Clarisol de Bretanya
Clarisol de Bretanya (en portuguèsː Clarisol de Bretanha) és una novel·la cavalleresca portuguesa, publicada per primera vegada a Lisboa el 1602,[1] amb el títol de Cinquena i sisena part de Palmerín d'Anglaterra i el sub-títol de Crònica del famós príncep Don Clarisol de Bretanya, a la qual s'expliquen les seves grans obres, i dels prínceps Lindamor, Clarifebo i Belíandre de Grècia, fills de Vasperald, Laudimant, Primalleó i d'altres molts prínceps i cavallers famosos del seu temps. Va ser reimpresa a l'any 1604.
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Baltasar Gonsalves Lobato |
| Llengua | portugués |
| Publicació |  Portugal, 1602 |
| Dades i xifres | |
| Tema | Novel·la cavalleresca |
| Gènere | novel·la de cavalleries |
| Sèrie | |
| Palmerins | |
Ressenya modifica
L'obra, continuació de Palmerín d'Anglaterra i de Duardos de Bretanya,[2] va ser escrita per Baltasar Gonsalves Lobato, natural de la ciutat de Tavira, qui la va dedicar a Diego da Silva, Comte de Portalegre, majordom major del rei Felip III a Portugal.
El llibre es troba dividit en dues parts, identificades amb els noms de Cinquena i Sisena, la primera dividida en noranta-set capítols i, la segona en seixanta-quatre. Finalitza anunciant una setena part, que no es va arribar a publicar.
Referències modifica
- ↑ Francisco de Morais, Aurelio Vargas Díaz-Toledo. Palmerín de Ingalaterra (en castellà). Centro de Estudios Cervantinos, 2006, p. XXIV. ISBN 9788496408333.
- ↑ «Portugal». A: The Encyclopaedia Britannica (en anglès). Vol. 19, 1875, p. 557.