Obre el menú principal

El colxo[1] o colxa és un càntir de suro típic de l'artesania de Sagunt (Camp de Morvedre). En el segle XVIII era un recipient habitual per a l'aigua, construït amb un cilindre de suro, impermeabilitzat a l'interior i reforçat amb uns senzills cercles metàl·lics.[2][3]

Infotaula d'obra artísticaColxo
Colcho.jpg
Artista Anònim
Data creació 1926
Material Suro i llautó
Col·lecció Museu del Suro, Palafrugell
Modifica les dades a Wikidata

Amb el temps, la part funcional d'aquests càntirs més primitius evolucionà cap a la construcció d'un objecte més decoratiu i preciós, usant llautó (en alguna ocasió també plata) i realitzant-hi un treball de filigrana. A la part central també s'hi afegí una placa on se situaren inscripcions de noms o dates.[4]

Fins fa relativament poc, el colxo (colxa en la seua versió vertical) era el regal del nuvi a la núvia, quasi sempre poc abans del casament. Anteriorment el regal es realitzava en el moment de la cerimònia nupcial, amb el nom dels contraents i la data de l'enllaç.[5]

Actualment és un objecte tradicional, molt preuat pels saguntins. La seua fabricació encara es manté en el Centre Ocupacional Sant Cristóbal de la ciutat.

En museusModifica

El Museu del Suro de Palafrugell conserva dos colxos.

ReferènciesModifica

  1. «Sagunto: Artesanía». [Consulta: 19 desembre 2017].
  2. Giménez, Miguel. «Presentan ‘El Colcho Saguntino', el libro de Javier Latorre que recoge la historia y anécdotas de esta centenaria artesanía autóctona» (en castellà). morvedre.info, 08-06-2011. [Consulta: 10 agost 2012].
  3. «El «colcho» de Sagunt». Las Provincias [Consulta: 10 agost 2012].
  4. «Un botijo de Sagunt para reyes, políticos y famosos» (en castellà). Levante-EMV, 26-06-2011 [Consulta: 10 agost 2012].
  5. Fulletó del Museu del Suro de Palafrugell