Cliff Williams (Romford, Gran Bretanya, 14 de desembre, 1949),[1] és el baixista de la banda de hard rock australiana AC/DC. Clifford "Cliff" Lee Williams és un baixista britànic de rock dur.

Infotaula de personaCliff Williams

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Romford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbaixista, guitarrista, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereRock dur, blues rock i rock and roll Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBaix elèctric i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata

Lloc webacdc.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0930298 TMDB.org: 84009
Musicbrainz: 44bb6793-2fa2-40be-9377-0bd0242368da Discogs: 402564 Allmusic: mn0000341811 Modifica el valor a Wikidata

Als nou anys, Williams es va traslladar de Romford a Londres, i des de petit portava cabells llargs i roba inusual i mirava al voltant de l'escena musical. Es va distanciar deliberadament de la vida de fàbrica de coll blau que portava el seu pare, igual que Angus i Malcolm Young d'AC/DC. Va començar la seva carrera l'any 1967. Va ser membre de les bandes britàniques Home i Bandit. Això es va dissoldre després d'alguns èxits menors, així que Williams estava buscant una nova banda al voltant de 1977. El mateix any 1977 AC/DC buscava un successor de Mark Evans i llavors va conèixer a Bon Scott, Phil Rudd i Angus i Malcolm Young i es va unir a AC/DC. Segons l'aleshores director d'AC/DC Michael Browning, la banda en realitat volia un baixista diferent, però en opinió de Browning no encaixava amb la banda. Per tant, abans d'haver d'audicionar, Browning va donar a Williams alguns consells sobre com s'havia de comportar (en particular, hauria de tocar de la manera més senzilla i poc exigent possible). Williams va seguir aquesta recomanació i va ser el baixista de la banda des del 27 de maig de 1977. Allà tocava principalment línies de baix senzilles, que consisteixen principalment en vuitens o quarts. Va tenir la seva primera aparició amb AC/DC el 7 de juliol de 1977 a Cleveland, EUA.

El 1979 van treure l'àlbum Highway To Hell. El 19 de febrer de 1980 Bon Scott va morir a causa de ofegar-se amb el seu vòmit al cotxe i tots pensaven deixar el grup però van contractar a l'excantant de Geordie, Brian Johnson gravant l'àlbum Back In Black. A finals de 2007, Brian Johnson i Cliff Williams van gravar tres cançons (Chain Gang, Chase that Tail i Who Phoned the Law) per a la pel·lícula Totally Baked, que només es va publicar en DVD. El juliol de 2016, una entrevista amb la revista Gulfshore Life va revelar la seva retirada de la banda AC/DC després de la finalització de la gira actual.[2] No obstant això, l'any 2020 es va incorporar al grup per participar en l'enregistrament del disc Power Up, que es va publicar el mateix any.[3] El 2016 després que Brian Johnson marxès del grup i que vingués Axl Rose com a cantant, Cliff deixa la banda però el 2020 Cliff tornà a AC/DC amb Phil Rudd i Brian Johnson una altra vegada i amb Stevie Young com a Guitarra Rítmica perquè Malcolm Young havia marxat al 2014 per Demència i es va morir al 2017.

Cliff Williams toca principalment els baixos de Music Man,[4] però també els baixos del fabricant Fender. També utilitza un amplificador SVT-4 Pro i un altaveu SVT-810E d'Ampeg.[5]

Bandes anteriors a AC/DC modifica

  • Home
  • Bandit

Discografia de l'època amb AC/DC modifica

  • 1978: Powerage
  • 1978: If You Want Blood You’ve Got It
  • 1979: Highway to Hell
  • 1980: Back in Black
  • 1981: For Those About to Rock
  • 1983: Flick of the Switch
  • 1985: Fly on the Wall
  • 1986: Who Made Who
  • 1988: Blow Up Your Video
  • 1990: The Razors Edge
  • 1992: Live
  • 1995: Ballbreaker
  • 2000: Stiff Upper Lip
  • 2008: Black Ice
  • 2010: Iron Man 2
  • 2014: Rock or Bust
  • 2020: Power Up

Referències modifica

Enllaços externs modifica