Clara Guillot
Clara Guillot Aparicio (Barcelona, 23 d’abril de 1930 – Barcelona, 31 de març 2002) fou una dibuixant, retratista i pintora catalana.[1] Al costat d'altres artistes, com ara, Montserrat Gudiol, María Asumpciò Raventós, Jou Paulet o Elisa Rubió, es va distingir com una de les precursores de l'anomenada pintura femenina contemporània.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Mort | 31 març 2002 Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | dibuixant, pintora, il·lustradora |
| Activitat | 1954 – 1998 |
| Gènere | Retrat, paisatge i natura morta |
Clara Guillot es va formar com artista a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[3] En els inicis de la seva carrera, va guanyar el Primer Premi de Dibuix de l'Exposició d'Art Universitari 1954, de Barcelona.[4] Guillot va especialitzar-se en el retrat a llapis, interessant-se més tard per la pintura de paisatges, d'escenes interiors i de natures mortes.[1][5] També va exercir com a il·lustradora.[6] Així, els seus dibuixos es van incloure a diverses publicacions, com ara, els llibres: Los Jefes de Vargas Llosa (Editorial Rocas, 1959), que incloïa un retrat de l'escriptor,[7] o El roig i el negre de Stendhal (Edicions Proa, 1985).[8]
El 1956 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Rovira,[6] on tornaria a exposar en diverses ocasions.[9] El 1962, va penjar 34 retrats a la Sala Grifé & Escoda.[10] El 1980, va presentar a la Galeria Artema, una col·lecció de dibuixos fets amb llapiços de colors.[11] Totes aquestes galeries d'art es trobaven a Barcelona, ciutat on l'artista va viure i va treballar i on es va donar a conèixer. Entre les galeries barcelonines, la Sala Vayreda, va ser la que va organitzar més exposicions individuals de la pintora: els anys 1983,[12] 1988,[13] 1992,[14] 1996, etc. Guillot, a més, va fer exposicions individuals a altres indrets, com per exemple, Granollers, Reus, Llafranc, Terrassa o Madrid. El 1985, va fer una sèrie d'exposicions a Suïssa, on va exposar a la galeria d'art La Vague de Ginebra i a la seu de Caran d'Ache, a la mateixa ciutat.[3]
Guillot va participar igualment en moltes exposicions col·lectives. Particularment rellevant va ser l'exposició de dibuixos de 1988 a la Galeria d'Art Barcinova, on va estar acompanyada per Aurora Altisent, Badia Camps, Bosch, i Cesc.[15] El 1992, Guillot va ser una de les pintores seleccionades per l'exposició col·lectiva realitzada a la Sala Rovira, amb motiu del 50è aniversari de la sala.[16]
Guillot va ser una artista versàtil. Va fer dibuixos en blanc i negre,[17] dibuixos a color,[6] pintures a l'oli, etc. demostrant sempre el seu domini del medi i dels recursos.[17] Va fer molts retrats, de semblança física notable i amb forta càrrega psicològica.[17] Sovint dibuixava dones i infants. També va dibuixar i pintar paisatges, interiors i bodegons amb flors, fruites, etc.[18] Prenia molts apunts del natural.[11] Guillot interpretava la realitat i la recreava sense caure en l'idealisme o en l'irrealisme.[6][18] La seva obra és intimista[18] i poètica.[11] Aquesta particularitat es reflecteix en la manera com fa servir el color.[11] Els seus treballs a color són emboirats, pàl·lids,[17] desdibuixats.[11] Utilitza els llapis com si fossin colors pastel.[11] A causa d'aquesta singular sensibilitat, i de la lírica i l'elegància que impregna la seva obra,[18][17] en alguna ocasió se l'ha comparat amb el fotògraf britànic David Hamilton.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Edición del domingo, 16 octubre 1983, página 53 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «La vida com a obra d’art» (en castellà). La Vanguardia, 07-11-2017. [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Museu Nacional d'Art de Catalunya «Catàlegs d'exposicions individuals de Clara Guillot». Galerie La Vague. Clara Guillot: dessins aux crayons de couleurs [Ginebra], 07-06-1985. Arxivat de l'original el 2022-03-25. 10651200133841/6 [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del martes, 06 abril 1954, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ Museu Nacional d'Art de Catalunya «Catàlegs d'exposicions individuals de Clara Guillot». Sala Vayreda. Invitació a la inauguració de l'exposició i vernissatge [Barcelona], 11-02-1988. Arxivat de l'original el 2022-03-25. 10651200133841/10 [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Edición del martes, 01 marzo 1988, página 44 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ Vargas Llosa, Mario. Los jefes (en castellà). Barcelona: Rocas, juliol 1959.
- ↑ Museu Nacional d'Art de Catalunya «Catàlegs d'exposicions individuals de Clara Guillot». Galería del Cisne. Clara Guillot: obra reciente [Madrid], 08-05-1986. Arxivat de l'original el 2022-03-25. 10651200133841/7 [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del sábado, 20 noviembre 1971, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del jueves, 25 enero 1962, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Socías, Jaume «Clara Guillot y sus lápices de colores, en Artema». Destino [Baarcelona], 2226, 05-06-1980, pàg. 37.
- ↑ «Edición del martes, 16 febrero 1988, página 20 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del sábado, 13 febrero 1988, página 16 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del martes, 01 diciembre 1992, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del sábado, 21 mayo 1988, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «Edición del lunes, 19 octubre 1992, página 35 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «Edición del viernes, 13 enero 1956, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Edición del domingo, 16 octubre 1983, página 53 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2022].