Christian Andreas Doppler

físic i matemàtic austríac
(S'ha redirigit des de: Christian Doppler)

Christian Andreas Doppler (Salzburg, 29 de novembre de 1803 - Venècia, 17 de març de 1853) va ser un matemàtic i físic austríac. Principalment conegut per la seva hipòtesi sobre la variació aparent de la freqüència d'una ona percebuda per un observador en moviment relatiu enfront de l'emissor. Aquest efecte és anomenat efecte Doppler.[1]

Plantilla:Infotaula personaChristian Andreas Doppler
Imatge
Daguerrotip obtingut probablement a Praga el 1844. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1803 Modifica el valor a Wikidata
Salzburg (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1853 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Venècia (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia pulmonar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de San Michele 45° 26′ 55″ N, 12° 20′ 47″ E / 45.44853°N,12.34647°E / 45.44853; 12.34647
Tomba de Christian Doppler Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena (1826–1829)
Universitat de Salzburg (1825–1826)
Universitat Tècnica de Viena (1822–1825) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, matemàtiques i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Viena
Praga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astrònom, pedagog, acadèmic, físic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena (1850–1852)
Universitat Tècnica de Viena (1849–1850)
Banícka akadémia (1847–1849)
Universitat Tècnica de Praga (1837–1847)
Escola Tècnica Secundària, Praga (1835–1837)
Universitat de Viena (1829–1833) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMathilde Sturm Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchristian-doppler.net Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6905533Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

modifica
 
Casa natal de Doppler a Salzburg.

Christian Doppler va néixer en el si d'una família austríaca de mestres picapedrers establerts a Salzburg des 1674.[2] El pròsper negoci familiar va permetre construir una elegant casa a la Hannibal Platz (actualment Makart Platz) a Salzburg que es conserva en l'actualitat i on va néixer Christian Doppler,[3] qui, a causa de problemes de salut, no va poder seguir la tradició familiar.

Christian Doppler va estudiar física i matemàtiques a Salzburg[4] i Viena.Plantilla:Adn En graduar-se el 1829, va ser nomenat professor assistent de la Universitat Tècnica de Viena i el 1836 es va casar amb Mathilde Sturm.[5] El 1835, però, després d'intentar infructuosament aconseguir una plaça de professor titular a Austria, en va acceptar una de professor de física i matemàtiques en un Institut de secundària de Praga.[6] A partir de 1841 va començar a impartir classes d'aquestes matèries a la Universitat de Praga.[7] Un any més tard, el 1842 a l'edat de 39 anys, va publicar el seu treball més conegut, Über das farbige Licht der Doppelsterne und und einiger anderer Gestirne des Himmels (Sobre la llum acolorida d'estrelles dobles i alguns altres cossos celestes), en el qual establia la hipòtesi sobre l'efecte Doppler.[8] Durant els seus anys com a professor a Praga va publicar més de 50 articles en àrees de matemàtiques, física i astronomia. Durant aquest temps no va tenir gran èxit com a professor o com matemàtic amb la notable excepció de l'admiració cap a les seves idees professada per l'eminent matemàtic Bernard Bolzano.[9]

 
Tomba de Doppler al cementiri San Michele de Venècia.

La seva carrera com a investigador a Praga va ser interrompuda per la revolució de març de 1848[10] i Doppler va haver de deixar la ciutat per a fer de professor de l'Acadèmia minera a Schemnitz (ara Banská Štiavnica a Eslovàquia).[11] El 1850 va ser nomenat director de l'Institut de Física Experimental de la Universitat de Viena[12] però la seva sempre fràgil salut va començar a deteriorar-se. Poc després, a l'edat de 49 anys, va morir d'una malaltia pulmonar mentre intentava recuperar-se a la ciutat de Venècia.[13]

Doppler considerava el seu treball com una generalització del teorema de l'aberració de la llum tal com el va descobrir James Bradley. Amb ell va arribar a inferir que la percepció dels fenòmens físics pot canviar amb l'estat de moviment de l'observador. L'acceptació del principi no va estar exempta de controvèrsia.[14]

Notes i referències

modifica
  1. Coman, 2005, p. 7-10.
  2. Hiebl i Musso, 2007, p. 33-35.
  3. Eden, 1992, p. 11-12.
  4. Hiebl i Musso, 2007, p. 37.
  5. Hiebl i Musso, 2007, p. 40-41.
  6. Eden, 1992, p. 26-27.
  7. Hiebl i Musso, 2007, p. 47-56.
  8. Eden, 1992, p. 27 i ss.
  9. Hutter, 2017, p. 65 i 76.
  10. Eden, 1992, p. 51-53.
  11. Schuster, 2005, p. 81 i ss.
  12. Eden, 1992, p. 55-63.
  13. Hiebl i Musso, 2007, p. 57-59.
  14. Toman, 1984, p. 1193-1194.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christian Andreas Doppler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Woodruff, A.E. «Doppler, Johann Christian» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 setembre 2016].