Circuit de Vilafranca del Penedès
El Circuit de Vilafranca del Penedès va ser un circuit de velocitat temporal, situat entre carreteres públiques, sent per les seves característiques el primer on es van celebrar tres curses internacionals de cotxes i que ha arribat a centenari. Aquestes curses van ser inscrites per primera vegada al Bureau International,[1] precursor de la F.I.A., per la qual cosa el Circuit de Vilafranca del Penedès és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l'estat espanyol. Les anomenades llavors "Curses de Voiturettes" van ser organitzades per la barcelonina Penya Rhin els anys 1921, 1922 i 1923.[2]
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Circuit urbà i circuit automobilístic  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) | ||
| Plànol | |||
 | |||
Característiques modifica
El circuit travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i La Múnia (Castellví de la Marca).[3] Tenia una llargada de 14’790 quilòmetres. A la cursa de l'any 1921 es van fer 30 voltes, que donen un total de 443'700 quilòmetres, i a les dels anys 1922 i 1923 van fer 35 voltes, que donen un total de 517’650 quilòmetres.[2] Les carreteres encara segueixen en l'actualitat el mateix traçat d'aquells campionats d'automobilisme.
Història modifica
El projecte de la competició del 1921 especificava les característiques d'un dels punts més significatiu del circuit: la recta de tribunes. En fonts coetànies s'hi pot llegir:
| « | Han empezado a instalarse las tribunas, de soberbio aspecto y de considerables dimensiones, capaces para cerca de tres mil personas, que darán amplia satisfacción a cuantos con toda comodidad deseen presenciar desde ellas las incidencias de la carrera.[4] | » |
| « | [...]instalación de una gran tribuna en el trozo del circuito de Almunia al viraje de Vilafranca y poco antes de éste, lugar donde se divisa gran parte de circuito. Dichas tribunas serán capaces para más de seis mil personas, de construcción especial y desmontables, con dos filas de palcos separadas por amplio pasillo y extensas graderias posteriores.[5] | » |
La celebració va superar amb escreix la realitat de Vilafranca i les poblacions del seu entorn, cal tenir en compte que la capital del Penedès tenia una població de 7.958 habitants, de forma que es pot dir que les tres curses van superar totes les expectatives del seu temps i gairebé van multiplicar per sis la població, ja que les cròniques parlen d'un total de 50.000 espectadors situats a tots els punts del recorregut. Aquest fet va suposar igualment que aquell diumenge 16 de d'octubre de 1921 s'organitzessin nombrosos trens especials per tal de portar bona part d'aquest públic des de Barcelona.
Si bé els cartells i programes s'havien presentat anunciant el dia 19 de juny, la comissió organitzadora va decidir traslladar la prova al dia 16 d'octubre.[6]
La cursa de la Penya Rhin al circuit de Vilafranca del Penedès va suposar la configuració de diversos aspectes dels campionats automobilístics alguns dels quals encara es mantenen avui en dia, així que cada equip s'identifiqués amb un color específic:
| « | Recordamos con este motivo que la Penya Rhin, diferenciándose de lo puesto en práctica en la mayoría de carreras internacionales, pintará los cohes que concurran a la prueba de color diferente para cada marca. [7] | » |
La sortida de tots els vehicles de manera conjunta es va fer per primera vegada a la cursa de l'any 1923:
| « | ...la salida será dada en grupo, precediendo a los concursantes un coche piloto, ...[8] | » |
Cal tenir en compte també que els recursos mecànics i tècnics d'aquells anys vint eren molt diferents als actuals, tot i això algunes de les marques participants en les tres curses celebrades al circuit de Vilafranca encara mantenen la seva activitat automobilística als nostres dies.
Les circumstàncies històriques i polítiques d'aquells anys a l'estat espanyol i especialment el fet que el 13 de setembre de 1923, abans de la celebració de la tercera cursa al circuit de Vilafranca, el general Miguel Primo de Rivera dissolgués les corts i imposés un directori militar amb el vist i plau del rei Alfons XIII, van acabar determinant que les curses de la Penya Rhin no tinguessin continuïtat. La seva referència, i amb ella la del circuit de Vilafranca del Penedès, formen part, però, de la història internacional de les curses automobilístiques.
