Charles Louis Victor de Broglie
Charles Louis Victor, príncep de Broglie, conegut com a Victor de Broglie (1756 – 1794) fou un aristòcrata, militar i polític francès.
![]() ![]() | |||||
Nom original | Charles Louis Victor de Broglie | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 22 setembre 1756 ![]() París ![]() | ||||
Mort | 27 juny 1794 ![]() París ![]() | ||||
Causa de mort | Guillotina | ||||
Sepultura | cementiri de Picpus ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | París ![]() | ||||
Ocupació | polític, militar ![]() | ||||
Partit | Club dels Jacobins ![]() | ||||
Carrera militar | |||||
Rang militar | general ![]() | ||||
Obra | |||||
Localització dels arxius |
| ||||
Altres | |||||
Títol | Duc ![]() | ||||
Família | Broglie | ||||
Cònjuge | Sophie de Rosen-Kleinroop | ||||
Fills | Amélie Antoinette Victorine (1781-1868) Constance Louise Sophie (1782-1866) Octavie Thérèse Gabrielle (1784-1862) Achille Léonce Victor Charles (1785-1870) | ||||
Pares | Victor-François de Broglie ![]() ![]() ![]() | ||||
Germans | François de Broglie, Maurice de Broglie i Amédée de Broglie ![]() | ||||
Biografia
modificaVictor de Broglie va néixer a París, essent el fill gran de Victor-François, 2n duc de Broglie. El príncep de Broglie va assolir la posició de maréchal de camp en l'exèrcit. Va adoptar opinions radicals i va servir amb el marquès de La Fayette i el comte de Rochambeau en la Guerra d'Independència americana.
El Príncep era membre del Club dels Jacobins i va formar part de l'Assemblea Constituent Nacional després de la Revolució Francesa, votant constantment al costat liberal. Va servir com a cap de personal a l'exèrcit del Rin de la Primera República però durant el Terror va ser denunciat, arrestat, i guillotinat a París.
Donat que el vell duc de Broglie li va sobreviure, el fill gran del príncep de Broglie, Victor, va esdevenir finalment el tercer duc de Broglie.
Referències
modifica- Aquest article incorpora text d'una publicació ara sota domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica 4 (11a ed.). Cambridge University Press. pp. 626–628.