Cecil Rhodes

empresari, colonitzador i polític britànic

Cecil John Rhodes (5 de juliol de 1853 - 26 de març de 1902)[1] va ser un magnat i polític britànic de les mines al sud d'Àfrica que va exercir com a primer ministre de la Colònia del Cap des de 1890 fins a 1896. Ell i la seva companyia britànica de Sud-àfrica van fundar el territori sud-africà de Rhodèsia (actualment Zimbabwe i Zàmbia), que l'empresa va anomenar amb el seu nom el 1895.[2] També va dedicar molts esforços a fer realitat la seva visió d'un ferrocarril del Cap al Caire a través del territori britànic. Rhodes va establir la beca Rhodes, que és finançada amb el seu patrimoni.

Infotaula de personaCecil Rhodes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Cecil John Rhodes Modifica el valor a Wikidata
5 juliol 1853 Modifica el valor a Wikidata
Bishop's Stortford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1902 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Muizenberg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturatomba de Rhodes
Gwanda Modifica el valor a Wikidata
2n Primer ministre de la Colònia del Cap
4 maig 1893 – 12 gener 1896
← Cecil RhodesJohn Gordon Sprigg →
1r Primer ministre de la Colònia del Cap
17 juliol 1890 – 3 maig 1893
← John Gordon SpriggCecil Rhodes →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaImperialisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemprenedor, explorador, colonitzador, economista, polític, filantrop Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
GermansFrank Rhodes Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 2313 Modifica el valor a Wikidata
Cecil Rhodes

Fill d'un vicari eclesiàstic, Rhodes va néixer a Netteswell House, Bishop's Stortford, Hertfordshire. Nen malaltís, va ser enviat a Sud-àfrica per la seva família quan tenia disset anys amb l'esperança que el clima millorés la seva salut. Va entrar al comerç de diamants a Kimberley el 1871, quan tenia divuit anys, i amb el finançament de Rothschild & Co, va començar a comprar i consolidar de manera sistemàtica les mines de diamants. Durant les dues dècades següents va aconseguir el monopoli gairebé total del mercat mundial del diamant. La seva empresa de diamants De Beers, formada el 1888, conserva el seu protagonisme al segle XXI.

Rhodes va entrar al Parlament del Cap a l'edat de 27 anys el 1881,[3] i el 1890, va esdevenir primer ministre. Durant el seu mandat com a primer ministre, Rhodes va utilitzar el seu poder polític per expropiar terres dels negres africans a través de la Llei Glen Gray, alhora que va triplicar el requisit de riquesa per votar en virtut de la Llei de franquícies i vots, prohibint efectivament que els negres participin en les eleccions.[4][5] Després de supervisar la formació de Rhodèsia durant els primers anys de la dècada de 1890, es va veure obligat a dimitir el 1896 després del desastrós atac de Jameson, un atac no autoritzat a la República Sud-africana (o Transvaal) de Paul Kruger. La carrera de Rhodes mai es va recuperar; el seu cor estava feble, i després d'anys de mala salut va morir el 1902. Va ser enterrat al que ara és Zimbàbue; la seva tomba ha estat un lloc controvertit.

En el seu darrer testament, va preveure l'establiment de la beca Rhodes a la Universitat d'Oxford, la beca de postgrau més antiga del món. Cada any concedeix 102 beques completes de postgrau. Ha beneficiat els primers ministres de Malta, Austràlia i el Canadà, el president dels Estats Units Bill Clinton i molts altres.

Amb l'enfortiment dels moviments internacionals contra el racisme, com Rhodes Must Fall i Black Lives Matter, el llegat de Rhodes és un tema de debat fins avui.[6] Els crítics citen la seva confiscació de terres a la població indígena negra de la Colònia del Cap i recoden les seves falses afirmacions com quan deia que els llocs arqueològics del sud d'Àfrica com el Gran Zimbabwe van ser construïts per civilitzacions europees.[7][8][9]

Orígens modifica

Rhodes va néixer l'any 1853 a Bishop's Stortford, Hertfordshire, Anglaterra, el cinquè fill del reverend Francis William Rhodes (1807–1878) i la seva dona, Louisa Peacock. Francis va ser un clergue de l'Església d'Anglaterra que va servir com a sacerdot perpetu de Brentwood, Essex (1834–1843), i després com a vicari de Bishop's Stortford (1849–1876), on era conegut per no haver predicat mai un sermó de més de deu minuts.[10]

Francis era el fill gran de William Rhodes (1774–1843), un fabricant de maons de Hackney, Middlesex. La família tenia propietats importants a Hackney i Dalston de Londres que Cecil heretaria més tard.[11]

El primer avantpassat directe de Cecil Rhodes és James Rhodes (1660) de Snape Green, Whitmore, Staffordshire.[12] Entre els germans de Cecil hi havia Frank Rhodes, un oficial de l'exèrcit britànic.

