Cine Alcázar

Cinema de Barcelona actiu de 1939 a 2005.

Alcázar va ser el nom que va elegir l'empresa Férmina per al cine que abans s'havia anomenat Pathé Cinema (1922), Lido (1929) i Actualidades (1933). Obrí el 16 de setembre de 1939 amb una capacitat de 1600 localitats. Tornant a les pel·lícules de llarg metratge i projectant films de reestrena. El primer programa que es va projectar va ser: La voz que acusa i Marieta.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cine Alcázar
Dades
TipusSala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició31 desembre 2005 Modifica el valor a Wikidata
Obertura16 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla de Catalunya 37, 08007 Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 23″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.3896858°N,2.1648542°E / 41.3896858; 2.1648542

El 15 de novembre de 1948, Balañá es va fer amb la direcció del cinema. El juliol del 1965 va tancar fer reformes, entre aquestes en va destacar la variació de pendent de la sala i es van reduir el nombre de butaques a 858. Reobrí el 10 d'abril de 1966 amb la projecció d'estrena de My Fair Lady de George Cukor.[1]

Durant tots aquests anys, la temàtica que va projectar més va ser la de film còmic o familiar i de dibuixos animats. Entre aquestes destaquen les nombroses obres de Cantinflas i de Walt Disney.[1]

El 31 de desembre de 2005, Balañá va fer l'última projecció al cinema Alcázar.[2] Posteriorment es va convertir en una botiga de roba (Musgo) i també en una llibreria.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Munsó Cabús, Joan. El cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. ISBN 9788482560632. 
  2. Digital, La Vanguardia. «Edición del sábado, 31 diciembre 2005, página 42 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 24 maig 2017].

Enllaços externs modifica