La Cellera de Catllà és el recinte medieval primigeni del poble de Catllà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cellera de Catllà
Imatge
Dades
TipusSagrera Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud261,2 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCatllà (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 38′ 44″ N, 2° 31′ 41″ E / 42.645482°N,2.527922°E / 42.645482; 2.527922

Envoltava[1] el recinte primigeni del poble de Catllà, amb el recinte clos format al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu.

Història modifica

Catllà està documentat des del 948, amb la forma Castellanum, mentre que les documentacions següents demostren l'evolució del topònim: villa Castellani el 968 i el 1011, Catllà el 1612 i 1750. El poble de Catllà d'ençà el segle X fou propietat de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, per donacions diverses, sobretot dels comtes de Cerdanya; la primera constatació d'aquest domini apareix en una butlla papal de Joan XIII, el 968, i s'estengué fins a la fi de l'Antic Règim.

El recinte de la cellera modifica

 
Recinte i porta de la cellera

Era un recinte reduït, d'unes quinze passes de radi, centrada en l'església parroquial de Sant Andreu, i amb el cementiri al sud-oest, fora del recinte. L'engrandiment de l'església parroquial destruí ben bé la meitat nord de la cellera, de manera que es conserva poc més que els costats oriental i meridional. Pocs metres a migdia de l'església es conserva el portal d'entrada a la cellera, força ben conservat. Actualment s'obre a la Plaça de la República, i està envoltat de cases construïdes damunt del que era el perímetre de la cellera. És un arc de mig punt fet amb dovelles de granit, amples i no gaire llargues, ben tallades i polides i col·locades de manera perfecta. A l'interior hi ha restes de la porta: uns ferros que la sostenien. La volta interior del passadís de la porta va ser desfigurada, ja que hi van construir un sostre pla de ciment. El portal està emmarcat per un seguit llarg de cases que ressegueixen la planta primitiva de la cellera.

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «35 - Catllà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Catllà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Catllà: Cellera de Catllà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 

Referències modifica