China Zorrilla
Concepción Matilde Zorrilla de San Martín Muñoz, coneguda popularment com a China Zorrilla (Montevideo, 14 de març de 1922 − Montevideo, 17 de setembre de 2014) fou una actriu uruguaiana.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Concepción Matilde Zorrilla de San Martín Muñoz 14 març 1922 departament de Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 17 setembre 2014 (92 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Sepultura | Cementiri Central de Montevideo |
| Dades personals | |
| Altres noms | China Zorrilla |
| Formació | Royal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1947) Escola Multidisciplinària d'Art Dramàtic Margarita Xirgu |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema, actriu |
| Activitat | 1948 – |
| Ocupador | Teatre Solís |
| Família | |
| Pare | José Luis Zorrilla de San Martín |
| Germans | Guma Zorrilla |
Premis | |
      | |
Va ser filla de l'escultor José Luis Zorrilla de San Martín i neta del poeta i diplomàtic Juan Zorrilla de San Martín.
Va ser alumna de la il·lustre actriu catalana Margarida Xirgu. La seva carrera, prolongadíssima, va alternar entre Uruguai i Argentina, i va incloure ràdio, televisió, cinema i teatre.
Al novembre de 2008 el govern francès li atorgà la Legió d'Honor en el grau de Chevalier, el 2000, el govern xilè l'Orde al Mèrit Docent i Cultural Gabriela Mistral, el govern argentí la Orden de Mayo i el 2011 el govern uruguaià la va homenatjar amb un segell de correu.[1][2][3]
Filmografia modifica
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1971 | Un Guapo del 900 | ||
| 1972 | La maffia | Assunta | |
| 1973 | Las venganzas de Beto Sánchez | Professora | |
| 1974 | La tregua | ||
| 1975 | Los gauchos judíos | ||
| Triángulo de cuatro | |||
| Las sorpresas | |||
| 1982 | La invitación | ||
| Pubis angelical | |||
| Últimos días de la víctima | Beba | ||
| Señora de nadie | |||
| 1984 | Darse cuenta | ||
| 1985 | Esperando la carroza | Elvira Romero | |
| Contar hasta diez | |||
| 1986 | Pobre mariposa | ||
| 1989 | Nunca estuve en Viena | Carlota | |
| 1991 | Dios los cría | ||
| El verano del potro | Ana | ||
| 1992 | Cuatro caras para Victoria | Victoria Ocampo IV | |
| La Peste | Emma Rieux | ||
| 1994 | Guerriers et captives | ||
| 1995 | Fotos del alma | Esthercita | |
| La nave de los locos | Dr. Marta Caminos | ||
| 1996 | Besos en la frente | Mercedes Arévalo | |
| Lola Mora | |||
| 1997 | Sin querer | ||
| Entre la sombra y el alma | Curtmetratge | ||
| 2004 | Conversaciones con mamá | Mamá | |
| 2005 | Elsa y Fred | Elsa | |
| 2007 | Tocar el cielo | Imperio |
Bibliografia modifica
- Fischer, Diego. A mí me aplauden. Las historias que China no contó. Montevideo: Editorial Sudamericana, 2012.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La carroza, al final». La diaria, 18-09-2014. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.
- ↑ 3,0 3,1 «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: China Zorrilla |