Ciutat de la Santíssima Trinitat

Santíssima Trinitat va ser una població fundada pels espanyols al vessant Costa Rica del mar Carib, al costat del port de Suerre, en la desembocadura de l'actual riu Parisimina.

Infotaula de geografia físicaCiutat de la Santíssima Trinitat
TipusEntitat de població Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativa

El 1604, el llogaret de la Santíssima Trinitat s'esmenta en documents costa-riquenys. Allà descriu que aquest poblat es trobava a prop de la desembocadura del riu Suerre (avui riu Pacuare).[1] Aparentment va tenir una població molt escassa i una vida efímera, ja que el seu nom no torna a citar.

Es desconeixen les circumstàncies i l'any de la seva fundació, encara que és possible que es tracti de la mateixa població fundada en aquest lloc cap 1577 pel governador interí Alonso Anguiciana de Gamboa amb el nom de vila del Castell d'Àustria.

A finals de 1543 senyor Diego Gutiérrez amb altres pobladors va fundar la Vila de Santiago, situada a uns deu quilòmetres aigües amunt de la desembocadura del riu Suerre (avui Pacuare). Mesos després la van abandonar.

El 4 d'octubre de 1544 el mateix Diego Gutiérrez va fundar la vila de San Francisco, situada a la costa al Mar del Nord (avui Mar Carib) a uns 29 quilòmetres de la boca del riu Suerre. Mesos després la van abandonar també.

el 1560, el pare Joan Estrada Ràvago-que va navegar des de Nicaragua per la costa amb un grup d'espanyols-va fundar el poblat Castell d'Àustria, a la desembocadura del riu Suerre. Aviat la van abandonar per tornar a Nicaragua.

el 1576 senyor Alonso de Anguciana de Gamboa-que va arribar caminant per la selva des Cartago fins al litoral carib-va fundar el port de Suerre, a la desembocadura del riu del mateix nom. Denominar al port Castell d'Àustria, en record al lloc que va establir el pare Estrada Ràvago en 16 anys enrere. El 1637 el calat del riu va canviar, de manera que van abandonar la vila.

el 1651, Juan Fernández de Salinas i de la Cerda (governador de la província) va tornar a poblar el port de Suerre amb espanyols i indis, construir vuit ranxos i la casa de duana, va sondejar el port i va reobrir uns 145 quilòmetres de camí per la muntanya.

ReferènciesModifica