Obre el menú principal

Quetògnats

(S'ha redirigit des de: Chaetognatha)

Els quetògnats (Chaetognatha) són un embrancament animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplàncton en tot el globus. Semblen tenir més afinitat per aigües càlides.[1] Els quetògnats solen ser transparents i tenir forma de torpede, i tenen estructures més opaques en el cap. Fan entre 3 i 12 cm. Se n'han llistat unes 100 espècies agrupades en 15 gèneres, però no presenten una diversitat gaire alta i el nombre d'individus no és clar.

Infotaula d'ésser viuQuetògnats
Chaetognatha
Chaetoblack.png
Spadella cephaloptera
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChaetognatha
Leuckart, 1854
Classes
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Els quetògnats són transparents o translúcids i estan recoberts d'una cutícula. Presenten aletes i un parell d'espines quitinoses a cada costat del cap per a la caça, que guarden en una caputxa quan neden. Tenen un cap, un tronc i una cua diferenciats; són hermafrodites i s'han descrit espècies productores de neurotoxines per atrapar preses. Neden propulsant-se amb la cua i estabilitzant-se amb les aletes.

Tot i tenir una boca amb una o dues fileres de dents, ulls compostos i sistema nerviós, estan mancats d'aparell respiratori, circulatori o excretor. Mouen el material per dins del cos amb cilis i l'excreció la duen a terme a través de la pell.

Relacions filogenètiquesModifica

Se solen classificar dintre dels deuteròstoms per les seves característiques en el desenvolupament embrionari. Lynn Margulis i K. V. Schwartz els incloïen en aquest grup dintre de la classificació de 5 regnes.[2] Els exàmens moleculars, tanmateix, els associen amb els protòstoms, i Thomas Cavalier-Smith els va incloure en aquest grup en la seva teoria dels 6 regnes.[3] Pel que fa al desenvolupament, tenen certes similituds amb els nematodes.

Alguns autors els relacionen amb els conodonts, que al seu torn estan relacionats amb els vertebrats, i més concretament amb els protoconodonts, que actualment es consideren quetògnats i que es coneixen només per algunes dents.[4]

Registre fòssilModifica

Quasi no hi ha registre fòssil, però es creu que varen aparèixer en el Cambrià. S'han trobat espines fossilitzades seves datades a l'acabament de l'era paleozoica. Existeixen fòssils de cossos complets, encara no gaire ben descrits, de mitjans del Cambrià a Burgess Shale a la Columbia Britànica, i del Cambrià inferior en els esquists de Maotianshan de Yunnan, a la Xina.

ReferènciesModifica

  1. «Quetògnats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Margulis and Schwartz (select Margulis & Schwartz in 'Classification by') consulta 25/11/2006
  3. Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Cavalier-Smith (select Cavalier-Smith in 'Classification by') consulta 25/11/2006
  4. Protohertzina anabarica Missarzhevsky, 1973

Enllaços externsModifica