Obre el menú principal
Una closca d'un ocell trencada

Una closca d'ou és la coberta exterior dura (closca) d'un ou i d'algunes formes d'ous amb capes exteriors toves. Les closques d'ou dels ocells contenen carbonat de calci i es dissolen en diversos àcids, incloent-hi el vinagre. Quan es dissol, el carbonat de calci en una closca d'ou reacciona amb l'àcid per a formar diòxid de carboni.[1]

DiversitatModifica

Ous d'insectesModifica

 
Embrió de papallona visible a través d'una closca d'ou transparent

Els insectes i altres artròpodes ponen una gran varietat d'estils i formes d'ous. Alguns tenen revestiments gelatinosos o cobertes com de pell, altres tenen closques dures. Les closques toves són majoritàriament proteïnes. La closca pot ser fibrosa o bastant líquida. Alguns ous d'artròpodes en realitat no tenen closques, més aviat, la seva coberta exterior és en realitat la membrana embrionària més externa, la coroide, que serveix per protegir les capes interiors. La coroide per si mateixa pot ser una estructura complexa, i pot tenir diferents capes dins d'ella. Pot tenir una capa més externa anomenada exocorió. Els ous que han de sobreviure en condicions seques en general tenen closques dures, fetes principalment de proteïnes deshidratades o mineralitzades amb sistemes de porus per permetre la respiració. Els ous dels artròpodes poden tenir una extensa ornamentació en les seves superfícies exteriors.

Ous de peixos, d'amfibis i de rèptilsModifica

Els peixos i amfibis generalment ponen ous que estan envoltats per membranes extraembrionàries però no desenvolupen una closca, dura o tova, al voltant d'aquestes membranes. Alguns peixos i amfibis tenen ous amb cobertures gruixudes de la consistència del cuir sobretot si han de suportar la força física o la dessecació. Aquest tipus d'ous també pot ser molt petita i fràgil.

Mentre que molts rèptils ponen ous amb closques flexibles i calcificades, n'hi ha alguns que ponen ous durs. Els ous posats per les serps generalment tenen closques com de cuir que sovint s'adhereixen l'una a l'altre. Depenent de l'espècie, les tortugues ponen ous durs o tous. Diverses espècies ponen ous que són gairebé indistingibles dels ous de les aus.

ous d'ocellsModifica

L'ou d'ocell és un gàmeta fertilitzat, o, en el cas d'alguns ocells com les gallines possiblement un gàmeta no fertilitzat amb un rovell i una clara d'ou (albumen). L'albumen al seu torn està envoltat per dues membranes (interna i externa) i després la closca de l'ou. La closca d'ou de la gallina és en un 95-97% cristalls de carbonat de calci, estabilitzada per una matriu de proteïna.[2][3][4] Sense la proteïna, l'estructura cristal·lina seria massa fràgil per mantenir la seva forma i la matriu orgànica es creu que tén un paper en la deposició de calci durant el procés de mineralització.[5][6][7] L'estructura i composició de la closca d'ou aviària serveix per protegir l'ou contra danys i la contaminació microbiana, l'evitació de la dessecació, la regulació de gas i l'intercanvi d'aigua per a l'embrió en creixement, i proporciona calci per embriogènesi. La formació de la closca d'ou requereix quantitats de grams de calci que es dipositi en qüestió d'hores i que s'ha de subministrar a través de la dieta de la gallina.[4]

 
Ou de gallina am calcificació irregular
 
Estructura

Les membranes fibroses de la closca de la gallina s'afegeixen a l'istme proximal (blanc) de l'oviducte.[4] En l'istme distal (roig) les mammillae es dipositen a la superfície de la membrana exterior en un patró regular.[8][9] Les mammillae són riques en proteoglicans i es creu que controlen la calcificació. La cutícula forma la capa exterior de la closca de l'ou.[10]

De mitjana, en la gallina, el procés de la formació de la closca d'ou triga unes 20 hores. La pigmentació s'afegeix a la closca en l'oviducte.

Medi ambientModifica

Als Estats Units la indústria alimentària genera 150.000 tones de residus de closques d'ou cada any.[11] El 26,6% de les closques s'usen com fertilitzant, el 21,1% com ingredient en l'alimentació animal, el 26,3% es llença a abocadors municipals, i el 15,8% per altres usos.[12]

Ous de mamífersModifica

Els monotremess, són mamífers que ponen ous, són tous similars als dels rèptils.

Dent per a trencar la closca de l'ouModifica

Els ocells, amfibis i els rèptils que ponen ous, tenen una mena de dent que utilitzen per a trencar l'ou quan neixen.[13][14]

ReferènciesModifica

  1. «Q & A: Eggshells in Vinegar - What happened? | Department of Physics | University of Illinois at Urbana-Champaign». Van.physics.illinois.edu, 22-10-2007. [Consulta: 16 octubre 2012].
  2. Arias, J. L.; Fernandez, M. S. «Role of extracellular matrix molecules in shell formation and structure». World's Poultry Science Journal, 57, 2001, pàg. 349–357. DOI: 10.1079/WPS20010024.
  3. Nys, Yves; Gautron, Joël; Garcia-Ruiz, Juan M.; Hincke, Maxwell T. «Avian eggshell mineralization: biochemical and functional characterization of matrix proteins». Comptes Rendus Palevol, 3, 2004, pàg. 549–62. DOI: 10.1016/j.crpv.2004.08.002.
  4. 4,0 4,1 4,2 Hunton, P «Research on eggshell structure and quality: an historical overview». Revista Brasileira de Ciência Avícola, 7, 2005, pàg. 67–71. DOI: 10.1590/S1516-635X2005000200001.
  5. Romanoff, A.L., A.J. Romanoff (1949) The avian egg. New York, Wiley.
  6. Burley, R.W., D.V. Vadehra (1989) The Avian Egg: Chemistry and Biology. New York, Wiley.
  7. Lavelin, I; Meiri, N; Pines, M «New insight in eggshell formation». Poultry science, 79, 7, 2000, pàg. 1014–7. DOI: 10.1093/ps/79.7.1014. PMID: 10901204.
  8. Wyburn, GM; Johnston, HS; Draper, MH; Davidson, MF «The ultrastructure of the shell forming region of the oviduct and the development of the shell of Gallus domesticus». Quarterly journal of experimental physiology and cognate medical sciences, 58, 2, 1973, pàg. 143–51. PMID: 4487964.
  9. Fernandez, MS; Araya, M; Arias, JL «Eggshells are shaped by a precise spatio-temporal arrangement of sequentially deposited macromolecules». Matrix biology, 16, 1, 1997, pàg. 13–20. DOI: 10.1016/s0945-053x(97)90112-8. PMID: 9181550.
  10. «The Egg-Shell Microstructure Studied by Powder Diffraction». Xray.cz. [Consulta: 16 octubre 2012].
  11. Hecht J: Eggshells break into collagen market. New Scientist 1999, 161:6-6.
  12. Daengprok W, Garnjanagoonchorn W, Mine Y: Fermented pork sausage fortified with commercial or hen eggshell calcium lactate. Meat Science 2002, 62:199-204.
  13. «What is Egg Shell Quality and How to Preserve It». Ag.ansc.purdue.edu. [Consulta: 16 octubre 2012].
  14. «doi:10.1016/j.crpv.2004.08.002» (PDF). [Consulta: 16 octubre 2012].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Closca d'ou