Zizur Zendea

Zizur (en basc, oficialment en castellà Cendea de Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.

Zizur Zendea

Zizur zendea (eu) Cizur (es)
Ajuntament de la Zizur Zendea.
Localització
42° 47′ 31″ N, 1° 43′ 04″ O
Estat	Espanya
Comunitat foral	Navarra
Capital	Cendea de Cizur (en)
Conté la subdivisió	Astráin (oc) Cizur Eriete (es) Gazolatz Guenduláin (Cizur) Larraia Muru-Astráin (en) Paternáin (en) Sagues Undiano (fr) Zariquiegui (en)
Població humana
Població	3.891 (2023) (74,11 hab./km²)
Zona lingüística	mixta
Geografia
Part de	Mancomunitat de la comarca de Pamplona Zona mixta de Navarra
Superfície	52,5 km²
Altitud	459 m
Limita amb	Pamplona Puente la Reina Zabaltza Etxauri Legarda Galar Uterga Oltza Zendea Zizur Nagusia
Merindad	Merindad de Pamplona
Organització política
• Alcalde	Jose Joaquin San Martin Murillo
Identificador descriptiu
Codi postal	31190
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	31076
Lloc web	cendeadecizur.es

Història

Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va ser el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles xvi i xvii la Cendea va conèixer una certa florida econòmica que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).

Demografia

Evolució demogràfica
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
1 105	1 091	1 198	1 308	1 391	1 597	1 703	1 744	1 977	2 238	2 543
Fonts: Cizur i Institut d'Estadística de Navarra