Biografia modifica

Infància modifica

Cecil John Rhodes va néixer el 5 de juliol de 1853 a Bishop's Stortford, Hertfordshire, Anglaterra. Va ser el cinquè fill de Francis William Rhodes i la seva segona dona, Louisa Peacock.

Cecil Rhodes va tenir nou germans i dues germanes, i va acudir a l'escola de Bishop's Stortford fins que a causa d'una malaltia que el va afectar els pulmons va anar a viure amb un germà a Natal, en una granja de cotó que aquest tenia a la vall d'Umkomaas.

Colonialisme britànic a l'Àfrica modifica

Rhodes tenia un concepte místic de l'imperialisme. Es deu en gran part a ell la concepció de l'eix El Cap-El Caire, que durant molt de temps va inspirar la política colonial britànica i que va acabar fent-se realitat a costa de les aspiracions portugueses, franceses i alemanyes a Àfrica.

Rhodes va utilitzar la seva riquesa i la del seu soci de negocis Alfred Beit i altres inversors per seguir el seu somni de crear un Imperi britànic en els nous territoris cap al nord per l'obtenció de les concessions minerals dels caps més poderosos.

Diamants modifica

El 1871, Rhodes va decidir abandonar la granja de cotó del seu germà i dedicar-se a explotar mines de diamants africanes. El 1873, en anunciar-se que la mina més rica de Kimberley estava esgotada, Rhodes es va fer amb totes les llicències que li van oferir i es va fer ric en descobrir més capes de diamants sota, que va deixar a cura del seu soci, Charles Rudd, i va tornar a Anglaterra per completar els seus estudis.

L'abril de 1880, Rhodes i Rudd funden De Beers Mining Company, amb 200.000 lliures de capital, que el 1885 controlava més del 50% de les concessions de Kimberley.

Rhodes decideix entrar en política, i el 1880 es presenta per a l'Assemblea de la Colònia del Cap per Barkley West va aconseguir ser elegit. Al final va haver de dimitir com a primer ministre.

Rhodes també va utilitzar la seva fortuna per aconseguir el seu somni d'expandir l'imperi britànic per Àfrica: Amb la seva Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud el 1890 va aixecar una columna de pioners per colonitzar amb grangers blancs, Maxonalàndia, més tard part de Zimbabwe,[13] i tenia un interès personal en la contínua expansió dels assentaments blancs a la zona. El Cos de Pioners es va dissoldre oficialment l'1 d'octubre de 1890 i a cada membre se li van concedir terres per cultivar, en un territori que es va conèixer com Zambèsia del Nord. El 9 de maig de 1891 una Ordre del Consell va declarar Matabelelàndia i Maxonalàndia protectorats britànics, i Rhodes va utilitzar un atac dels ndebeles contra els xona prop de Fort Victoria el 1893 com un pretext per atacar el regne matabele de Lobengula, que va morir de verola al gener 1894.[14] El 23 de gener de 1894 es van unir Matabelelàndia i Maxonalàndia en una entitat anomenada Zambèsia del Sud, que al seu torn el 3 de maig de 1895 es va unir amb Zambèsia del Nord per formar el protectorat de Rhodèsia. El 1893 el Protectorat de Betxuanalàndia de Sir John Swinburne va ser separat de Matabelelàndia, al qual va ser formalment annexada el 1911. Rhodèsia del Nord es va dividir administrativament el 1900 en Rhodèsia del Nord-est i Rhodèsia del Nord-oest. Maxonalàndia i Matabelelàndia van deixar de ser territoris poc desenvolupats en decadència, i es va establir un impost a les cabanes que tenia com a objectiu obligar els homes africans a abandonar els seus ramats i la seva economia de bescanvi per unir-se a l'economia monetària occidental mitjançant el treball assalariat. Una nova elit va arrabassar el control de la monarquia de l'Edat del Ferro que abans havia dominat i conservat el poder mitjançant la demostració d'una superioritat tecnològica aclaparadora juntament amb una confiança altíssima en els seus èxits. També es va imposar un nou ordre moral que alterà dràsticament la cultura i les creences dels pobles indígenes i aturà el declivi de la seva població.[13]

Rhodes també va ser essencial en el projecte de construcció del ferrocarril de Ciutat del Cap al Caire i ajuda a Robert Baden-Powell a arribar a Ciutat del Cap durant les seves campanyes militars a l'Àfrica.

