China Zorrilla

actriu uruguaiana

Concepción Matilde Zorrilla de San Martín Muñoz, coneguda popularment com a China Zorrilla (Montevideo, 14 de març de 1922 − Montevideo, 17 de setembre de 2014) fou una actriu uruguaiana.[1][2][3]

Infotaula de personaChina Zorrilla
China Zorrilla Uruguayan Actor.jpg
Zorrilla el 1973
Biografia
NaixementConcepción Matilde Zorrilla de San Martín Muñoz
14 de març de 1922
Montevideo (Uruguai)
Mort17 de setembre de 2014(2014-09-17) (als 92 anys)
Montevideo (Uruguai)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Central de Montevideo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsChina Zorrilla Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUruguai Uruguai
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art - actuació (–1947) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –
Família
PareJosé Luis Zorrilla de San Martín Modifica el valor a Wikidata
GermansGuma Zorrilla Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0957976 Allocine: 133821 Allmovie: p78680 TCM: 1585447 Modifica el valor a Wikidata

Va ser filla de l'escultor José Luis Zorrilla de San Martín i neta del poeta i diplomàtic Juan Zorrilla de San Martín.

Va ser alumna de la il·lustre actriu catalana Margarida Xirgu. La seva carrera, prolongadíssima, va alternar entre Uruguai i Argentina, i va incloure ràdio, televisió, cinema i teatre.

Al novembre de 2008 el govern francès li atorgà la Legió d'Honor en el grau de Chevalier, el 2000, el govern xilè l'Orde al Mèrit Docent i Cultural Gabriela Mistral, el govern argentí la Orden de Mayo i el 2011 el govern uruguaià la va homenatjar amb un segell de correu.[1][2][3]

FilmografiaModifica

Any Títol Paper Notes
1971 Un Guapo del 900
1972 La maffia Assunta
1973 Las venganzas de Beto Sánchez Professora
1974 La tregua
1975 Los gauchos judíos
Triángulo de cuatro
Las sorpresas
1982 La invitación
Pubis angelical
Últimos días de la víctima Beba
Señora de nadie
1984 Darse cuenta
1985 Esperando la carroza Elvira Romero
Contar hasta diez
1986 Pobre mariposa
1989 Nunca estuve en Viena Carlota
1991 Dios los cría
El verano del potro Ana
1992 Cuatro caras para Victoria Victoria Ocampo IV
La Peste Emma Rieux
1994 Guerriers et captives
1995 Fotos del alma Esthercita
La nave de los locos Dr. Marta Caminos
1996 Besos en la frente Mercedes Arévalo
Lola Mora
1997 Sin querer
Entre la sombra y el alma Curtmetratge
2004 Conversaciones con mamá Mamá
2005 Elsa y Fred Elsa
2007 Tocar el cielo Imperio

BibliografiaModifica

  • Fischer, Diego. A mí me aplauden. Las historias que China no contó. Montevideo: Editorial Sudamericana, 2012. 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «La carroza, al final». La diaria, 18-09-2014. [Consulta: 8 març 2020].
  2. 2,0 2,1 Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.
  3. 3,0 3,1 «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: China Zorrilla