Claudio Scimone

Claudio Scimone (Pàdua, 23 de desembre de 1934 Pàdua, 6 de setembre de 2018) va ser un director d'orquestra italià.

Infotaula de personaClaudio Scimone
Il Maestro Claudio Scimone e il produttore Gianluigi Salvioni.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra i compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDimitris Mitrópulos i Franco Ferrara Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0778467 Musicbrainz: b84aa576-3b53-4e5c-9be4-ffbe2191284a Discogs: 861942 Allmusic: mn0000682369 Modifica els identificadors a Wikidata

Va estudiar amb C. Zecchi, Dimitri Mitropoulos, i Franco Ferrara, i ben aviat s'orientà vers la direcció orquestral. el 1959 fundà el grup instrumental I Solisti Veneti, amb el qual ha assolit fama mundial per les seves interpretacions de música barroca, galant i contemporània.

Amb aquesta formació a fet gires de concerts en més de cinquanta països, ha participat en molts dels festivals musicals de major importància (com el de Salzburg, el dels Dos Mons de Spoleto o el Maggio Musicale Fiorentino i ha realitzat nombroses gravacions, algunes de les quals li han valgut premis internacionals, com el Diapason d'Or, 1965 o el Gran Prix Internacional du Disque el 1968 i 1969.

El 1968, fou nomenat director estable de l'Orchestra de Camera de Pàdua, i el 1974 passà, a dirigí el Conservatori de Pàdua. De 1979 a 1986, dirigí, a més, l'Orquestra de la Fundaçao Gulbénkian de Lisboa. Ha sigut un dels artífexs de la recuperació de la música de Rossini en la Itàlia de finals del segle XX.

També va dirigir a Catalunya diferents conjunts de cambra i corals com per exemple el Cor Madrigal.

Discografia seleccionadaModifica

  • Albinoni: Concerti per a oboè, op. 9, Pierlot (oboè), Chambon (oboè), Toso (violí); I Solisti Veneti
  • Boccherini: Simfonie, Linhares (guitarra); I Solisti Veneti
  • Rossini: L'italiana in Algeri, amb Horne, Battle, Palacio, Ramey; I Solisti Veneti
  • Rossini: Maometto II, amb Zimmermann, Palacio, Dale, Ramey; Philarmonia Orchestra
  • Rossini: Zelmira, amb Gasdia, Merritt, Fink, Watteuzzi, García; I Solisti Veneti
  • Vivaldi: L'estro armonico; I Solisti Veneti
  • Vivaldi: Orlando furiosos, amb Horne, De los Àngeles, Valentini-Terrani, Bruscantini; I Solisti Veneti

ReferènciesModifica

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pags. 420-421. Enciclopedias Planeta