Chito
El chito, en català palet, la tella, joca, l'estràngol, calitx, canut i tànguit, a les Balears rèbol o bètol, també conegut en espanyol com a tuta, tángana, tángano, tango, tanga o tanguilla,[1] és un joc popular de diverses zones d'Espanya, incloent-hi les Illes Canàries.[2] El mot chito ja apareix als Furs de Madrid de 1202, consisteix en llançar un disc metàl·lic (tejo, tostón, chanflo o doblón) o peces de moneda o objectes de valor damunt o darrere o contra un cilindre posat dret (el palet, el rabassell o la joca, en castellà: chito, tuta, tanga o tarusa), situat a una certa distància, generalment uns 20 metres, per tal de separar els diners del palet. Aquell qui aconsegueix que els diners restin més prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.
 Un chito amb monedes a sobre, i dos tejos  | |
| Tipus | joc infantil |
|---|---|
| Origen | Espanya |
Sobre el chito es col·loca una moneda o xapa.[3] Per a puntuar cal fer caure el chito; si la moneda resta més a prop del chito que del tejo s'obté la puntuació mínima, mentre que si la moneda és més a prop del tejo que del chito s'obté la puntuació més alta.[4]
Referències modifica
- ↑ "Las denominaciones del juego del chito en la geografía lingüística hispánica", estudi de Josefa María Mendoza. Universitat de Sevilla. Document .pdf en Centro Virtual Cervantes (pàg. 252). Consulta: gener del 2015
- ↑ Mot "tángana" en el diccionari en línia de l'Academia Canaria de la Lengua. Consulta: febrer del 2015.
- ↑ Fernández Villabrille, Francisco. Mellado. Los juegos de la primera edad, 1862.[Enllaç no actiu]
- ↑ Méndez Giménez, Antonio. Editorial Paidotribo. Nuevas propuestas lúdicas para el desarollo curricular de educación física, 2003. ISBN 9788480196994.