Claire Bretécher

dibuixant de còmics francesa

Claire Bretécher (Nantes, 17 d'abril de 1940 - 10è districte de París, 11 de febrer de 2020)[1] fou una dibuixant de còmics francesa, coneguda particularment per les seves obres sobres qüestions de gènere,[2] sempre amb una mirada satírica i un traç lliure i elegant. Va ser una de les primeres grans autores de còmic, juntament amb Núria Pompeia, obrint pas a les autores que sorgirien amb el temps, com Julie Doucet, Catherine Meurisse, Flavita Banana, Maitena o Alison Bechdel i a moltes altres.[1]

Infotaula de personaClaire Bretécher

Claire Bretécher el 1973 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claire Marie Anne Bretécher Modifica el valor a Wikidata
17 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNantes School of Art (en) Tradueix (1958–1959)
Universitat de Nantes - psicologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautora de còmics Modifica el valor a Wikidata
OcupadorL'Obs
L'Écho des savanes
Spirou Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBertrand Poirot-Delpech (1979–1983)
Guy Carcassonne (1983–2013) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1080806 Modifica el valor a Wikidata

Bretécher va fer les seves primeres passes com a il·lustradora a l'obra Le Facteur Rhésus de René Goscinny per a l'Os à Moelle l'any 1963. Va continuar treballant en diverses revistes populars i el 1969 va crear el personatge Cellulite, paròdia del conte de fades d'una princesa de físic ingrat que es desespera per trobar un príncep charmant malgrat la insistència del seu pare voluble i erotòman. Aviat té èxit i contribueix a definir l'època, que clava amb Les frustrés, el seu primer llibre autoeditat.[3] El 1972 es va unir a Gotlib i Mandryka en la fundació del còmic Franco-belga L'Écho des savanes.

Al llarg de les dècades del 1970 i del 1980 va publicar diverses col·leccions molt exitoses, com The Destiny of Monique (1982). "Les mares", "El destí de la Mònica" i "Doctor Figuera, metge de capçalera" són tres títols seus de Beta Editorial de primers dels vuitanta (traducció d'Anna M. Palé i Sònia Niño), casa que a més va publicar, només en versió castellana, dos volums d'un dels grans personatges de la Bretécher, "Agripina" i "Las trifulcas de Agripina" (traducció d'Anna M. Palé). Amb Agripina marca pautes en el tractament de l'adolescència sense sentimentalismes ni clixés i la seva petja ha quedat certificada el 2001 en una sèrie de televisió[3] de 26 capítols empesa per Canal+.[4] En aquests llibres la Brétecher parla, com la Pompeia, de les dones normals i corrents d'una classe mitjana urbana i les sorprenents contradiccions dels anys pop.[3]

El 1975 va guanyar el Premi al millor autor al Festival del Còmic d'Angulema i el 1987 el Premi Adamson, de Suècia.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claire Bretécher
  1. 1,0 1,1 Serra, Xavi «Mor Claire Bretécher, pionera de la sàtira social en el còmic francès». Ara llegim, 11-02-2020 [Consulta: 12 febrer 2020].
  2. «Claire Bretécher» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 Ibarz, Mercè. «Claire Bretécher sempre». Vila Web. [Consulta: 16 febrer 2020].
  4. «Agrippina» (en anglès). Slings & Arrows. [Consulta: 16 febrer 2020].

Enllaços externs modifica