El Cilindre Rassam és un prisma de deu cares gravades amb escriptura cuneïforme, datat de l'any 643 abans de la nostra era. Relata en primera persona les campanyes militars del rei de l'Imperi neoassiri Assurbanipal. El cilindre, el va descobrir al Palau Nord de Nínive l'arqueòleg angloiraquià Hormuzd Rassam al 1854, d'ací prové el seu nom. Es conserva encara al Museu Britànic.[1][2]

Infotaula d'obra artísticaCilindre Rassam

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica i cilindre Modifica el valor a Wikidata
Mida3,46 (alçària) cm
Col·lecció
Map
 36° 21′ 34″ N, 43° 09′ 10″ E / 36.35944°N,43.15278°E / 36.35944; 43.15278

Contingut

modifica

El cilindre descriu detalladament nou campanyes militars d'Assurbanipal.[1][2] El contingut se n'ha enumerat així:

« # Introducció, relat de la pujada al tron d'Assurbanipal
  1. Conquista assíria d'Egipte|Primera guerra egípcia contra Taharqa|Tirhakah
  2. Conquista assíria d'Egipte|Segona Guerra Egípcia contra Tanutamani|Urdamane
  3. Conquista de Tir i mort de Baal I|Baal, rei de Tir
  4. Expedició contra Ahseri, rei d'Urartu|Van
  5. Expedició contra Temti-Humban-Inshushinak, rei de l'Imperi elamita
  6. Guerra contra Shamash-shum-ukin de Babilònia (ciutat)|Babilònia, germà d'Assurbanipal
  7. Primera guerra contra Ummanigash (fill d'Urtak)|Ummanaldes, rei de l'Imperi elamita
  8. Segona guerra contra Ummanigash (fill d'Urtak)|Ummanaldes, rei de l'Imperi elamita
  9. Expedició contra Uate, rei d'Aràbia
  10. Captura d'Ummanigash (fill d'Urtak)|Ummanaldes, rei de l'Imperi elamita
  11. Ambaixada d'Ixtar-duri, rei d'Urartu|Ararat
  12. Reparació del Palau de Senaquerib de Nínive, conclusió i data de la inscripció
»
— Contingut del cilindre de Rassam[3]

Extracte

modifica

Un dels textos narra la seua campanya victoriosa a Egipte:

« En la primera campanya, vaig marxar contra Magan, Meluhha, Taharq, rei d'Egipte i Etiòpia, a qui Asarhaddó, rei d'Assíria, el pare que m'engendrà, havia derrotat, i la terra del qual va sotmetre a la seua influència. Aquest Taharqa oblidà el poder d'Ashur, Ixtar i els altres grans déus, senyors meus, i posà la confiança en el seu poder. Es girà contra els reis i regents que mon pare havia designat a Egipte. Hi entrà i s'instal·là a Memfis, la ciutat que mon pare havia conquerit i incorporat al territori assiri. Cilindre de Rassam d'Assurbanipal (extracte).[4] »

També es coneixen molts relleus que provenen de Nínive i que il·lustren aquestes campanyes.[5]

Luckenbill feu una traducció completa del cilindre en Registres antics d'Assíria i Babilònia.[1][2] Una transcripció completa del text cuneïforme es troba en CDLI.[6]

Paraules importants

modifica
 
"Assurbanipal, rei d'Assíria", an-szar2-du3-a man kur_ an-szar2{ki}, en el cilindre Rassam, 643 ae







[9]
 
Setge assiri d'un fort egipci, probablement una escena de la guerra del 667 ae. Esculpit en el 645-635 ae, sota Assurbanipal. Museu Britànic[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Luckenbill, Daniel David. Ancient Records of Assyria and Babylonia, Volume II. University of Chivago Press, 1927, p. 290 ff. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Rassam cylinder British Museum». The British Museum.
  3. Miscelleneous inscription Vol 5, page 1 Published in 1905. Author: Theophilus Goldridge Pinches M.R.A.S. (1856 – 6 June 1934 Muswell Hill, London)
  4. Pritchard, James B. Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament with Supplement (en anglès). Princeton University Press, 2016, p. 294. ISBN 978-1-4008-8276-2. 
  5. 5,0 5,1 «Wall panel; relief British Museum». The British Museum.
  6. «CDLI-Archival View». cdli.ucla.edu.
  7. Miscelleneous inscription Vol 5 Published in 1905. Author: Theophilus Goldridge Pinches M.R.A.S. (1856 – 6 June 1934 Muswell Hill, London).
  8. Ancient Records of Assyria and Babylonia pp 290-296 per Daniel David Luckenbill, University of Chicago Press, 1927.
  9. For the original inscription: Rawlinson, H.C.. Cuneiform inscriptions of Western Asia, p. 3, column 2, line 98.  For the transliteration: «CDLI-Archival View». cdli.ucla.edu. For the translation: Luckenbill, David. Ancient Records of Assyria and Babylonia Volume II, p. 297.