Obre el menú principal

Col·legiata de Sant Bartomeu

Col·legiata major de Lieja
Per a altres significats, vegeu «Església de Sant Bartomeu».

La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carololingí, construïda de la fi del segle xi als últims anys del segle xii. Es caracteritza per les típiques torres a ponent, del romànic del Rin. Va ser restaurada una primera vegada l'any 1876, i una segona vegada entre 1999 i 2006 quan va recuperar el seus colors de pintura a la calç d'origen.[1]

Infotaula d'edifici
Col·legiata de Sant Bartomeu
Eglise-liege-stbarthelemy-janvier2006.jpg
Nom en la llengua original (fr) Collégiale Saint-Barthélemy de Liège
Dades
Tipus col·legiata
Creació 1010
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura romànica
Ubicació geogràfica
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
CiutatLieja
Localització Féronstrée et Hors-Château Tradueix
 50° 38′ 52″ N, 5° 35′ 00″ E / 50.647780555556°N,5.5833305555556°E / 50.647780555556; 5.5833305555556
Patrimoni protegit de Valònia
Identificador 62063-CLT-0018-01
Plànol
Plan of Saint-Barthélemy in Liege.jpg
plànol
Activitat
Diòcesi bisbat de Lieja
Religió catolicisme
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

L'interior en barroc francès, resultat d'una modernització que data del segle xviii. Durant l'ocupació francesa i l'abolició del capítol el 1797, va ser transformada en magatzem. El 1803 va ser transformada en església parròquial després del concordat entre l'Església i Napoleó. Durant la primera meitat del segle xix va recuperar moltes obres d'art d'altres esglésies abolides o enderrocades, del qual el més famós és la pila baptismal de bronze, considerada com una de les obres majors de Lieja. És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant-Joan, Sant Dionís, Sant Martí.

Va conèixer, com la majoria dels edificis religiosos, moltes modificacions en el transcurs dels segles. To i això l'estructura romànic es va conservar. Al segle xviii s'hi van afegir dues naus laterals i es va construir el portal neoclàssic segons els planols de Jacques-Barthélemy Renoz.

HistòriaModifica

Va ser construïda sota el regne del príncep-bisbe Balderic II, per iniciativa Godescal de Morialmé, prebost del capítol de la Catedral de Sant Llambert. Aleshores era un camp, fora de les muralles de llavors. Va ser construïda a un lloc on hi havia un petit sanctuari dedicat a Sant Servasi on hi eren l Garius i Ulbert, dotada d'un capítol de dotze canonges. Va ser consegrada l'any 1015 per Balderic II,[2] successor de Notger. Després del 1025, el bisbe Reginard de Lieja va crear canonges més i el 1043, el bisbe Wazon en porta el nombre a trenta per la fundació de deu noves prebendes.[3]

El 1078, Hermengarda, parent del príncep-bisbe Enric I de Verdun, dota la col·legiata de dos molins i dues cerveseries a Waremme.[4] El capítol de Sant-Barthélemy captava també el delme d'Oud-Heverlee.

En cedir una granja a Lieja l'any 1236, el capítol va estipular qu'una eventual explotació de carbó si s'hi trobaés el carbó, l'explotació es faria als costos del propietari i de l'ocupant.[2]

Patrimoni artísticModifica

 
Estat força degradat l'any 1900

L'església conserva moltes obres d'art com ara la pintura La Glorificació de la Santa-Creu pel pintor liégeois Bertholet Flémal, La crucificació d'Englebert Fisen, així com l'estàtua de sant Roc per Renier Panhay de Rendeux (1684-1744).

L'orgue va ser construït entre 1848-1951 per Merklin & Schütze, és un típic instrument romàntic. Va ser restaurat el 2013 pel taller Schumacher Orgelbau d'Eupen.[5]

El carilló és una obra de Matthias van den Gheyn que a l'origen prové de l'Abadia de Val-Sant-Llambert (Seraing) on havia estat instal·lat l'any 1774. L'església de Sant-Barthélemy el va adquirir el 1804 després de la supressió de l'abadia. Té 37 campanes a més d'una de nova dels tallers Causard afegit el 1897. Va funcionar fins al 1945. Va ser desmuntat l'any 1976, per a raons d'inestabilitat de la torre del rellotge. El carilló va ser restaurat entre 2004 i 2014 i s'hi van afegir dotze noves campanes.[6] Pesa un total de 7802 kg. El bordó pesa 900 kg.[7] L'antic tambor-rellotge va ser reemplaçat per un sistema pneumàtic amb un automatisme per a tocar les melodies.[8]

El carilló sona l'Àngelus a les huit i a migdia.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Forgeur, Richard «La restauration de la collégiale Saint-Barthélemy à Liège» (en francès). Bulletin de la Commission Royale des Monuments et des Sites, 1979, pàg. 15-38.
  2. 2,0 2,1 Anselm de Lieja. «Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium». A: Monumenta Germaniae Historica (en llatí). 7. edició crítica de 1846. Hanovre: Koepke, ±1050, p. 207. 
  3. Anselm, ±1050, p. 726.
  4. Le patrimoine monumental de la Belgique. vol. 18/2 : Wallonie. Province de Liège, arrondissement de Waremme. Leija: Mardaga, 1994, p. 6. ISBN 2870095821. 
  5. «Orgelbau Schumacher restaurierte Merklin-Orgel in Lüttich» (àudio) (en alemany). BRF Nachrichten, 19-10-2014.
  6. Union Internationale de la Presse Francophone Belge «Liège : Inauguration du carillon restauré de la collégiale Saint-Barthélemy» (en francès). UPF-Be Agenda, 19-11-2014.
  7. Muller, Fabrice. «Collégiale Saint-Barthélemy» (en francès). Carillons de Liège, s.d. [Consulta: 1r febrer 2018].
  8. Fotos del carilló restaurat: Gaudry, Stéphane. «Mécanismes d’horloge de cloche» (en francès), 19 avril 2015.

BibliografiaModifica

  • Daris, Joseph. «Cartulaire de l'église Saint-Barthélemi à Liège». A: Notices historiques sur les églises du diocèse de Liège,. VI. Lieja: Demarteau, 1875, p. 177-223. 
  • Vanderheyden, E.; Zumkir, I.; Kinet, J-M.; Longrée, A.; Baiwir, J. La collégiale Saint-Barthélemy de Liège. Namur: Institut du Patrimoine wallon, 2013, p. 64 (Carnets du Patrimoine (núm. 102)). ISBN 978-2-87522-102-5. 
  • Dumas, Alexandre. Impressions de voyage : Excursions sur les bords du Rhin. vol. Illlengua = francès. 1re éd. 1841. Michel Lévy Frères, 1869, p. 2182 (Oeuvres complètes d'Alexandre Dumas). «l'église Saint-Barthélemy, la plus vieille de Liége» 
  • Hansotte, Georges. L'église Saint-Barthélemy à Liège, 1967, p. 30 (Feuillets archéologiques de la Société royale Le Vieux-Liège). 
  • Paquay, Jean. La collégiale Saint-Barthélemy à Liège. Inventaire analytique des chartes, 1935 (Analecta Ecclesiastica Leodiensia). 
  • Hoyoux, J. «Les chanoines de la collégiale Saint-Barthélemy à Liège au xvie siècle». Bulletin de l'Institut Historique Belge de Rome, 55-56, 1985-1986, pàg. 109-122. ISSN: 0073-8530.
  • Schoolmeesters, Émile «Les doyens et les prévôts de la collégiale Saint-Barthélemy à Liège». Leodium, 10, 1911, pàg. 29-36.