per un magistral Bogart, per donar vida a aquesta claustrofòbica intriga. (...) guió sense fissures per a tot un clàssic"[3]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. Cayo Largo. esadir.cat. 
  2. «Key Largo». The New York Times.
  3. Fernando Morales, El País