Centre Català de Caracas

El Centre Català de Caracas és una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneçuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzàlez, Josep Vandellós, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associació fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940, la qual es va integrar al Centre.

Infotaula d'organitzacióCentre Català de Caracas
Dades
TipusCasa regional
Organització i govern
Seu 
Altres dades

Lloc webLloc web
Modifica les dades a Wikidata

El centre guanya un gran prestigi a causa dels càrrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Això facilità que durant els anys 1950 es convertís en un punt de referència obligat de la colònia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.

Entre altres activitats, compta amb un esbart dansaire –Terra Nostra– fundat el 1952, un ateneu, el grup teatral Grup Scenic, la coral Dolça Catalunya, un club esportiu i una penya blaugrana, una biblioteca plena de llibres en català i un gran nombre d'activitats: classes de català, ioga, billar...[1] El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta és Adriana Ferreres.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «El Centre Català de Caracas arribó a sus 71 años de fundación». Xunta de Galicia. Crónicas de la emigración, 02-05-2016. [Consulta: gener 2020].

BibliografiaModifica

  • MANENT, Albert (dir), 1992," Diccionari dels catalans d'Amèrica ", ed. Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i Generalitat de Catalunya. vol 1, pàgines 408-409.

Enllaços externsModifica