Cine Monumental (Barcelona)
El Cine Monumental va ser una sala d'exhibició cinematogràfica ubicada als núms. 89-91 del carrer de Sant Pau de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Prats), amb sortida també pel carrer de les Tàpies número 6.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de cinema  | |||
| Arquitecte | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | |||
| Obertura | 18 juliol 1918 | |||
| Cronologia | ||||
| 1947 | demolició | |||
| 1947 | clausura | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 89-91 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Josep Fàbregas Moragas | |||
| Capacitat màxima | 2.500 | |||
Dissenyada per l'arquitecte Joaquim Raspall (1877-1937) per encàrrec de Josep Fàbregas Moragas, la sala de Cinema Monumental va ser inaugurada el 18 de juliol de 1918 i fou presentada a la premsa de l'època com "La joya del Distrito V".[1] La sala disposava d'un aforament considerable amb 2.545 localitats i com novetat tecnològica comptava amb un sistema de ventilació amb un extractor capaç de desallotjar 625 metres cúbics d'aire per minut i un projector Power dels més avançats de l'època.
La sala era rectangular amb platea i primer pis i disposava d'un gran nombre de sortides d'emergència que segons les cròniques de l'època permetien el seu desallotjament en poc més d'un minut.
El seu propietari va morir l'any 1928 i després de la guerra civil el local va entrar en declivi fins que va tancar les seves portes l'any 1947.[2]
Referències modifica
- ↑ «Notícias Empresa Ideal» (en castellà). La Vanguardia, 17-06-1918 [Consulta: 18 juny 2014]., pàg. 165
- ↑ Lacuesta, Raquel; González Toran, Xavier. El Modernisme perdut. Barcelona: Ed. Base i Ajt. de Barcelona, 2013. ISBN 9788415711704 [Consulta: 17 juny 2014].