Creixement en taca d'oli
El creixement en taca d'oli[1] és un model d'ús i ocupació del territori que s'ha estès pel món desenvolupat a partir del darrer quart del segle xx. Aquest model es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació que afecta tant els creixements residencials, com els comercials i industrials, i per un elevat consum de territori.[2]
La ciutat de baixa densitat residencial està formada per habitatges unifamiliars amb jardí i s'oposa al model de ciutat compacta típicament mediterrani, amb mescla d'activitats en l'espai i amb densitats moderades. Aquest tipus d'urbanitzacions es caracteritza per uns processos d'estancament demogràfic i suburbanització selectiva, i comporta una sèrie de problemes: més consum de sòl, d'energia i d'aigua, encariment dels serveis públics, segregació social, dificultats de transport i fragmentació dels processos productius.[3][4]
Referències modifica
- ↑ «Creixement en taca d'oli». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Diccionari de sociologia». Termcat.
- ↑ «ciutat difusa». GEC. [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ Indovina, Francesco. «Algunes consideracions sobre la "ciutat difusa». Documents d'Anàlisi Geogràfica, [en línia], 1998, Núm. 33, p. 21-32, https://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/31661 [Consulta: 24-05-2021].