Obre el menú principal

El Cementiri de Glasnevin (Glasnevin Cemetery en anglès; Reilig Ghlas Naíon en irlandès) és un gran cementiri situat a Glasnevin, a Dublín (Irlanda), obert el 1832.[1]

Infotaula d'edifici
Cementiri de Glasnevin
Glasnevintower.jpg
Nom en la llengua original (ga) Reilig Ghlas Naíon
Dades
Tipus cementiri
Creació 1832
Característiques
Superfície 50 ha
Ubicació geogràfica
EstatRepública d'Irlanda
ProvínciaLeinster
Comtatcomtat de Dublín
Autoritat localDublin City Council Tradueix
BarriGlasnevin Tradueix
 53° 22′ 20″ N, 6° 16′ 40″ O / 53.372222222222°N,6.2777777777778°O / 53.372222222222; -6.2777777777778
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Interior del cementiri de Glasnevin

HistòriaModifica

 
Diverses tombes del cementiri

Abans de l'establiment del cementiri de Glasnevin, els catòlics irlandesos no tenien cementiris propis on enterrar als seus morts, i com que el codi penal repressiu que es va establir al segle xviii va implantar moltes restriccions als actes públics que podia realitzar l'església catòlica, s'havia convertit en pràctica habitual que els catòlics realitzessin versions limitades dels seus enterraments en esglésies i cementiris protestants. Aquesta situació es va mantenir fins que, el 1823, es va produir un incident en el transcurs d'un enterrament a l'església de Sant Kevin, quan un sextó protestant va renyar a un sacerdot catòlic per dur a terme una versió limitada d'una missa de cos present, fet que va generar moltes queixes entre la societat catòlica.[2] Aquestes queixes van portar a Daniel O'Connell, campió dels drets dels catòlics, a engegar una campanya i a preparar un fonament legal demostrant que, de fet, no hi havia cap llei que prohibís pregar per a un catòlic mort en un cementiri. O'Connell va pressionar per aconseguir l'opertura d'un espai d'enterrament en el qual s'hi poguessin enterrar tant catòlics com protestants, a més de poder tenir un enterrament digne.

El cementiri de Glasnevin, doncs, fou consagrat i obert al públic per primera vegada el 21 de febrer de 1832. El primer enterrament es va produir l'endemà, essent un nen d'onze anys, Michael Carey, de Francis Street (Dublín), el primer hoste. L'enterrament es va realitzar en una secció del cementiri coneguda com a Curran's Square. En un primer moment, el cementiri es coneixia com a Prospect Cemetery (cementiri de Prospect), nom escollit pel terreny de Prospect, el qual envolta l'espai del cementiri. Originalment l'espai tenia 9 acres, tot i que actualment aquesta àrea s'ha expandit fins als 124 acres. Això inclou l'expansió a la part sud de Finglas Road, amb una secció anomenada St. Paul's. L'opció de la cremació es va implantar el març de 1982.

El cementiri de Glasnevin és gestionat pel Comitè de Cementiris de Dublín. Com que el cementiri està en actiu, la seva expansió i ampliació es manté en funcionament.

Cada diumenge, a les 9.45 del matí, se celebra una missa a càrrec del clergat de la parròquia. A més, cada estiu es realitza una benedicció de les tombes, exercici que es realitza des de l'opertura del cementiri el 1832.[3]

SituacióModifica

El cementiri es troba a Glasnevin, Dublín, i està dividit en dues parts. La part principal, delimitada per grns murs i torres de guaita, es troba en un costat de la carretera entre Finglas i el centre de la ciutat; l'altra part, la secció de "St. Paul's", està situada passant la carretera i després d'un terreny amb gespa, entre dues vies de tren. El Museu Glasnevin Trust fou dissenyat per A&D Wejchert & Partners Architects.

Memorials i tombesModifica

 
Tomba de Michael Collins

El cementiri conté monuments històrics notables, així com tombes de moltes de les figures més rellevants de la història d'Irlanda. Entre aquests darrers s'hi troben Daniel O'Connell, Charles Stewart Parnell, Mícheál Ó Coileáin, Éamon de Valera, Arthur Griffith, Maude Gonne, Kevin Barry, Roger Casement, Constance Markievicz, Pádraig Ó Domhnaill, Seán MacBride, Jeremiah O'Donovan Rossa, Frank Duff, Brendan Behan, Christy Brown i Luke Kelly, dels The Dubliners.

