Coalició Canària

Coalició Canària
Dades
Tipus	coalició política canària
Ideologia	Centrisme, nacionalisme canari i liberalisme
Alineació política	centredreta
Història
Creació	1993
Activitat
Membre de	Partit Demòcrata Europeu
Governança corporativa
Seu	Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas);
Presidència	Claudina Morales
Joventuts	Jóvenes Nacionalistas de Coalición Canaria
Representació	cap eurodiputat al Parlament Europeu ; 2 diputats al Congrés dels Diputats; 17 diputats al Parlament canari ; 53 consellers als cabildos ; 404 regidors en ajuntaments
Altres
Color
Lloc web	www.coalicioncanaria.org

Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics^[1] formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris. Actualment governa en minoria les Illes Canàries després de la ruptura, al maig de 2005 del pacte que mantenia amb el Partido Popular. Té majories absolutes i relatives en molts dels municipis de les illes, i governa els cabildos de Tenerife, La Palma, El Hierro i Fuerteventura. Forma un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats i al Senat. Els seus líders són Adán Martín Menis, Jose Carlos Mauricio i Paulino Rivero.

Història

Els extints partits fundacionals foren:^[1]

Agrupaciones Independientes de Canarias (AIC)
Iniciativa Canaria Nacionalista (ICAN)
Asamblea Majorera (AM)
Partido Nacionalista Canario (PNC)
Centro Canario Independiente (CCN)

Posteriorment es van anar unint altres partits a la coalició.

L'any 2005 se celebrà el III Congrés Nacional de CC, en què adoptà la bandera de les set estrelles verdes^[2] i desaparen els partits polítics que formaven CC i restant com a partit únic, per bé que en algunes seus del partit a Tenerife segueix apareixent el logo de l'ATI.

Després d'una gran crisi a Gran Canària, el sector crític del partit en aquesta illa, promoguda per l'antic president de la comunitat autònoma Román Rodríguez juntament amb altres persones, van trencar el partit creant una nova formació política, denominada Nueva Canarias. La formació va amenaçar de trencar els grups en el Congrés i el Senat si no s'arribava a un acord sobre la divisió de funcions en les tasques parlamentàries. Finalment es va crear el nou grup polític Coalició Canaria-Nueva Canarias, compartint els torns de paraula, portaveus i treballs en comissió. Posteriorment el Centro Canario Nacionalista (CCN) va abandonar la coalició, presentant-se per separat a les eleccions de 2007.

En el III Congrés dels nacionalistes, celebrat a La Palma, Unión Bagañeta va expressar el distanciament amb Coalició Canària, així com la seva intenció de mantenir les seves sigles i el seu desig, per tant, de no integrar-se plenament dins de la Coalició. Unión Bagañeta, que governa amb majoria absoluta l'Ajuntament de Tazacorte, a La Palma, va adoptar en l'esmentat congrés com a bandera del partit la bandera dels set estels verds, històricament feta servir per l'independentisme canari.

En 2023 el PNC abandonà la coalició per presentar-se en solitari a les Eleccions al Parlament de Canàries de 2023^[3] sense obtenir representació.

Resultats

Eleccions locals

Eleccions locals 1995: 211.882 vots (26,58%) 372 regidors
Eleccions locals 1999: 267.773 vots (32,25%) 432 regidors
Eleccions locals 2003: 283.701 vots (30,76%) 458 regidors
Eleccions locals 2007: 232.280 vots (25,30%) 439 regidors
Eleccions locals 2011: 202.650 vots (22,01%) 391 regidors

Eleccions als Cabildos insulars

Eleccions a cabildos insulars 2003: 305.410 vots (33,34%) 56 consellers
Eleccions a cabildos insulars 2007: 218.715 vots (24,1%) 40 consellers
Eleccions a cabildos insulars 2011: 231.850 vots (26,2%) 53 consellers

Eleccions al Parlament de Canàries

Eleccions al Parlament de Canàries 1995: 261.424 vots (33,18%) 21 diputats
Eleccions al Parlament de Canàries 1999: 306.658 vots (37,50%) 24 diputats
Eleccions al Parlament de Canàries 2003: 304.413 vots (33,33%) 23 diputats
Eleccions al Parlament de Canàries 2007: 219.932 vots (23,69%) 17 diputats
Eleccions al Parlament de Canàries 2011: 223.785 vots (24,70%) 20 diputats

Eleccions a les Corts Generals del Regne d'Espanya (percentatge respecte de l'electorat canari)

Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 1993: 207.077 vots (25,58%) 4 diputats
Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 1996: 220.418 vots (25,09%) 4 diputats
Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2000: 248.261 vots (29,56%) 4 diputats
Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2004: 235.221 vots (24,33%) 3 diputats
Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2008: 174.629 vots (17,49%) 2 diputats
Eleccions a Corts Generals del Regne d'Espanya 2011: 90.358 vots (15,46%) 2 diputats

Eleccions al Parlament Europeu (percentatge respecte de l'electorat canari)

Eleccions europees 1999: 276.186 vots (33,78%) dins de Coalició Europea
Eleccions europees 2004: 90.619 vots (16,92%) dins de Coalició Europea
Eleccions europees 2009: 96.297 vots (15,84%) dins de Coalició per Europa

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 648. ISBN 84-930048-0-4.
↑ «CC usa la bandera de las siete estrellas para el 20-N» (en castellà). La Opinión, 14-09-2011. [Consulta: 26 febrer 2014].
↑ Jiménez, Jennifer. «El Partido Nacionalista Canario rompe su alianza con CC y trabaja por presentarse a las elecciones con sus siglas» (en castellà). El Diario, 05-04-2023. [Consulta: 1r novembre 2024].

Enllaços externs

Coalició Canària - Lloc web oficial
Jovénes Nacionalistas de Canarias Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (castellà)

[perezlama-1] 1,0 ^1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 648. ISBN 84-930048-0-4.

[2] «CC usa la bandera de las siete estrellas para el 20-N» (en castellà). La Opinión, 14-09-2011. [Consulta: 26 febrer 2014].

[3] Jiménez, Jennifer. «El Partido Nacionalista Canario rompe su alianza con CC y trabaja por presentarse a las elecciones con sus siglas» (en castellà). El Diario, 05-04-2023. [Consulta: 1r novembre 2024].

[1]

[2]

[3]