Durant la Guerra dels Boers Rhodes va ajudar els britànics en el lloc de Kimberley, tot i que la seva ajuda va ser més una molèstia que una altra cosa. Rhodes disgustava al tinent coronel Kekewich, per la seva incapacitat de cooperar amb els militars. Rhodes demandava als militars que adoptessin les seves idees, en comptes de seguir les seves pròpies.

Mort modifica

 
Processó fúnebre de Rhodes a Adderley Street, Ciutat del Cap, el 3 d'abril de 1902

Tot i que Rhodes va continuar sent una figura destacada en la política del sud d'Àfrica, especialment durant la Segona Guerra dels Bòers, va patir mala salut durant la seva vida, relativament curta.

Va ser enviat a Natal a setze anys perquè es creia que el clima podria ajudar els problemes del seu cor. En tornar a Anglaterra el 1872, la seva salut es va deteriorar de nou amb problemes cardíacs i pulmonars, fins al punt que el seu metge, Sir Morell Mackenzie, creia que només sobreviuria sis mesos. Va tornar a Kimberley on la seva salut va millorar. A partir dels 40 anys, la seva condició cardíaca va tornar amb una severitat creixent fins a la seva mort per insuficiència cardíaca el 1902, a 48 anys, a la seva cabana al costat del mar a Muizenberg.[1]

El govern va organitzar un viatge èpic en tren des del Cap fins a Rhodèsia, amb el tren funerari aturant-se a totes les estacions per permetre a tothom presentar els seus respectes. Es va informar que a Kimberley, "pràcticament tota la població va marxar en processó per davant del cotxe funerari".[15] Finalment, va ser enterrat a World's View, un turó situat a uns 35 quilòmetres al sud de Bulawayo, en el que llavors era Rhodèsia.[16] Avui, la seva tomba forma part del Parc Nacional de Matobo, a Zimbabwe.

Llegat modifica

Rhodes ha estat l'objectiu de moltes crítiques recents. Alguns historiadors que l'ataquen com un imperialista despietat i supremacista blanc.[17] La presència continuada de la seva tomba als turons de Matopos (ara Matobo) no ha estat exempta de controvèrsia al Zimbabwe contemporani. El desembre de 2010, Cain Mathema, el governador de Bulawayo, va qualificar la tomba als afores de la segona ciutat del país 'un '"insult als avantpassats africans" i va dir que creia que la seva presència havia portat mala sort i problemes a la regió.[18]

El febrer de 2012, fidels a Mugabe i activistes de la ZANU-PF van visitar el lloc de la tomba demanant permís al cap local per exhumar les restes de Rhodes i tornar-les a Gran Bretanya. Molts ho van considerar com un truc polític nacionalista de cara a les eleccions, i el cap local Masuku i Godfrey Mahachi, un dels arqueòlegs més destacats del país, van expressar fermament la seva oposició a l'eliminació de la tomba a causa de la seva importància històrica per a Zimbabwe. El llavors president Robert Mugabe també es va oposar a la mesura.[19] El 2004, Rhodes va ser votat com la persona número 56 en la sèrie de televisió SABC 3 Great South Africans (Grans Sud-africans).[20] Una escola preparatòria a la ciutat de Gweru, a Zimbabwe, a les Midlands, porta el seu nom. A principis de la dècada del 2000, durant el moment àlgid de la reforma agrària i les tensions racials, els polítics de la ZANU-PF van demanar un canvi en els noms de totes les escoles del país amb vincles colonials, però, els esforços van ser en la seva majoria infructuosos, ja que la majoria de la gent va considerar que era innecessari i els noms dels llocs on viuen reflecteixen la diversa identitat i el patrimoni cultural del país, però va demanar al govern que abraci la història del país i deixi espai per a nous noms per a nous llocs a les ciutats i ciutats en constant creixement.

