Obre el menú principal
Secció del ciati de l'Euphorbia tridentata.

El ciati en botànica és la inflorescència que caracteritza la família de les euforbiàcies.[1] És un pseudant[2](falsa flor) format per una flor feminina central pedunculada per cinc flors masculines,[3] cadascuna de les quals està reduïda a un sol estam.[4] El ciati és típic del gènere eufòrbia.

A causa de la gran diversitat d'aquesta família resulta difícil trobar caràcters comuns a tots els seus membres. Potser l'únic que tenen totes en comú són les flors, unisexuals i solitàries, de vegades agrupades en inflorescències complexes. La floració és normalment monoica amb simetria radial.

  • El ciati té normalment cinc (rarament quatre) bractèoles (bràctees petites).
  • Normalment hi ha cinc (però també qualsevol nombre entre 1 i 10) nectaris o glàndules productores de nèctar.
  • Els estams també venen normalment en nombre d'1 a 10.
  • Al mig hi ha un ovari hipogini molt petit.

Filogenèticament sembla que el ciati pot haver-se originat a partir d'una inflorecència hermafrodita primitiva en què cadascuna de les flors, tant les masculines com les feminines ha evolucionat per separat, tendint a la màxima simplicitat. Aquestes flors finalment s'han reunit, formant el ciati.[5]

ReferènciesModifica

  1. Pallisé & Fandos, 1999, p. 39.
  2. «pseudant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Ciati». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Inflorescències, formacions particulars». Botànica agrícola i forestal. Universitat de Lleida. [Consulta: 14 juliol 2019].
  5. Pallisé & Fandos, 1999, p. 40.

BibliografiaModifica

  • Pallisé, Joan Simon; Fandos, Josep Vicens. «Inflorescència. El Ciati». A: Estudis biosistemàtics en Euphorbia L. a la Mediterrània occidental. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 39-41. ISBN 9788472834828. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciati