Viquipèdia

Clive Oppenheimer

vulcanòleg britànic

Clive Oppenheimer (28 de maig de 1964) és un vulcanòleg britànic i professor de vulcanologia al Departament de Geografia de la Universitat de Cambridge.[1][2][3]

Infotaula de personaClive Oppenheimer
Biografia
Naixement28 maig 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Oberta - Philosophiæ doctor (–1991)
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballVulcanologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióvulcanòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webgeog.cam.ac.uk… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2856535 TMDB.org: 1510560
Twitter (X): ultraplinian Modifica el valor a Wikidata

Oppenheimer va estudiar el grau de ciències naturals a la Universitat de Cambridge, on va obtenir el títol. Posteriorment es va doctorar per l'Open University,[1] amb una tesi sobre l'ús de la teledetecció en vulcanologia, supervisada per Peter Francis i David Rothery.

Els seus esforços d'investigació es basen en l'estudi de la vulcanologia i la geoquímica a l'Antàrtida.[4][5] Ha passat 13 temporades realitzant treball de camp al mont Erebus (Antàrtida). A més del seu treball vulcanològic, Oppenheimer va descobrir dos assentaments perduts d'un grup d'exploradors l'expedició Terra Nova del 1912, espai actualment protegits segons el sistema del tractat antàrtic.[1][6][7]

El 2011, el govern de Corea del Nord el va convidar, juntament amb la seva doctorand Kayla Iacovino i el vulcanòleg James Hammond de l'Imperial College de Londres, a estudiar la muntanya Baekdu per a la seva activitat volcànica, projecte que durà aproximadament fins a l'any 2016.[8][9]

És membre de la unitat de vulcanologia de Cambridge.[1]

Oppenheimer va aparèixer al documental de Werner Herzog Encounters at the End of the World (Troballes a la fi del món) i apareix al documental de Werner Herzog de 2016 Into the Inferno (Entrada a l'Infern). Oppenheimer també va aparèixer al The Museum of Curiosity de BBC Radio 4, al que va fer una donació d'una petita llauna de magma.[10] També ha aparegut a The Infinite Monkey Cage al costat de Jo Brand i Tamsin Mather[11] i The Museum of Curiosity, Midweek i In Our Time a BBC Radio 4.[12]

El 2005 va rebre el premi Murchison de la Royal Geographical Society (Acadèmia Real de Geografia) per les seves contribucions a la ciència geogràfica en els últims anys.[13][14]

Publicacions modifica

Les seves publicacions més rellevants:

  • Erupcions que van sacsejar el món[15]
  • Volcans, juntament amb Peter Francis[16]
  • El vulcanisme i l'atmosfera de la Terra[17]
  • Desgasificació volcànica[18]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Clive Oppenheimer BA PhD». University of Cambridge.
  2. ↑ «Q&A: Dr. Clive Oppenheimer answers your questions!». , 26-07-2011.
  3. ↑ Mather, T.A.; Tsanev, V.I.; Pyle, D.M.; McGonigle, A.J.S.; Oppenheimer, C.; Allen, A. G. «Characterization and evolution of tropospheric plumes from Lascar and Villarrica volcanoes, Chile». Journal of Geophysical Research: Atmospheres, 109, D21, 2004, pàg. n/a. Bibcode: 2004JGRD..10921303M. DOI: 10.1029/2004JD004934.
  4. ↑ Francis, P.; Horrocks, L.; Oppenheimer, C. «Monitoring gases from andesite volcanoes». Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences, 358, 1770, 2000, pàg. 1567–1584. DOI: 10.1098/rsta.2000.0604. ISSN: 1364-503X.
  5. ↑ Galle, Bo; Oppenheimer, Clive; Geyer, Andreas; McGonigle, Andrew J.S; Edmonds, Marie; Horrocks, Lisa «A miniaturised ultraviolet spectrometer for remote sensing of SO₂ fluxes: a new tool for volcano surveillance». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 119, 1–4, 2003, pàg. 241–254. DOI: 10.1016/S0377-0273(02)00356-6. ISSN: 0377-0273.
  6. ↑ «HSM 89: Terra Nova Expedition 1910-12, Upper "Summit Camp" used during survey of Mount Erebus in December 1912.». Antarctic Treaty Secretariat.
  7. ↑ «HSM 90: Terra Nova Expedition 1910-12, Lower "Camp E" Site used during survey of Mount Erebus in December 1912.». Antarctic Treaty Secretariat.
  8. ↑ «Rumbling volcano sees N. Korea warm to the West». CBS News, Sep 16, 2014.
  9. ↑ Hammond, James «Understanding Volcanoes in Isolated Locations». Science & Diplomacy, 5, 1, 09-02-2016.
  10. ↑ «The Museum of Curiosity: Series 11, Episode 5». BBC Radio 4.
  11. ↑ «Volcanoes, Series 17, The Infinite Monkey Cage - BBC Radio 4».
  12. ↑ «Clive Oppenheimer BA PhD». University of Cambridge.
  13. ↑ «List and Description». Royal Geographical Society. Arxivat de l'original el 27 agost 2017.
  14. ↑ «Recipients 1970-2016». Royal Geographical Society. Arxivat de l'original el 27 agost 2017.
  15. ↑ Oppenheimer, Clive. Eruptions that Shook the World. Cambridge: Cambridge University Press, 2011. DOI 10.1017/CBO9780511978012. ISBN 978-0521641128. 
  16. ↑ Volcanoes by Peter Francis and Clive Oppenheimer (2nd ed, 2004, Oxford UP ISBN 978-0199254699)
  17. ↑ Volcanism and the Earth's Atmosphere edited by Alan Robock and Clive Oppenheimer, (2004, Wiley ISBN 978-0875909981)
  18. ↑ Volcanic Degassing by Clive Oppenheimer, D.M. Pyle, J. Braclay (2003, Geological Society ISBN 9781862391369)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clive_Oppenheimer&oldid=30490587»