En el seu segon testament, escrit el 1877 abans d'acumular la seva riquesa, Rhodes volia crear una societat secreta que posaria el món sencer sota el domini britànic. El seu biògraf l'anomena una "fantasia extensa".[21] Rhodes va imaginar una societat secreta per estendre el domini britànic a tot el món, incloent la Xina, el Japó, tota l'Àfrica i Amèrica del Sud, i de fet els Estats Units també.[22]

El testament final de Rhodes, quan realment tenia diners, era molt més realista i es va centrar en les beques. També va deixar una gran superfície de terra als vessants de Table Mountain a la nació sud-africana. Part d'aquesta finca es va convertir en el campus superior de la Universitat de Ciutat del Cap, una altra part es va convertir en el Jardí Botànic Nacional de Kirstenbosch, mentre que gran part es va estalviar del desenvolupament i ara és una important àrea de conservació.[23]

La Universitat de Rhodes de Sud-àfrica porta el seu nom.

Beca Rhodes modifica

 
Rhodes House, Oxford, el 2004.

En el seu darrer testament, va preveure l'establiment de la beca Rhodes. Al llarg del mig segle anterior, els governs, les universitats i els individus de les colònies de colons havien anat establint beques de viatge amb aquest propòsit. Els premis Rhodes s'ajusten al patró establert.[24] La beca va permetre als estudiants homes de territoris sota domini britànic i d'Alemanya estudiar a l'alma mater de Rhodes, la Universitat d'Oxford. Els objectius de Rhodes eren promoure un lideratge marcat per l'esperit públic i el bon caràcter, i "fer la guerra impossible" promovent l'amistat entre les grans potències.[25] [26]

Memorials modifica

 
Estàtua de Rodes a Kimberley .

El Memorial de Rodes es troba al lloc preferit de Rodes als vessants del Devil's Peak, Ciutat del Cap, amb vistes cap al nord i l'est cap a la ruta del Cap al Caire. De 1910 a 1984, la casa de Rhodes a Ciutat del Cap, Groote Schuur, va ser la residència oficial del Cap dels primers ministres de Sud-àfrica i va continuar com a residència presidencial.

El seu lloc de naixement es va establir el 1938 com el Museu Memorial de Rodes, ara conegut com el Complex d'Arts de Rhodes. La casa de camp de Muizenberg on va morir és un lloc patrimonial provincial a la província del Cap Occidental de Sud-àfrica. La casa de camp avui està gestionada com a museu per la Societat de Conservació Històrica de Muizenberg i està oberta al públic. Es pot veure una àmplia mostra de material de Rhodes, inclosa la taula original de la sala de juntes De Beers.

El Rhodes University College, ara Rhodes University, a Grahamstown, va ser establert en el seu nom pels seus administradors i fundat per llei del Parlament el 31 de maig de 1904.

Els residents de Kimberley, Northern Cape, van decidir construir un monument en honor de Rodes a la seva ciutat, que es va inaugurar el 1907. L'estàtua de bronze de 72 tones representa Rodes al seu cavall, mirant cap al nord amb el mapa a la mà, i vestit com estava quan es va trobar amb els Ndebele després de la seva rebel·lió.[27]

El fundador del país original de Rhodèsia (ara Zimbabwe), Cecil John Rhodes va visitar Nyanga per primera vegada a les terres altes orientals del país el 1897. Captivat per la bellesa i virginitat de la zona, de seguida va comprar una parcel·la de granges que sumen 40.000 ha i després va procedir a importar bestiar de Moçambic i desenvolupar extenses plantacions de pomeres i arbres fruiters. Quan va morir el 1902, Rodes va llegar la major part de la finca a la nació, i això ara forma el Parc Nacional de Rhodes Nyanga. La masia original de Rodes s'ha conservat meticulosament i ara és l'hotel Rhodes Nyanga. A les estables originals hi ha un museu que se centra en la vida de Rhodes.

