Cecilia Arizti (L'Havana, 28 d'octubre de 1856 - 1930) va ser una compositora, pianista i pedagoga cubana.

Infotaula de personaCecilia Arizti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1856 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1930 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4ae95408-5d1e-4c1c-904c-6cc666d19374 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Cecilia Aritzi Sobrino va néixer el 28 d'octubre de 1856 a la ciutat de l'Havana, Cuba. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar en què la música estava present, ja que el seu pare, Fernando Aritzi (L'Havana, 1828) era pianista i pedagog cubà. Sa mare era Tersea Sobrino i tenia dues germanes: María Teresa i Felicia. Està entre les figures femenines de principis del segle xix més importants de la interpretació musical.

Des de petita va demostrar grans aptituds musicals; a l'edat de vuit anys ja havia compost un Ave Maria i una mazurka. Va rebre educació del seu pare, Fernando Arizti i també amb Nicolás Ruiz Espadero (aquest li va ensenyar tècniques de composició). També va ser deixebla del pianista i compositor cubà Nicolàs Ruiz Espadero (1832-1890), que li va ensenyar les obres clàssiques i romàntiques d'autors com Mozart, Listz i Beethoven. A casa seva del barri del Cerro, a l'Havana, se solien fer vetllades artístiques on es relacionaven amb figures musicals i intel·lectuals cubanes. En els seus estudis de piano es va familiaritzar amb tots els estils i formes musicals europees del seu temps, portades a Cuba pel pianista francès Edelmann.[1] També té influències de compositors com Chopin i Schumann.

Va fer concerts a Cuba i als Estats Units, el 1896 residí a Nova York, es va presentar en el Carnegie Hall i el Chickering Hall. Va ser professora del Conservatori Peyrellade. Va escriure un manual de tècnica pianística. Totes les seves obres són per a piano i d'estil romàntic, i destaca Impromptu en fa menor, el Vals lent, la Romanza, el Nocturn i el Capritx.

Obres modifica

Període Títol
1887 Barcarola, op. 6
1887 Mazurca, op. 7
1887 Scherzo, op.10
1887 Vals Lento
1888 Danza, impromptu,op.12
1888 Nocturno,op.13
1888 Reverie,op.16
1888 Romanza,op.15
1893 Trío de piano, violín y violoncello
Balada,op.14
Vals brillante,op.18
Balada fúnebre
Berceuse
Campesina
Capricho
Danza fantástica
Improvisación
Mazurca
Segundo scherzo
Tercerscherzo
Veintidós ejercicios diarios

Enllaços externs modifica

Bibliografia modifica

  • Carpentier, Alejo. La música en Cuba. Editorial Letras Cubanas. La Habana, 1988.
  • Barnet, Miguel: Cecilia Aritzi, la Avellaneda de la música en autógrafos Cubanos, ediciones unión, La Habana 1990.

Referències modifica

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 50-51 (ISBN 84-239-4519-7)