Una codina és un espai on hi aflora la roca formant una zona pràcticament lliure de vegetació.[1][2] Ètim d'origen incert, probablement d'una base preromana indoeuropea koteina, llatinitzada kotina.[3]

Codina en un vessant, Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Codina típica en un vessant de conglomerat al camí entre Matadepera i Mura. Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Catalunya)

Les codines són superfícies extenses planes o poc inclinades on els afloraments rocosos poden alternar amb clapes de sòl. Un codinar és un lloc de codines.[4]

Les codines i roqueters formats per conglomerats són un dels trets geomorfològics més característics de les serres de Sant Llorenç i l'Obac.[5]

Formació modifica

 
Arenària de codina (Arenaria conimbricensis). Clot de Vilamala (Solsonès -Catalunya)

Les codines de terra baixa són el resultat de l'erosió causada principalment per l'aigua, que debilita la roca i provoca la seva disgregació. L'aigua dissol els carbonats del conglomerat i arrastra sorra i argila, deixant la capa superficial desestabilitzada. Aquestes codines són colonitzades per diverses comunitats vegetals, incloent un prat d'anuals i geòfits, fragments de brolla de romaní i de l'alzinar, distribuïdes segons factors com la topografia i l'exposició.[6][7]

 
Relleu on destaquen les codines (codinar) Vista des del mirador de Monserrat a la serra de Bellmunt Osona-Catalunya.

Referències modifica

  1. «codina». Diccionari General DCT, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  2. «Les codines» (PDF). Llengua Nacional - núm. 75 - 2011 p. 31-39. llenguanacional.cat, 2011. [Consulta: 4 maig 2021].
  3. «codina». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  4. «codinar». Diccionari GDLC, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  5. Puig-Gironès, R.; Real, J. «Indicadors de l'estat de la biodiversitat i proposta de seguiments a llarg termini en ecosistemes mediterranis». Universitat de Barcelona. Nemòria CMBMM 2017, 2017, pàg. 58-59.
  6. «Geozona 223 Sant Llorenç del Munt i L'Obac». Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2021. [Consulta: 5 maig 2021].
  7. Pintó Fusalba, J.; Panareda Clopés, J.M. «Cartografia del paisatge vegetal del sector d'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac». Parcs. Diputació de Barcelona, pàg. 28.