El cement (en Terminologia Anatomica llatina, cementum)[1] és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una dent. És la part del periodonci que uneix les dents a l'os alveolar ancorant el lligament periodental[2]

Infotaula anatomiaCement
Detalls
Llatícementum Modifica el valor a Wikidata
Part dedent Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD003739 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.1.03.057
A03.1.03.007 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 55630 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/cementum Modifica el valor a Wikidata
El cement és la capa superficial de la rel de la dent. Està unida a l'os alveolar (C) per les fibres del lligament periodontal i a la geniva per les fibres gingivals (H).

Desenvolupament modifica

El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades cimentoblasts dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de cèl·lula mesenquinmal indiferenciada en el teixit connectiu del fol·licle dental o sac.

Al contrari que en els ameloblasts i odontoblasts, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.[2]

El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.[3]

Característiques modifica

El cement és lleugerament més tou que la dentina i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic (hidroxilapatita) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.[4] La porció orgànica és principalment col·lagen i polisacàrids proteïnics. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.[2]

El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en fluor més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova capa de cement es diposita amb l'edat.

Tipus modifica

Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.[5][3][6]

Patologia modifica

  • Hi pot haver alguna reabsorció de la rel.
  • La cementació excessiva es diu hipercementosi.[7]
  • Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.[8]
  • La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.[8]
  • Els cementicles són cossos mineralitzats.[2][9]
  • Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental [2]

Estudis d'ADN modifica

Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'ADN mitocondrial si es compara amb la dentina la qual és la que comunament es mostreja.[10] Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa manera impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.[11]

Referències modifica

  1. «Diccionari d'anatomia». Termcat. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  3. 3,0 3,1 Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207
  4. American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38
  5. AAP 2010 In-Service Examination, question A-9
  6. Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, Periodontol 2000. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf
  7. Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm Arxivat 2020-09-24 a Wayback Machine.
  8. 8,0 8,1 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  9. Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm Arxivat 2020-09-24 a Wayback Machine.
  10. Adler, C.J.; Haak, W.; Donlon, D.; Cooper, A. «Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones». Journal of Archaeological Science, 38, 5, 2010, pàg. 956–964. DOI: 10.1016/j.jas.2010.11.010.
  11. Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa & Toby Hughes, Dentine and cementum as sources of nuclear DNA for use in human identification, Australian Journal of Forensic Sciences. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview

Enllaços externs modifica