Fase lunar

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" data-file-width="300" data-file-height="355"> Viquidites	Viquidites

La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra. Les fases de la Lluna canvien de manera cíclica mentre la Lluna orbita al voltant de la Terra segons la posició relativa dels tres cossos (Terra, Lluna i Sol). La meitat de la superfície lunar que està encarada al Sol sempre està il·luminada, però la porció d'aquest hemisferi il·luminat que és visible per un observador terrestre pot variar des del 100% (lluna plena o pleniluni) fins al 0% (lluna nova o noviluni). Entremig d'aquestes dues fases hi ha el quart minvant, i posteriorment al noviluni la lluna es mostra en quart creixent. El temps transcorregut entre dos novilunis s'anomena mes lunar o mes sinòdic i és de 29,53 dies solars mitjans.^[1]

Fases de la Lluna

El terminador lunar és la frontera entre els hemisferis il·luminats i no il·luminats. A part d'alguns cràters prop dels pols lunars, totes les parts de la Lluna compten amb més o menys 14,77 dies de llum solar seguits de 14,77 dies de "nit" (no hi ha una "cara fosca" permanent de la Lluna).

Les fases de la Lluna tenen molta relació amb períodes del calendari com la setmana i el mes. Són la base del calendari musulmà. D'altra banda, els planetes també tenen les seves fases; Galileo Galilei va ser el primer a descobrir que Venus presentava fases igual que la Lluna, argument que recolzava la teoria heliocèntrica. Els planetes que tenen òrbites interiors a la terrestre (és a dir, el mateix Venus i Mercuri) són els que presenten les fases més acusades.

Noms de les fases lunars

Els noms tradicionals en català de les quatre fases lunars són:

Lluna nova (astronòmicament noviluni)
Lluna creixent o quart creixent^[2]
Lluna plena o ple de la lluna (astronòmicament pleniluni)
Lluna decreixent, quart decreixent, lluna minvant o quart minvant^[3]

No obstant hi ha fases intermèdies que no se solen usar normalment. Es llisten a continuació juntament amb els detalls de visibilitat i temps de culminació corresponents:

Fase	Hemisferi nord	Hemisferi sud	Visibilitat	Temps estàndard de culminació (meitat de la fase)
Lluna nova Noviluni	No visible		Després de la posta de sol	12 del migdia
Lluna nova visible	Dreta 1–49% visible	Esquerra 1–49% visible	Tarda i vespre-nit	3 de la tarda
Quart creixent	Dreta 50% visible	Esquerra 50% visible	Tarda i vespre	6 de la tarda
Lluna gibosa creixent	Dreta 51–99% visible	Esquerra 51–99% visible	Vespre i majoria de la nit	9 del vespre
Lluna plena Pleniluni	Visible completament	Visible completament	Tota la nit	Mitjanit
Lluna gibosa minvant	Esquerra 51–99% visible	Dreta 51–99% visible	Majoria de la nit i matinada	3 de la matinada
Quart minvant	Esquerra 50% visible	Dreta 50% visible	Nit i matí	6 del matí
Lluna minvant Lluna vella	Esquerra 1–49% visible	Dreta 1–49% visible	Sortida del sol i matí	9 del matí
Lluna negra	No visible		Abans de la sortida del sol	12 del migdia

Les fases de la Lluna tal com es veuen mirant en direcció sud des de l'hemisferi nord. Des de l'hemisferi sud es veurien les mateixes fases girades 180°. La part superior del diagrama no està a escala (la Lluna està molt més lluny de la Terra).

Imatge d'una lluna creixent presa pel telescopi d'MPG/ESO de 2,2 metres a La Silla.

Quan el Sol i la Lluna estan alineats en el mateix costat de la Terra la lluna és nova, i la cara de la Lluna visible des de la Terra no està il·luminada pel Sol. Mentre la Lluna creix (és a dir, la quantitat de superfície il·luminada vista des de la terra incrementa) les fases lunars progressen segons l'ordre de la imatge superior.

Calendari lunar

El mes mitjà del calendari –el que equival a una dotzena part de l'any– té una durada d'uns 30,44 dies, mentre que el cicle de les fases de la lluna (sinòdic) es repeteix de mitjana cada 29,53 dies. Això fa que la coordinació de les fases de la Lluna respecte als mesos del calendari es desplaci gairebé un dia per cada mes que passa. És per això que hi ha certs dies en el calendari que se salten.

Vegeu també

Referències

↑ «Fase lunar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Fase lunar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Fase lunar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] «Fase lunar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Fase lunar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «Fase lunar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites