Classificació climàtica de Köppen
La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.[1]
Va ser elaborat per Wladimir Köppen[2] al voltant de l'any 1900, efectuant ell mateix revisions posteriors els anys 1918 i 1936. També hi va col·laborar Rudolf Geiger. Köppen parteix de la hipòtesi que la vegetació espontània reflecteix fidelment el clima d'un lloc determinat.
El sistema de classificació combina les mitjanes de temperatura i precipitació i l'estacionalitat d'aquesta última. S'hi estableixen cinc grups principals (designats amb lletres majúscules: A,B,C,D,E) i el patró de la precipitació i altres característiques indicades amb lletres minúscules, com per exemple w de winter (precipitació predominant d'hivern) i s de summer (estiu).[1]
Grups principals Modifica
El sistema de classificació combina les mitjanes de temperatura i precipitació i l'estacionalitat d'aquesta última. S'hi estableixen cinc grups principals (designats amb lletres majúscules: A, B, C, D, E) i el patró de la precipitació i altres característiques indicats amb lletres minúscules.w: winter,(precipitació predominant d'hivern) s:summer (per exemple).
| Classificació climàtica de Köppen | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Humitat | |||||||
| Temperatura | S | W | f | m | w | s | |
| A | Tropical | – | – | Equatorial Af | Monsònic Am | Sabana Aw | Sabana As |
| B | Àrid | Estepari BS | Desèrtic BW | – | – | – | – |
| C | Temperat | – | – | Subtropical Cfa, Oceànic Cfb |
– | pampeà Cwa, Cwb | Mediterrani Csa, Oceànic d'estius secs Csb |
| D | Continental | – | – | Continental Dfa, Dfb, Subàrtic Dfc, Dfd |
– | Mantxurià Dwa, Dwb | – |
| T | F | H | |||||
| E | Fred | Tundra ET | Polar EF | Alta muntanya H | |||
Grup A Modifica
Clima tropical,[1] temperatura mitjana del mes més fred superior a 18 °C.
Subdivisions del clima tropical:
- Clima tropical plujós de selva humida, amb tots els mesos amb pluviometria superior a 60 mm(Af). Per exemple, Singapur.
- Clima tropical monsònic, on la major part de la precipitació es concentra a l'estiu (Am). Per exemple, Bangladesh.
- Clima tropical amb estació seca i estació humida, i clima de la sabana (Aw, As)
Grup B Modifica
Climes sec àrid i clima semiàrid,[1] caracteritzats pel fet que la precipitació total anual és menor que l'evapotranspiració potencial.
Subdivisions:
- Clima d'estepa (BSh, BSk, BSn)
- Clima desèrtic (BWh, BWk, BWn)
Grup C Modifica
Clima temperat,[1] caracteritzat per temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre la del mes més fred és superior a -3 °C.
Subdivisions del clima temperat:
- Clima mediterrani (Csa, Csb, Csc), d'àrees reduïdes a la part occidental dels continents, presenten secada a l'estiu.
- Clima subtropical humit (Cfa, Cwa), similar en temperatura amb els anteriors però sense secada d'estiu.
- Clima temperat marítim (Cfb, Cwb), situats, en el cas d'Europa, al nord dels climes mediterranis, són humits tot l'any i amb temperatures moderades, estius frescos.
- Clima marítim subàrtic (Cfc, Cwc) o un tipus de clima fred, situats al nord dels anteriors; com a exemple el clima d'Islàndia.
Grup D Modifica
Clima continental,[1] temperatura per sobre dels 10 °C en els seus mesos més càlids i el mes més fred per sota de -3 °C.
Subdivisions del clima continental:
- D'estiu càlid (Dfa, Dwa, Dsa), Àsia i Nord-amèrica entre les latituds 30 i 40. Exemple: Chicago.
- Continental d'estiu no tan càlid, amb el mes més càlid per sota de 20 °C però per sobre de 15 °C (Dfb, Dwb, Dsb). Exemple: Estocolm.
- Continental Subàrtic o Clima fred (taigà) (Dfc, Dwc, Dsc). Exemple: Quebec.
- Clima continental subàrtic amb hiverns molt freds (Dfd, Dwd, Dsd), només es troba a l'est de Sibèria. Exemple Verkhoiansk.
Grup E Modifica
Clima Polar,[1] caracteritzat per temperatures mitjanes per sota de 10 °C en tots els mesos de l'any.
Subdivisions del clima polar:
- Clima de Tundra (ET), el mes més càlid té una temperatura entre 0 i 10 °C. Exemple Longyearbyen a les illes Svalbard.
- Clima de casquet polar (EF), amb els dotze mesos de l'any amb temperatures mitjanes per sota de 0 °C. És el clima de la major part de l'Antàrtida i de l'interior de Groenlàndia.
Mapamundi de Köppen-Geiger Modifica
Crítiques a l'esquema de Köppen Modifica
Alguns climatòlegs han argumentat que el sistema de Köppen no pot ser millorat més.
Un punt de contenció són els climes secs B; John Griffiths argumenta aquí que la seva separació per Kopp en només dues subcategories termals és inadequada. Aquells que ho veien així han defensat que els climes secs han d'estar en la mateixa classificació termal dels altres climes, amb la seva corresponent lletra termal seguida per una lletra addicional per indicar la seva aridesa: "S" per als climes d'estepa i "W" (o "D") per als desèrtics; (Griffiths també afegeix una fórmula alternativa per utilitzar com a llindar d'aridesa: R= 160 + 9T, essent R el llindar en mil·límetres de precipitació anual, i T la temperatura anual en graus Celsius).
Una altra de les objeccions concerneix la Categoria temperada del Grup C, d'estar sobredimensionada (inclou Tampa, Florida i Cape May, Nova Jersey, per exemple). A Climatologia Aplicada (1a ed. 1966), John Griffiths va proposar una nova zona subtropical, que es designaria amb la lletra B (ja que aquesta no es faria servir per als climes secs, com s'indica en el paràgraf anterior). Inclou a les àrees amb el mes més fred d'entre 6 °C i 18 °C, subdividint al Grup C en dues parts gairebé iguals. Altres opten per incloure aquelles àrees d'hiverns temperats (més fred entre 18 °C i -3 °C) la temperatura en el mes més càlid sigui igual o superior a 22 °C, o que tinguin una temperatura mitjana anual superior a 18 °C.
Una tercera idea és crear un clima "oceànic polar" o "EM", en el grup E per separar les localitats marítimes relativament temperades (com Ushuaia, Argentina i les illes Aleuta) dels climes de tundra continentals més freds. El criteri específic varia; alguns advoquen per posar un paràmetre en el mes més fred, essent la temperatura d'aquest superior a -7 °C, mentre altres assignen una nova designació a àrees amb una temperatura mitjana superior a 0 °C.
La precisió dels 10 °C en el mes més càlid com a línia d'inici en els climes polars ha estat qüestionada; Otto Nordenskiöld, per exemple, va proposar una fórmula alternativa: W = 9 - 0.1C ' ', on W representa la temperatura mitjana del mes més calorós i C el mes més fred, tots dos en graus Celsius (per exemple, si la mitjana del mes més fred és -20 °C, i la del mes més càlid d'11 °C o més, caldria evitar catalogar aquest clima de polar). Aquest límit sembla apropar millor al límit de l'arbre, o la latitud polar en les que els arbres no poden créixer, que la isoterma de 10 °C en el mes més càlid; aquest nou llindar, a diferència del de Kopp, s'acosta més al pol en els marges occidentals dels continents (on els hiverns són suaus), i arriben a latituds més baixes a l'interior de les masses continentals (amb hiverns molt més freds), les dues línies (les de Kopp i Nordenskiöld) es creuen en les costes orientals dels continents (Àsia i Nord-amèrica).
Vegeu també Modifica
- Zona geoastronòmica o zona climàtica
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Vicenç M. Rosselló, Josep M. Panareda, Alexandre J. Pérez Cueva. «Classificacions climàtiques». A: Manual de geografia física. 2a ed.. Valencia: Universitat de València, 1998, p.60-76. ISBN 9788437034669 [Consulta: 28 febrer 2014].
- ↑ «Classificació climàtica de Köppen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Classificació climàtica de Köppen |