Oposició modifica

 
Bust sense nas al Memorial de Rodes, Ciutat del Cap

Els monuments commemoratius a Rodes han rebut oposició almenys des de la dècada de 1950, quan alguns estudiants afrikàners van exigir la retirada d'una estàtua de Rodes a la Universitat de Ciutat del Cap.[28] Un moviment de 2015, conegut com "Rhodes Must Fall" (o #RhodesMustFall a les xarxes socials), va començar amb protestes estudiantils a la Universitat de Ciutat del Cap que van aconseguir que les autoritats universitàries retiressin l'estàtua de Rhodes del campus.[29] La protesta també tenia l'objectiu més ampli de destacar el que els activistes consideraven la manca de transformació racial sistèmica posterior a l'apartheid a les institucions sud-africanes.[30]

Després d'una sèrie de protestes i actes vandàlics a la Universitat de Ciutat del Cap, es van iniciar diversos moviments aliats tant a Sud-àfrica com a altres països en oposició als memorials de Cecil Rhodes. Aquests inclouen una campanya per canviar el nom de la Universitat de Rodes[31] i per retirar una estàtua de Rhodes de l'Oriel College d'Oxford.[32] La campanya va ser coberta en un documental de Channel 4, que es va anomenar The Battle for Britain's Heroes.[33] El documental es va encarregar després que Afua Hirsch escrivís un article sobre el tema. A més, un article d'Amit Chaudhuri, a The Guardian, va suggerir que les crítiques no van ser "sorprenents i vençudes".[34] Altres acadèmics, com ara Kehinde Andrews, destacat acadèmic britànic i autor especialitzat en estudis negres, s'han pronunciat a favor de #RhodesMustFall.[35] No obstant això, l'Oriel College va optar per mantenir l'estàtua de Rhodes, malgrat les protestes.[36] Oriel College va afirmar el 2016 que perdrien uns 100 milions de lliures si treien l'estàtua.[37] No obstant això, el juny de 2020, el col·legi va votar a favor de la creació d'una comissió d'investigació independent, enmig del suport generalitzat per retirar l'estàtua.[38] Una estàtua de Rodes es va erigir a la ciutat de Bulawayo l'any 1904 al centre de la ciutat. El 1981, després de la independència del país, l'estàtua va ser traslladada al parc centenari del Museu d'Història Natural de Zimbabwe.

L'Encyclopaedia Britannica, parlant del seu llegat, va escriure sobre Rodes que "un cop va definir la seva política com "igualtat de drets per a tots els homes blancs al sud del Zambezi" i més tard, sota pressió liberal, va modificar "blanc" per "civilitzat". Però probablement va considerar que la possibilitat que els africans nadius es tornin "civilitzats" tan remota que les dues expressions, en la seva ment, van arribar a la mateixa cosa."[39]

Com a part del seu llegat, a la seva mort, Rhodes va deixar una quantitat important de diners per a finançar joves erudits talentosos ("la raça" no era un criteri) a Oxford. Actualment, a Oxford, alguns dels destinataris sud-africans i de Zimbabwe de fons del seu llegat fan campanya perquè la seva estàtua sigui retirada de l'exposició a Oxford. Quan se li va preguntar si hi havia cap doble moral o hipocresia en ser finançat pel fons de beques Rhodes i beneficiar-se de l'oportunitat, alhora que feia campanya contra el llegat de Rhodes, un dels activistes sud-africans, Ntokozo Qwabe, va respondre que "això la beca no ens compra el silenci... No hi ha hipocresia en ser receptor d'una beca Rhodes i ser públicament crític amb Cecil Rhodes i el seu llegat... No hi ha cap clàusula que ens vingui a trobar "allò bo" en el caràcter de Rodes, ni a sanejar l'agenda imperialista i colonial que va propagar".[40]

