Chillador

El chillador és un instrument musical de la família dels cordòfons de corda pinçada. És una varietat morfològica del charango.

Chillador

Chillador. Bueno, Cuzco (Perú), actualment al Museu de la Música de Barcelona
Tipus	instrument de corda pinçada i necked bowl lutes (en)

Organologia

Consta de quatre o cinc ordres amb cordes de metall (de vuit a dotze). El perímetre de la taula harmònica és en forma de vuit i la superfície és plana. L'obertura acústica és circular. El riscle pot ser paral·lel o inclinat. El fons i el claviller són plans. El diapasó està sobreposat a la taula harmònica i conté 15 o 16 trasts fixos. El pont té sistema de lligat. Els materials emprats en la seva construcció poden ser:

• Pi o conífera per a la taula harmònica
• Noguera o caoba per al cos; en alguns casos closca de quirquincho
• Caoba, eucaliptus o cedre per al mànec i el cap
• Caoba per als riscles i diapasó

La decoració està feta amb marqueteria i pot tenir caoba i peces d'os incrustades en pasta.

Afinacions i temperaments

Les afinacions (de dreta a esquerra del mànec) varien segons la zona geogràfica i els ordres o tipologia del chillador.

• Temple Diablo o Sirena: B4, E5, B4, G5, D5 (tonalitat de E menor). Per a chillador de Puno i Cusco de cinc ordres amb tres cordes melòdiques dobles i dues de triples en disposició 2, 3, 2, 3, 2.
• Temple Corazón: B4, E5, B4, G5/4/5, D5. Cinc ordres en disposició 2, 3, 2, 3, 2 (alçada variable). A les comunitats Aymara de l'altiplà de Puno.
• Temple de Capachica: G#5, D#5, B, F#5, C#5. Per a Charango Khirki o Quirquincho de Capachica. Cinc ordres en disposició 3, 1, 3, 2, 1 (alçada variable). A les comunitats de Capachica.
• Temple Caneño: G5, D5, Bb4, F5/4/5 (alçada variable). Per a Chillador Caneño. A comunitats de províncies "altes" de Cusco.
• Temple Sirena o Temple de Kashua: G5, G5, G5/4/5, Eb5, Bb4 (C menor o alçada variable). Per a Chillador de Kashua de Canas. Cinc ordres en disposició 3,2,3,2,2. Per a les comunitats de la regió de Canas, Cusco.
• Temple Bandurria: B4, E5, B4, G5/4/5, D5/4/5 (tonalitat de E menor, variable). Per a Charangos i Chilladores cusqueños. Cinc ordres en disposició 3,3,3,3,3. A les comunitats de Canchis y Quispicanchis, Cusco.

Marc històric i geogràfic

El terme chillador fa referència al so que projecta el rasgueig de les cordes en l'acompanyament. Aquesta denominació de l'instrument s'empra a la zona de l'altiplà del Collao, a la zona sud dels Andes, que va al Perú des de Canas (Cusco), d'ètnia quítxua, fins a la Regió de Puno, d'ètnia aymara, arribant també a algunes parts de Bolívia. Segons Carlos Vega aquest instrument procedeix de la regió de Tacna, i ha tingut una funció principalment festiva, integrant-se assíduament en conjunts tradicionals. A mitjan segle XX començà també a formar part de l'expressió socio-cultural mestissa i urbana, com és el cas de les estudiantinas i altres grups instrumentals mixtes.

Lutiers

• Bueno. Cuzco, Perú. (ca. 1960)
• Eusebio Chicata, Ayaviri (Melgar,Puno), Perú.
• Timoteo Abarca. Arequipa, Perú. (ca. 1960)

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chillador

• Museu de la Música 1/Catàleg d'instruments. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1991. ISBN 84-7609-455-8. 
• Vásquez, Chalena. Historia de la música en el Perú. Fascículo para Educación por el Arte. Ministerio de Educación del Perú, 2008.