Christopher Hill
John Edward Christopher Hill (York, Anglaterra, 6 de febrer de 1912 - 23 de febrer de 2003). Va ser un historiador marxista anglès especialitzat en la història anglesa del segle xvii. De 1965 a 1978 va ser professor del Balliol College, d'Oxford.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1912  York (Anglaterra) |
| Mort | 23 febrer 2003 (91 anys) Oxfordshire (Anglaterra) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Formació | Balliol College St Peter's School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat d'Oxford Universitat de Cardiff |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | William B. Vlcek (en)  |
Va ingressar en el Balliol College l'any 1931. El 1932 va obtenir el premi Lothian i guanyà un grau d'honor de primera classe. El 1934 va obtenir el All Souls Prize Fellowship. Més tard, a Balliol, s'acostà al marxisme i ingressà en el Partit Comunista de la Gran Bretanya. Va passar l'any 1935 a la Unió Soviètica.[1]
En retornar de Moscou tornà treballar a Balliol com fellow i tutor d'història moderna. El 1940 va ser comissionat com a tinent d'infanteria. Durant la Segona Guerra Mundial ingressà a la intel·ligència militar. En aquesta època començà a publicar els seus articles sobre la història d'Anglaterra en el segle xvii.
El 1946, Hill i altres historiadors marxistes formaren el Grup d'Historiadors del Partit Comunista. No obstant això, amb el temps va copsar l'absència de democràcia interna en el si del partit i el va deixar el 1956, l'any de la invasió russa d'Hongria.
A partir de 1957, la carrera acadèmica de Hill va entrar en una fase ascendent. Els seus estudis sobre la història d'Anglaterra en el segle xvii foren àmpliament difosos i reconeguts. Eñ 1965 va ser elegit rector de Balliol, càrrec que ocupà fins al 1978, any de la seva jubilació (sent substituït per Anthony Kenny). Entre els seus deixebles d'aquest període hi va haver Brian Manning.[2]
La major part de l'obra de Hill tracta del procés conegut com a "Revolució Anglesa", i va mantenir un notable intercanvi intel·lectual amb historiadors de tendència marxista amb els quals l'unien punts de contacte però també de divergència, tant políticament com en qüestions historiogràfiques i metodològiques entorn del materialisme històric. Entre aquests cal esmentar Eric Hobsbawm i Edward Palmer Thompson. També va mantenir debats amb autors allunyats del marxisme, com Trevor-Roper.
Entre les seves obres més destacables hi ha Economic Problems of the Church (1955), Puritanism And Revolution (1958), Intellectual Origins of the English Revolution (1965 i revisat el 1996), The Century of Revolution (1961), Antichrist In 17th-century England (1971), The World Turned Upside Down (El món trastornat) (1972) i moltes altres.
Va morir el 23 de febrer de 2003, 18 dies després del seu 91 aniversari. Estava casat i tenia tres fills.
Referències modifica
- ↑ «Obituary: Christopher Hill». The Guardian, 26-02-2003. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ «The Legacy of Cristopher Hill». Brian Manning "International Socialism Journal". Arxivat de l'original el 2016-01-28. [Consulta: 15 maig 2019].