Christian Ernst Graf

compositor neerlandès

Christian Ernst Friedrich Graf (Rudolstadt, 30 de juny de 1723 - La Haia, 17 de juliol de 1804) fou un neerlandès mestre de capella i compositor d'ascendència alemanya. Va ser mestres de capella del Príncep d'Orange i resident als Països Baixos des de 1762, on canvià l'ortografia del seu cognom pel de Graaf.

Infotaula de personaChristian Ernst Graf
Biografia
Naixement30 juny 1723 modifica
Rudolstadt modifica
Mort17 juliol 1804 modifica (81 anys)
La Haia modifica
Activitat
OcupacióCompositor modifica
MovimentMúsica barroca modifica

Musicbrainz: db83fc1e-4cdb-4a75-9ea0-9005fa0f9720 Discogs: 2037433 IMSLP: Category:Graf,_Christian_Ernst Allmusic: mn0001787190 Modifica els identificadors a Wikidata

Era fill del Kapellmeister Johann Graf (1684-1750) i el seu germà fou el flautista Friedrich Hartmann Graf (1727-1795). Graf va créixer en una família de músics el pare era violinista, professor de música, compositor i director d'orquestra. En 1722 es convertí en concertino en la cort reial de Schwarzburg-Rudolstadt i en 1739 fou ascendit a mestre de capella. Johann Graf tingué set fills a tots els quals ensenyà lliçons de música. Quatre seguiren els seus passos i es convertiren en músics. El 1745 Christian succeí al seu pare com a capellà de la cort de Rudolstadt.

Se sap poc de la vida a Rudelstadt de Christian, quan va anar-se'n als Països Baixos marxà amb instruccions judicials i carregat de deutes. Possiblement ell i el seu germà Friedrich Hartmann, que era quatre anys més jove, s'uniren a un regiment que arribà a la República dels Països Baixos a mitjan d'abril del 1748. Se sap que Friedrich Hartmann resultà ferit en el setge de Setge de Bergen op Zoom i pres presoner de guerra.

Christian Ernst el 1750 anà a , on dirigí el Collegium Musicum. Sota la guia de Christian, el nivell del Collegium Musicum s'elevà a tal punt que el 1754 li edificaren una sala de concerts finançada per la ciutat.

Se suposa que la primera obra impresa de Christian Ernst, Sei Sinfonie a Violino Primo, Secondo, Viola, E Basso, sorgí al final de la seva estada a Middelburg i fou concebuda com una salutació de comiat.

Per saber-ne mésModifica

ReferènciesModifica