Cloaca

cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final de l'aparell digestiu

En anatomia animal, la cloaca és una cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final de l'aparell digestiu, i a la qual també conflueixen els conductes finals de l'aparell urinari i l'aparell reproductiu. Està present en diversos tipus de vertebrats: en tots els ocells, amfibis i rèptils, així com alguns peixos (peixos cartilaginosos) i mamífers (monotremes i marsupials).[1] També es dona aquest nom a la porció final del tub digestiu d'alguns artròpodes.

Cloaca

La cloaca dels ocells i els rèptils està formada per tres parts diferenciades: el coprodeu, l'urodeu i el proctodeu. És en aquesta darrera part, el proctodeu, on es troba l'orifici cloacal o anus i la bossa de Fabrici.[2]

Referències

modifica
  1. Young, J. Z. La vida de los vertebrados (en castellà). Barcelona: Editorial Omega, 1977, p. 660. ISBN 84-282-0206-0. 
  2. «Aparato Reproductor» (en castellà). Universitat Autònoma de Baixa California del Sud. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2015. [Consulta: 21 abril 2015].