El 1993 es va descobrir una fossa comuna propera a una institució Magdalene laundry, espai utilitzat per internar dones amb problemes psicològics, quan el convent que dirigia l'espai va vendre el terreny perquè pogués ser urbanitzat. Les germanes del convent van decidir cremar i tornar a enterrar les restes en una fossa comuna al cementiri de Glasnevin, pagant les despeses del nou enterrament a mitges amb l'empresa que havia comprat els terrenys.[4]

El cementiri també ofereix una visió dels diversos canvis d'estil en l'escultura funerària d'Irlanda dels darrers 200 anys: des de simples i austeres estàtues de pedra fins a la dècada de 1860, passant per elaborades creus celtes de caràcter nacionalista entre 1860 i 1960, fins als actuals marbres italians plans.

L'alt mur amb torres de vigilància que envolta l'espai principal del cementiri va ser construït per evitar als lladres de tombes, forá habituals a Dublín durant els segles XVIII i XIX. Els vigilants també tenien gossos per vigilar el cementiri durant la nit. Quan el primer ministre Robert Peel fou preguntat al Parlament sobre les activitats dels profanadors de tombes, aquesta va contestar que, de fet, es tractava d'un "problema molt greu".[5]

El 2009, el Glasnevin Trust, en cooperació amb la Commonwealth War Graves Commission (CWGC), va començar a identificar les 208 tombes de personal de servei irlandesos que van morir servint a les forces de la Commonwealth durant les dues guerres mundials. Els seus noms estan escrits en dos memorials, tornats a dedicar i recol·locats el 2011 prop de l'entrada principal del cementiri.[6] Allí també s'hi va erigir una Creu al Sacrifici, en una cerimònia conjunta irlandesa-britànica, marcant també el Primer Centenari de la Primera Guerra Mundial.[7]

Angels PlotModifica

Glasnevin és un dels pocs cementiris on es permet l'enterrament de bebès morts en el part, essent enterrats en un sector anomenat Angels Plot.[8]

CrematoriModifica

El 1982 es va construir un crematori dins dels terrenys del cementiri per part de la companyia Glasnevin Trust. Des d'aleshores, aquest servei ha estat utilitzat per persones de diverses confessions que desitjaven ésser cremades.[9] El cantant de Boyzone, Stephen Gately, va ser cremat al cementiri de Glasnevin l'octubre de 2009.

En la cultura popularModifica

El cementiri de Glasnevin apareix en el capítol 6 de la novel·la Ulisses de l'autor irlandès James Joyce, així com al poema Eire d'Idris Davies.[cal citació]

Shane MacThomais, historiador del cementiri, fou autor i contribuidor de diverses obres publicades sobre el cementiri, abans de la seva mort el març de 2004.[10][11][12][13]

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Glasnevin Trust – Cemetery History». Glasnevintrust.ie. [Consulta: 11 maig 2015].
  2. «Glasnevin – Daniel O'Connell». Glasnevin Trust, 2010. [Consulta: 15 febrer 2010]. pg 2 of 3
  3. «Our Parish – Glasnevin Cemetery». Iona Road Parish Website. [Consulta: 22 març 2014].
  4. Mary Raftery. «Ireland's Magdalene laundries scandal must be laid to rest». The Guardian, 08-06-2011.
  5. Irish Times, 4 desembre 1928, p. 4
  6. «Glasnevin Trust & Commonwealth War Graves Commission erect 39 gravestones...». Glasnevin Trust.
  7. «31 juliol 2014: Dedication of Cross of Sacrifice, Glasnevin Cemetery».
  8. «Angels Memory Garden – Glasnevin». Infant Stillbirth and Neonatal Death Society.
  9. «Glasnevin Crematorium». Glasnevin Trust, 2010.
  10. «Well-known historian Shane MacThomais has died». Independent News and Media, 21-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  11. «Glasnevin historian Shane MacThomais dies». Journal.ie, 21-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  12. «Mercier Press – Books and authors – Glasnevin Cemetery & Shane MacThomáis». Mercier Press. [Consulta: 22 març 2014].
  13. Barbara Scully. «Dead Interesting: Stories from the Graveyards of Dublin». Writing.ie Magazine, 27-02-2012. [Consulta: 22 març 2014].

Enllaços externsModifica