Cistoïdeus

classe extinta d'equinoderms
(S'ha redirigit des de: Cistoïdeu)

Els cistoïdeus[1] (Cystoidea) són una classe extinta d'equinoderms. Vivien fixats al fons marí per una tija i s'alimentaven filtrant aigua.[2]

Infotaula d'ésser viuCistoïdeus
Cystoidea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumEchinodermata
SubfílumBlastozoa
ClasseCystoidea Modifica el valor a Wikidata
von Buch, 1846
Ordres

Registre fòssil modifica

Com moltes altres classes d'equinoderms, els cistoïdeus van aparèixer durant el Ordovicià Inferior, assolint la seva major diversitat durant el Ordovicià Superior i Silurià. es van extingir en el Devonià.

Característiques modifica

Els cistoïdeus recorden petites maces ("cyste"). Com els seus cosins els crinoïdeus i blastoïdeus, els cistoïdeus eren suspensívors sèssils, alimentant-se per filtració d'aigua. Com la majoria dels equinoderms, el seu cos estava protegit per un conjunt de plaques calcàries encaixades, formant una teca molt sòlida, ovoide, estructurada en una simetria pentaradial imperfecta (més rarament trirradial) visible principalment per les cinc àrees ambulacrals i perforada per molts porus (probablement respiratoris, connectats a hidrospires).

La boca se situava en el centre, envoltada per cinc estructures que irradiaven com pètals, de diferents formes, i que sostenien òrgans filtrants molt ramificats anomenats braquioles, que permetien als cistoïdeus filtrar l'aigua per atrapar el plàncton del què s'alimentaven. L'anus estava a un costat de la teca.

La teca estava en l'extrem d'una vareta feta de artells circulars niats (com en els crinoïdeus amb tija), l'altre extrem de la tija estava unit al substrat.

Taxonomia modifica

 
Fòssil d' Echinosphaera aurantium (Silurià, MNHN).
 
Fòssil d' Echinosphaerites .

La classificació de cistoïdeus és:[3]

Gèneres sense assignar:

Referències modifica