Cinc Corones
Les Cinc Corones Celestials o, simplificant, les Cinc Corones, és un concepte en la escatologia i teologia cristiana que es refereix a les cinc corones que els creients podran rebre després del Judici Final.[2] Són la corona incorruptible, la corona de la justificació, la corona de la vida, la corona de la glòria i la corona de l'alegria.[3]
En la grec koiné, Stephanos (στέφανος) és la paraula utilitzada per a corona i es tradueix així en la Biblia, especialment a les versions procedents de la versió autoritzada. Representaria com la insígnia d'honor de la victòria, encara que d'altres la tradueixen com diadema en el sentit de marca de lleialtat.[4]
Aquestes cinc recompenses poden ser guanyades pels creients, segons el Nou Testament, com «recompenses per fidelitat en aquesta vida».[5]
Corona incorruptible modifica
La Corona incorruptible és també coneguda com la Corona imperible, a la qual es fa referència a 1Co 9:25.[2] Aquesta epístola, escrita per Pau de Tars, considera aquesta corona com «imperible» per contrast amb els premis temporals dels perseguidors contemporanis de Pau.[6] Per això, es proporciona als individus que demostren abnegació i perseverança.[6]
Corona de la justificació modifica
La Corona de la justificació o Corona de la justícia s'esmenta en 2Ti 4:8,[2] i es va prometre als que estimen i anticipen la segona vinguda de Crist.[7] Aquests cristians desitgen la intimitat amb Déu.[8]
Existeix també una corona de la justificació en la religió de l'Antic Egipte, que la posseïen aquells morts, que després de passar el judici d'Osiris, assolien la vida eterna. Apareix al Llibre de les Portes com per exemple en la setena hora,[9] i apareix representada en tombes que arriben fins l'època grecoromana.[10]
Corona de la vida modifica
Es fa referència a la Corona de la vida Ja 1:12 i Ap 2:10 i s'atorga a «els que perseveren havent resistit les proves».[11] Jesús fa referència a aquesta corona quan diu a l'església a Esmirna que no tingui por del que està a punt de patir, que sigui fidel també fins a la mort, i Ell els donarà la corona de la vida.[12]
Corona de la glòria modifica
La Corona de la glòria s'esmenta en 1Pe 5:41 Pere 5:4 i es concedeix als clergues cristians que «serveixen al ramat amb amor desinteressat».[13]
Corona de l'alegria modifica
La Corona de l'alegria o de l'Exultació,[2] està esmentada en 1Te 2:19 i Fl 4:1 i es dona a les persones que es dediquen a l'evangelització dels que estan fora de l'Església cristiana.[14] Al Nou Testament, Pau guanya aquesta corona després de portar els tessalònics a la fe en Jesús.[15]
Referències modifica
- ↑ «Coleraine St Patrick W10 nave; north aisle; north; 2nd from east». Arxivat de l'original el 2017-03-16.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Thiessen, Henry Clarence. Lectures in Systematic Theology. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1979, p. 389. ISBN 9780802835291.
- ↑ Thiessen, Henry Clarence. Lectures in Systematic Theology. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1979, p. 389. ISBN 9780802835291. «Les Escriptures enumeren diverses corones o trofeus: la corona incorruptible o imperible (1 Corintis 9:25), la corona de la justificació o de la justícia (2 Tim 4:8), la corona de la vida (Jaume 1:12; Apocalipsi 2:10), la corona de la glòria (1 Pere 5:4) i la corona de l'alegria o exultació (1 Tessalònics 2:19; cf. Filipencs 4:1)»
- ↑ Hastings, James; Selbie, John Alexander; Lambert, John Chisholm; Mathews, Shailer. Dictionary of the Bible. C. Scribner's Sons, 1909, p. 169.
- ↑ Swindoll, Charles R. Insights on Revelation. Zondervan, 25 de setembre de 2011, p. 76. ISBN 9780310590835.
- ↑ 6,0 6,1 Garlow, James L.; Wall, Keith. Heaven and the Afterlife. Bethany House, 1 de juliol de 2009, p. 152. ISBN 9781441204905 [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ LaHaye, Tim; Hindson, Edward E.; Brindle, Wayne. The Popular Encyclopedia of Bible Prophecy. Harvest House Publishers, 2004, p. 340. ISBN 9780736913522 [Consulta: 10 juny 2015]. «Aquesta corona es va prometre als que estimen una aparició anticipada del nostre Senyor. Són els que viuen en la llum de l'eternitat i l'expectativa de l'imminent retorn de Crist. Així motivats, no estaran entre els que experimentaran vergonya per la revinguda de Crist (1Jo 2:28) (1 Joan 2:28).»
- ↑ Garlow, James L.; Wall, Keith. Heaven and the Afterlife, 1 de juliol de 2009, p. 152. ISBN 9781441204905 [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ «Libro de las Puertas». [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ «Egiptólogos encuentran un ritual con 1.200 peces de época faraónica». Paleoblog, 03-04-2012. [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ Tada, Joni Eareckson. Heaven. Zondervan, 11 de maig de 2010, p. 60. ISBN 9780310872566 [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ Garlow, James L.; Wall, Keith. Heaven and the Afterlife. Bethany House, 1 de juliol de 2009, p. 152. ISBN 9781441204905 [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ Pena, Raul. Harvest Time Publishing. Father's Revelation of the Son, 30 de novembre de 2010, p. 86. ISBN 9780615417776 [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ Washington, Sandra Y. Eschatology, p. 34. ISBN 9781440184079 [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑ Phillips, John. Kregel Academic. Exploring 1 & 2 Thessalonians: An Expository Commentary, gener de 2005, p. 73. ISBN 9780825433986 [Consulta: 10 juny 2015].