El juny de 2020, enmig del context més ampli de les protestes de Black Lives Matter, l'òrgan de govern de l'Oriel College d'Oxford va votar per retirar l'estàtua de Rhodes situada a la façana de la universitat que dóna al carrer High d'Oxford.[41] L'eliminació real no es produiria fins almenys a principis de la primavera de 2021, quan una comissió creada pel col·legi va lliurar el seu informe sobre el futur de l'estàtua.[42] El maig de 2021, la comissió va informar que, tot i que la majoria dels membres donaven suport a l'eliminació de l'estàtua, els costos per fer-ho eren prohibitius i, per tant, la universitat no prendria mesures.[43]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 The Times, 27 March 1902.
  2. Mario, Prince. Zimbabwe, Land and the Dictator (en anglès). Lulu, 2009, p. 8. ISBN 1435728963. 
  3. Rotberg, 1988, p. 128.
  4. Dowden, Richard «Apartheid: made in Britain: Richard Dowden explains how Churchill, Rhodes and Smuts caused black South Africans to lose their rights». The Independent [Londres], 17-04-1994 [Consulta: 15 gener 2016].
  5. History of South Africa Timeline (1485–1975) Arxivat 13 September 2011 a Wayback Machine.
  6. Maylam, Paul. «What Cecil John Rhodes said in his will about who should get scholarships» (en anglès). The Conversation, 14-01-2016. [Consulta: 13 març 2022].
  7. «'Colonialism had never really ended': my life in the shadow of Cecil Rhodes» (en anglès). the Guardian, 14-01-2021. [Consulta: 13 març 2022].
  8. «Cecil Rhodes was a racist, but you can't readily expunge him from history | Will Hutton» (en anglès). the Guardian, 20-12-2015. [Consulta: 13 març 2022].
  9. Koutonin, Mawuna. «Lost cities #9: racism and ruins – the plundering of Great Zimbabwe» (en anglès). the Guardian, 18-08-2016. [Consulta: 13 març 2022].
  10. (en anglès) , 14-08-1995 [Consulta: 26 febrer 2021].
  11. «THE RHODES SETTLED ESTATES». The National Archives.
  12. «Papers of the Rhodes Family (Hildersham Hall collection)». bodley.ox.ac.uk. [Consulta: 4 agost 2019].
  13. 13,0 13,1 Oliver, Roland; Sanderson, G.N.. The Cambridge History of Africa: From 1870 to 1905. The Cambridge History of Africa. Vol. 6. (en anglès). Cambridge University Press, 1985. 
  14. Hopkins, Donald R. The Greatest Killer: Smallpox in History. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 2002 [1a. ed. 1983], p. 181. ISBN 978-0-226-35168-1. 
  15. "Mr. Rhodes's Bequests", New-York Tribune, 6 April 1902, p. 4
  16. Wilson, 2016, p. 848.
  17. Maylam, 2005, p. 6.
  18. Kenrick, David. Decolonisation, Identity and Nation in Rhodesia, 1964–1979: a race against time. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-32697-5. 
  19. Laing, 2012.
  20. Blair, 2004.
  21. Rotberg, 1988, p. 102.
  22. Michael Howard, The Lessons of History (1992) p. 66.
  23. Rotberg, 1988, p. 663–69.
  24. Pietsch, 2011, p. 723–39.
  25. Rhodes, 1902, p. 23–45.
  26. Philip Ziegler, Legacy: Cecil Rhodes, the Rhodes Trust and Rhodes Scholarships (Yale UP, 2008) online review
  27. Maylam, 2005, p. 56.
  28. Masondo, Sipho. «Rhodes: As divisive in death as in life». News24, 22-03-2015. Arxivat de l'original el 6 febrer 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  29. «Op-Ed: Rhodes statue removed from uct». The Rand Daily Mail. Times Media Group, 09-04-2015. [Consulta: 10 abril 2015].
  30. Grootes, Stephen. «Op-Ed: Say it aloud – Rhodes must fall». Daily Maverick, 06-04-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
  31. Ispas, Mara. «Rhodes Uni Council approves plans for name change». SA Breaking News. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2018. [Consulta: 1r juny 2015].
  32. Sky News, 12-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  33. O'Grady, Sean. «TV Review: The Battle for Britain's Heroes (Channel 4)» (en anglès). The Independent, 29-03-2019. [Consulta: 2 abril 2019].
  34. (en anglès) , 16-03-2016 [Consulta: 2 abril 2019].
  35. «The Real Cecil Rhodes». New Politic, 19-11-2021. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
  36. , 02-02-2016.
  37. , 28-01-2016.
  38. (en anglès) , 17-06-2020 [Consulta: 17 juny 2020].
  39. Encyclopaedia Britannica Effects Of The Jameson Raid On Rhodes’s Career
  40. «Cecil Rhodes statue row: Chris Patten tells students to embrace freedom of thought» (en anglès). The Guardian, 13-01-2016. [Consulta: 17 juny 2020].
  41. Shakib, Delara. «Rhodes will fall: Oxford University to remove statue amid anti-racism calls». NBC News, 18-06-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
  42. Race, Michael. «Decision over future of Oxford's Cecil Rhodes statue delayed». BBC News, 05-01-2021. [Consulta: 27 abril 2021].
  43. , 20-05-2021 [Consulta: 20 maig 2021].

Bibliografia modifica

Monografies modifica

Enciclopèdies modifica

Articles científics modifica

Articles periodístics modifica

Pàgines web modifica

Fonts primàries modifica

Historiografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cecil Rhodes