Clara Novello (Londres, 10 de juny de 1818 Roma, 12 d'abril de 1908) va ser una aclamada soprano, pertanyent a la Novello (nissaga de músics) doncs era la quarta filla de Vincent Novello, músic i editor de música, i la seva esposa, Maria Sabilla Hehl. Va ser aclamada com a soprano pel seu estil pur que la va convertir en una de les majors vocalistes, igual en l'òpera, l' oratori i l'escenari de concerts, a partir de 1833. El 1843 es va casar amb el comte Gigliucci i es va retirar el 1861. Charles Lamb va escriure un poema ("To Clara N.") en elogi de Clara.

Infotaula de personaClara Novello
Clara Novello by Edward Petre Novello.jpg
Biografia
Naixement(en) Clara Anastasia Novello
10 de juny de 1818
Londres
Mort12 d'abril de 1908 (89 anys)
Roma
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera
GènereMúsica clàssica
VeuSoprano
InstrumentVeu
Família
PareVincent Novello
GermansEdward Petre Novello, Mary Cowden Clarke i Joseph Alfred Novello

Musicbrainz: fda1af9f-b821-4b3c-85ce-10e49b3e1c00
Modifica les dades a Wikidata

Estudià cant amb el professor Choron, en la "Institution Royale de Musique Classique et Religieuse" de París, a partir de 1829. S'especialitzà en els oratoris i debutà el 1833, en el "Worcester festival". En el transcurs d'una llarga gira arreu d'Europa, tingué ocasió de conèixer a Rossini, el qual la va convèncer perquè estudies òpera a Milà, amb el mestre Micheroux. El 1841 debutà a Pàdua, amb Semiramide de Rossini i, el 1842, participà en l'estrena de l'Stabat Mater del mateix autor, a Bolonya. Després d'un breu període degut al seu matrimoni amb el comte Gigliucci (implicat en els moviments polítics de 1848/49), Clara Novello es dedicà simultàniament al repertori líric, amb I puritani, Beatrice di Tenda, Semiramide i Rigoletto, el 1854 continuà el seu repertori concertístic, fins al 1860 any en què es retirà i s'establí a Roma.

Per saber mésModifica

BibliografiaModifica