Resultats de les curses modifica
I Cursa Internacional de Voiturettes (1921) modifica
Font:[9]
- Pierre de Vizcaya 5 h 11 min 19 s Vehicle: Bugatti T13 mitjana 85,320 qm/hora.
- Mauri Monés 5 h 35 min 36 s Vehicle: Bugatti T13 mitjana 79,300 qm/hora.
- V. Revaux 7 h 00 min 20 s Vehicle: La Perle mitjana 63,680 qm/hora.
La resta de participants va abandonar per accident o avaria.
II Cursa Internacional de Voiturettes (1922) modifica
Font:[10]
- Lee Guinnes 4 h 55 min 46 s Vehicle: Talbot-Darracq mitjana 105,007 qm/hora.
- Louis de Zborosky 5 h 00 min 19 s Vehicle: Aston-Martin mitjana 103,073 qm/hora.
- Maurizio Ramassotto 5 h 06 min 21 s Vehicle: Chiribiri mitjana 101,384 qm/hora.
- Henry Seegrave 5 h 28 min 42 s Vehicle: Talbot-Darracq mitjana 94,400 qm/hora.
- Jesús Batlló 6 h 13 min 44 s Vehicle: M. A. mitjana 82,900 qm/hora.
- José Feliu 6 h 17 min 59 s Vehicle: Elizalde mitjana 82,100 qm/hora.
- Fernando de Vizcaya Vehicle: Elizalde a tres voltes.
- Bianchi Vehicle: S.R.C. a deu voltes.
La resta de participants va abandonar per accident o avaria.
III Cursa Internacional de Voiturettes (1923) modifica
Font:[11]
- Alberto Divo 4 h 45 min 54 s Vehicle: Talbot-Darracq mitjana 108,700 qm/hora.
- Louis de Zborosky 4 h 49 min 01 s Vehicle: Aston-Martin mitjana 107,700 qm/hora.
- Dario Resta 5 h 21 min 09 s Vehicle: Talbot-Darracq mitjana 96,700 qm/hora.
- Fernando de Vizcaya 5 h 21 min 54 s Vehicle: Elizalde mitjana 96,500 qm/hora.
- Tazio Nuvolari 5 h 47 min 14 s Vehicle: Chiribiri mitjana 89,300 qm/hora.
- José Feliu 5 h 59 min 32 s Vehicle: Elizalde mitjana 86,400 qm/hora.
- Patricio de Satrústegui 6 h 8 min 19 s Vehicle: Elizalde mitjana 84,300 qm/hora.
La resta de participants va abandonar per accident a avaria.
Referències modifica
- ↑ Setmanari "PANADÉS REPUBLICANO" 14-10-1922
- ↑ 2,0 2,1 Llibre CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. Cent anys d'oblit. Lluís Hill Plans. ISBN 978-84-09-33193-2
- ↑ enciclopedia.cat
- ↑ La Vanguardia 21-09-1921 El Mundo Deportivo 22-09-1921
- ↑ La Vanguardia 20-10-1922
- ↑ El Mundo Deportivo 9-06-1921.
- ↑ La Vanguardia 30-09-1921
- ↑ La Vanguardia 20-10-1923
- ↑ La Jornada Deportiva 17-10-1921 -La Vanguardia 18-10-1921 -La Veu de Catalunya 18-10-1921 -El Mundo Deportivo 20-10-1921
- ↑ La Vanguardia 7-11-1922
- ↑ El Mundo Deportivo 22-10-1923 -La Veu de Catalunya 22-10-1923 -Heraldo de Madrid 23-10-1923 -La Vanguardia 23-10-1923 -Sports 23-10-1923.
Bibliografia modifica
- Hill Plans, Lluís. CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. Cent anys d'oblit. Vilafranca del Penedès: Autoeditat, 16-10-2021. ISBN 978-84-09-33193-2.