Viquipèdia

Cocopa

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.

Infotaula de llenguaCocopa
Kwikapa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsMèxic Mèxic 145 (2010)[1]
Estats Units Estats Units 150 (2007)[2]
Autòcton deMèxic Mèxic, Estats Units Estats Units
EstatBaixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
hoka-sioux
llengües yuma-cochimí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Codis
ISO 639-3coc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcoco1261 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecoc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO846 Modifica el valor a Wikidata
IETFcoc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1694 Modifica el valor a Wikidata

Estatus oficial modifica

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Fonologia modifica

Vocals modifica

El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.

Anterior Posterior
Alta i / iː u / uː
No alta e / eː a / aː

Consonants modifica

El cocopa té 21 consonants.

Bilabials Alveolars Retroflexes Palatals Velars Glotals
plain labial
Oclusives p t ʈ k kʷ ʔ
Africades ʧ
Vibrants r
Fricatives Centrals s ʂ ʃ x xʷ
Laterals ɬʲ
Nasals m n ɲ
Aproximants Centrals j w
Laterals l lʲ
  • /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon [ɾ].
  • /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.

Síl·laba i fonotàctiques modifica

El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)
  • Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
  • Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.

Referències modifica

  1. ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. ↑ Cocopa a Ethnologue

Bibliografia modifica

  • Crawford, James M. (1970). Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 36, 9-13.
  • Crawford, James M. (1978). More on Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 44, 17-23.
  • Crawford, James M. (1989). Cocopa Dictionary. University of California Publications in Linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09749-1.
  • Crawford, James M. (1983). Cocopa Texts. University of California Publications in Linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09652-5.
  • Crawford, James M. (1998). Classificatory Verbs in Cocopa. In Hinton, L. & Munro, P. (Eds.), American Indian Languages: Description and Theory (pp. 5–9). Berkeley: University of California.
  • Mithun, Marianne. (1999). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Wares, Alan C. (1968). A Comparative Study of Yuman Consonantism. Janua Linguarum, Series Practica (No. 57). The Hauge: Mouton.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cocopa&oldid=31929294»