Coccinèl·lids

família d'insectes

Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats com insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 6.000 espècies,[1] algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per a combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

Infotaula d'ésser viuCoccinèl·lids
Coccinellidae Modifica el valor a Wikidata

Coccinella magnifica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Dades
Principal font d'alimentacióAfidoïdeu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
SuperfamíliaCoccinelloidea
FamíliaCoccinellidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1807
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambCoccinelloidea, Coccinellinae i Coccinellini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies
etc.
Cycloneda sanguinea, una marieta sense punts, a l'illa de Grand Cayman.
Marieta de 22 punts Psyllobora vigintiduopunctata
Larva de Myrrha octodecimguttata

Noms comunsModifica

Com que són insectes molt populars, reben nombrosos noms a diferents part del territori: marieta,[2] poriol,[3] pariol[4][5](o oriol),[6] voliol,[7] boliol[7] (l'Alguer, Viladrau), buriol/curiol[7] (Tortosa i terres de l'Ebre), papiol (Selva), papallol ([-ul)] (Conflent), juliol[7] (l'Alguer i Vinaròs), gallineta[7] (gallineta cega [sud del País Valencià]),[7] gallineta de borràs,[7] gallineta del cel,[7] gallineta de Nostre Senyor,[7] gallineta de la Mare de Déu,[8] formigol[7] (valencià), cuqueta de Sant Miquel, bou de Sant Jordi, vaqueta de Sant Antoni, senyoreta (Capcir), Sant Antoni (Alacant), catarineta (Conflent), catarina/catalina, marededéu (Conflent), margarideta (del bon Déu) (Rosselló), bèstia del bon Déu (Conflent, calc del francès?), filla del bon Déu (Conflent), marialluïsa (Conflent), mariol·lo (Sóller), animeta[8] (Vallespir), i volamaria[8] (Vallespir), voliaina[8] (Cerdanya), voliol, format sens dubte sobre "volar" , però amb un sufix no ben aclarit, s'ha modificat en boriol, buriol, boriolet, buriolet, per dissimilació de laterals, puriol per dessonorització de la inicial, puliol, pupuriol, fubiol i juriol, multitud de variants que no ens han d'estranyar en el cas d'un insecte amb el qual jugaven els infants de tot el domini; en efecte, aquestes variants es retroben tant a Mallorca com a la Segarra, el Montsià, el Baix Ebre, la Plana Baixa o el Camp de Túria.

Algunes espècies depredadores d'altres insectesModifica

Algunes espècies que s'alimenten de plantesModifica

El voliol en la cultura popular[cal citació]Modifica

Quan un xiquet d'una colla d'amics «de joguera» veu una marieta, llavors l'agafa, se la posa damunt la palma de la mà ben estesa i diu aquests versos, per exemple: «gallineta cega, puja-te'n al cel i voràs a sant Miquel» (Alcoi), i tot seguit el xiquet bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salte a l'aire i obrint les ales emprenga el vol. És un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen al palmell de la mà ben estesa i tot mostrant-la als amiguets que observen el ritual atentament, li canten una cantarella o una tirallonga de mots rimats, abans que, ajudada pel xiquet que bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salte a l'aire i obrint les ales emprengui el vol. De fet, una espècie d'híbrid entre cançoneta i frase màgica. També servia a les noies a interrogar el cosmos sobre l'amor que els era promès i reparaven la direcció que prenia creient que d'aquell indret vindria el fadrí casador:

Marieta vola, vola,
tu que portes camisola
[estrofa que es repeteix entre cada un dels, opcionals, següents versos addicionals: Marieta puja al palmell i et donaré un anell / Marieta puja al dit gros i et donaré un plat d’arròs / Marieta puja('m) al dit xic i et donaré un confit.]
si m'ensenyes el camí del cel (o: pel do que Déu t'ha dat)
et donaré pa i mel (o: d'on vindrà l'enamorat) (o: si m'ensenyes el camí de la mar

jo et donaré pa torrat).

Voliol, voliol, vés-te'n a Maó,
em duràs un mocador
de seda de la teva color.

Voliolet pintat,
on tens l'enamorat?
per Inca o per Ciutat?

Gallineta cega,
puja-te'n al cel
i veuràs sent Miquel

Les versions del català central són aquestes: Marieta, marieta, puja al cel, porta'm una olla de mel; Marieta, marieta, puja al cel i et daran pa i mel (Bagà); Marieta, marieta, si m'ensenyes el camí del cel, et daré pa i mel (Campdevànol); Marieta, ensenya'm lo vestit vermell i t'ensenyaré el camí d'anar al cel...

La versió rossellonesa[9] fa: margarida, margarideta/margaridó, mostra-me el camí del cel, (que) te donaré pa i mel, les versions conflentines fan: caterineta, caterinó, ensenya'm el camí del cel, i et donaré pa i mel; gallineta, torradeta, mostra-me el camí del cel, te donaré pa i mel; margarideta, margaridó, passa el cap al finestró, mostra-me el camí del cel, te donaré pa i mel; margarideta, margarideta, vola, vola, em mostraràs el camí del cel, et donaré pa i mel; gallineta, gallinó, treu el cap al finestró, que ta mare és morta, darrere la porta, i ton pare és viu darrere l'oliu; i la capcinesa: margarideta, margarideta, mostrar-me el camí del cel, que jo et donaré pa, vi i mel. La versió vallespirenca diu: Vola, maria, mostrar-me el camí del cel, o entrament te mataré. La versió solsonesa fa: marieta, vola vola que demà plourà, nevarà, marieta volarà.

Versions valencianes: gallineta cega, puja-te'n al cel i veuràs a sant Miquel (Alcoi); gallineta cega, vola, vola, vola, vés-te'n tota sola (Cocentaina); gallineta, vés al cel i menjaràs coquetes en mel (Banyeres de Mariola); palometa del cel, a menjar coquetes amb mel (Beneixama) gallineta del Senyor, obri les ales i vete con Dios (Biar); palometa del Senyor, obri les ales i vés-te'n amb Dios (la Canyada de Biar); gallineta del cel, vola, vola a sant Miquel (Onil); cucaratxeta, vola al cel i menjaràs rotllets amb mel (Tibi); cucaratxeta de sant Miquel, puja al cel i dus-me mel (Elx).

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Ramon Folch i Guillén (Direcció General), Història Natural dels Països Catalans vol. 10 Artròpodes (II), pàgs. 299-300, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1987, ISBN 84-7739-000-2

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coccinèl·lids