Ch'ol
El ch'ol, és una llengua maia parlada pels chols, que habiten principalment en l'estat mexicà de Chiapas (sobretot en els municipis de Palenque, Tila, Tumbalá, Sabanilla, Salto de Agua, Playas de Catazajá i Yajalón) encara que existeix una comunitat important en el municipi de Balancán a Tabasco.
| Altres noms | Chol |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 212.117 (2010)[1] |
| Parlants nadius | 180.000 |
| Oficial a | a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional |
| Autòcton de | Chiapas, Tabasco |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües ch'ol-tzeltal | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | SEP |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ctu |
| Glottolog | chol1282 |
| Ethnologue | ctu |
| IETF | ctu |
| Endangered languages | 3459 |
El grup cholan de la família maia és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ortí, estaria relacionada amb el maia clàssic.[2] S'estan emetent programes de ràdio en ch'ol des de l'emissora XEXPUJ-AM des de Xpujil a Campeche, patrocinada per la CDI.
Dialectes
modifica- Ch'ol de Tila, parlat per gairebé 44 mil persones, amb un índex de 25% de monolingüisme. Aquesta varietat es parla principalment en el municipi de Tila, a Chiapas.
- Ch'ol de Tumbalá, parlat per 90 mil persones en el municipi de Tumbalá, també a Chiapas. L'índex de monolingüisme dels parlants d'aquesta varietat és de 30% aproximadament.
Morfologia i sintaxi
modificaEl ch'ol, com les altres llengües maies, és una llengua aglutinant, és a dir, que aglutina a un radical (verb, substantiu o adjectiu), marques d'agent (el que realitza l'acció verbal), de subjecte (el posseïdor de l'objecte o relació personal), a través d'un sistema de sufixos i prefixos.
Numerals
modificaEl sistema de numeració ch'ol és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües mesoamericanes. La raó obee al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà. Els vint primers nombres són:
- 1 jump'ej
- 2 cha'p'ej
- 3 uxp'ej
- 4 chänp'ej
- 5 jo'p'ej
- 6 wäkp'ej
- 7 wukp'ej
- 8 waxäkp'ej
- 9 bolomp'ej
- 10 lujump'ej
- 11 junlujump'ej
- 12 cha'lujump'ej
- 13 uxläjump'e
- 14 chänlujump'ej
- 15 jo'lujump'ej
- 16 wäklujump'ej
- 17 wuklujump'ej
- 18 waxäklujump'ej
- 19 bolomlujump'ej
- 20 junk'al
Referències
modifica- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.
Bibliografia
modifica- Aulie, H. Wilbur; and Evelyn W. de Aulie (eds.). Diccionario Ch'ol de Tumbalá, Chiapas, con variaciones dialectales de Tila y Sabanilla (PDF online reproduction). 2005a ed.. Coyoacán, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano, 1998. ISBN 968-31-0291-3. OCLC 42692322. (castellà)
- Coon, Jessica. «Complementation in Chol (Mayan): A Theory of Split Ergativity» (electronic version). Massachusetts Institute of Technology, 2010. [Consulta: 15 juliol 2010]. [includes a grammatical sketch of the language]
- Schumann, Otto Gálvez. La lengua Chol de Tila (Chiapas). UNAM, 1973..
- Warkentin, Viola; and Ruby Scott. Gramática Ch'ol. Summer Institute of Linguistics, 1980.
Enllaços externs
modifica