Adigué

llengua cooficial de la República d'Adiguèsia a Rússia
(S'ha redirigit des de: Circassià occidental)

La llengua adigué (адыгэбзэ, adygebze, adəgăbză) és una de les dues llengües oficials de la república d'Adiguèsia en la Federació Russa, l'altra n'és el rus. És parlada per diverses tribus dels adigués: Abzekh, Adamey, Bzhedugh; Hatukuay, Kemirgoy, Makhosh; Natekuay, xapsug; Zhane, i Yegerikuay, cadascuna amb el seu propi dialecte. La llengua és anomenada pels seus parlants adygebze o adəgăbză, i d'aquí adigei. També és coneguda com a circassià.

Infotaula de llenguaAdigué
адыгэбзэ adygebze, adəgăbză
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants300.000
Parlants nadius575.900 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aAdiguèsia
Autòcton deAdiguèsia
EstatRússia Turquia, Jordània, Síria, Israel, Macedònia del Nord, Iraq
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-oest
llengües circassianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic, alfabet adyghe i escriptura àrab Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ady
ISO 639-3ady Modifica el valor a Wikidata
SILady
Glottologadyg1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueady Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1064 Modifica el valor a Wikidata
IETFady Modifica el valor a Wikidata

Aparentment, hi ha uns 125.000 parlants de la llengua al seu territori nadiu de Rússia, gairebé tots ells com a llengua materna. Arreu del món, potser la parlen 300.000 individus. La comunitat parlant més gran és a Turquia, on marxaren la gran majoria després de la guerra del Caucas.

L'adigué pertany a la família de les llengües caucasianes del nord-oest. El kabardí és una llengua molt propera, considerada per alguns com un dialecte de l'adigué. L'ubikh, abkhaz, i abaza també hi són molt semblants.

La llengua fou estandarditzada després de la Revolució russa. Des de 1938, s'escriu amb alfabet ciríl·lic. Abans, s'havia escrit alguna cosa en alfabet llatí o alfabet àrab.

Literatura modifica

Entre els principals autors, en destacaren l'ashug (bard) Cuj Alievitx Teutxezh, autor de Niafoko urysbij (1939), Tambot Kerashev (1902) amb Xambul (1934), Akhmet Katkov (1901-1937), M. Parmuk (1912) amb Uraza (1929), A. Eutykh (1915) amb Aul psybe (1950), Kh. Andrukhzev (1921-1946), A. Udzhukhu (1912-1943), D. Tuguz (1918-1943), A. Gadagatl (1922), I. Mashbash (1930), Kh. Beretar' (1931), Iu. Tliusten (1913) i T. Tsei (1890-1936) amb Kochas (1925) i Femyi (1933). També en destacaren els txerkessos Umar Bersei, Kh. Abudov (1901-1937), M. Dyshekov (1902-1937), I. Amirikov (1909), i Kh. Gashokov (1913) amb Zaukhat (1959).

Ortografia modifica

А а
[aː]
Б б
[b]
В в
[v]
Г г
[ɡ/ɣ]
Гу гу
[ɡʷ]
Гъ гъ
[ʁ]
Гъу гъу
[ʁʷ]
Д д
[d]
Дж дж
[d͡ʒ]
Дз дз
[d͡z]
Дзу дзу
[d͡zʷ]
Е е
[ja/aj/e]
Ё ё
[jo]
Ж ж
[ʒ]
Жъ жъ
[ʐ]
Жъу жъу
[ʒʷ]
Жь жь
[ʑ]
З з
[z]
И и
[jə/i]
Й й
[j]
К к
[k]
Ку ку
[kʷ]
Къ къ
[q]
Къу къу
[qʷ]
КI кI
[t͡ʃ'/k']
КIу кIу
[kʷ']
Л л
[l]
Лъ лъ
[ɬ]
ЛI лI
[ɬ']
М м
[m]
Н н
[n]
О о
[o]
П п
[p]
ПI пI
[p']
ПIу пIу
[pʷ']
Р р
[r]
С с
[s]
Т т
[t]
ТI тI
[t']
ТIу тIу
[tʷ']
У у
[w/u]
Ф ф
[f]
Х х
[x]
Ху ху
[xʷ]
Хъ хъ
[χ]
Хъу хъу
[χʷ]
Хь хь
[ħ]
Ц ц
[t͡s]
Цу цу
[t͡sʷ]
ЦI цI
[t͡s']
Ч ч
[t͡ʃ]
ЧI чI
[t͡ʃ']
Ш ш
[ʃ]
Шъ шъ
[ʂ]
Шъу шъу
[ʃʷ]
Щ щ
[ɕ]
Ъ ъ
[ˠ]
Ы ы
[ə]
Ь ь
[ʲ]
Э э
[a]
Ю ю
[ju]
Я я
[jaː]
I
[ʔ]

[ʔʷ]
Гь гь
[ɡʲ]
Кь кь
[kʲ]
Кхъ кхъ
[qχ]
Кхъу кхъу
[qχʷ]
СӀ сӀ
[s']
ФӀ фӀ
[f']
Чу чу
[t͡ʃʷ]
ЩӀ щӀ
[ɕ']

Enllaços externs modifica

Hi ha una edició en adigué de la Viquipèdia